llibres

Llegeixen, els joves? Com? On? Quan? Què?

Jaume Centelles
Promotor de l’Espai Llamps i Centelles


Jóvenes y lectura: estudio cualitativo y propuestas. [Por] Laboratorio Contemporáneo de Fomento de la Lectura. [Madrid]: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, [2022]. 96 p. (Investigación e informes). Disponible a: <https://fundaciongsr.org/wp-content/uploads/2022/01/Jovenes-y-lectura.pdf>. [Consulta: 05/06/2022].


En el món escolar, sovint ens fem moltes preguntes relacionades amb la lectura i la literatura crítica: Som un país lector? En quins suports llegiran els nostres alumnes quan siguin grans? Què han de llegir? Qui els acompanyarà en el seu camí lector? Llegim per plaer? Llegim per compartir vivències? Llegim per supervivència? Necessitem llegir? Ficció, o coneixements? Imaginem un futur sense llibres? Com esdevenim lectors? Per atzar, o per influència de la família i l’escola? La lectura és una qüestió valorada socialment? Els familiars saben com ajudar els infants per fer-los més lectors? Etcètera.

Anàlisi de l’ISBN a Iberoamèrica

Isabel-Cristina Arenas S.
6a promoció de l’Escola de Llibreria
Universitat de Barcelona (UB)


González M., José Diego (2021). El espacio iberoamericano del libro 2020. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc). 109 p. ISBN: 978-958-671-226-2. Disponible a: <https://cerlalc.org/publicaciones/el-espacio-iberoamericano-del-libro-2020/>. [Consulta: 18/03/2022].


Obrir avui una nova llibreria sense tenir en compte els compradors en línia representa el risc de deixar confinats els llibres un cop s’acaba l’horari de treball i es tanca la porta física del negoci. Al començament del 2020, moltes llibreries ja tenien a disposició dels clients la venda per Internet de llibres impresos, però d’altres van haver de reaccionar el més ràpid possible i adaptar-se al que estava succeint a causa de la pandèmia de la COVID-19. «Aunque sea demasiado pronto para saber cuán duraderos serán determinados cambios experimentados en este tiempo, lo menos aconsejable para el sector sería actuar esperando un retorno a la vieja normalidad», es llegeix a El espacio iberoamericano del libro 2020 (p. 18), el nou informe del Cerlalc, que comença amb una anàlisi de la conjuntura que vivia el món en el moment de la seva publicació. El confinament general, la por al contagi, els tancaments de fronteres, etc., van dur a la fallida de molts negocis, ens preparàvem per al pitjor dels panorames en gairebé tots els sectors. Què va succeir amb la publicació de llibres a Iberoamèrica? 

L'edició de llibres a Espanya augmenta lentament

Anna Villarroya
Professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Panorámica de la edición española de libros: análisis sectorial del libro. 2017 (2018). [Madrid]: Ministerio de Cultura y Deporte. 149 p. Disponible a: <https://sede.educacion.gob.es/publiventa/d/21499C/19/0>. [Consulta: 29.12.2018].


La Panorámica de la edición española de libros, que es realitza des de l’any 1988, proporciona una gran quantitat de dades estadístiques que faciliten l’anàlisi de la situació actual i l’evolució recent de l’edició de llibres a Espanya. 

Com en edicions anteriors,1 la publicació s’estructura en cinc grans capítols: després d’un capítol introductori en el qual es presenten l’àmbit d’estudi i la metodologia d’anàlisi, el primer capítol es dedica a l’evolució recent dels agents editorials; el segon presenta una visió global de l’edició, oferint, entre d’altres, dades sobre els llibres traduïts, l’edició per llengües, la distribució geogràfica, la concentració de l’oferta i l’evolució dels preus. El tercer capítol presenta dades sobre l’edició per subsectors. A continuació, el quart capítol es dedica a l’edició en d’altres suports i llibres multimèdia i, el darrer, ofereix informació empresarial dels 100 agents editorials que han publicat més llibres al llarg de l’any 2017.

Panorama del sector del llibre a Espanya

Enric Faura
Director de Xarxa de Llibres i professor de l'Escola de Llibreria


El sector del libro en España (2018). [Madrid]: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte: Observatorio de la Lectura y el Libro. 148 p. Disponible a: <http://www.mecd.gob.es/dam/jcr:864ae325-5db4-4ada-b7df-903b60c529f1/El%2.... [Consulta: 27/04/2018].


El passat mes d’abril es va fer públic un informe per part de l’Observatorio de la Lectura y el Libro a Espanya sobre el món del llibre. Amb el nom de El sector del libro en España, aquest document intenta dibuixar de la manera més precisa possible el panorama del sector editorial a l’Estat espanyol tot recollint, agrupant i analitzant les principals dades i magnituds, i alhora aporta informació sobre alguns dels agents del sector, com ara les llibreries, les biblioteques i també analitzant l’evolució de l’hàbit lector a la població espanyola.

L’Anuari 2016 de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura: sortint de la crisi entre commemoracions

Neus Castellano Tudela
Directora de la Biblioteca Xavier Benguerel
Biblioteques de Barcelona


Agustí, Lluís; Comalat, Maite (eds.) (2016). Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura. [Barcelona]: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura. IX, 240 p. Disponible a: http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori. [Consulta: 28/04/2017].


L’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura ha arribat a la seva quarta edició. Aquesta publicació s’ocupa de la compilació de tot el que s’ha esdevingut a Catalunya durant el bienni 2014-2015 en els àmbits d’interès d’aquest organisme, adscrit a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona: història, llibres i edició, biblioteques i lectura.

Aquests quatre eixos temàtics fonamenten l’estructura d’una publicació que s’ha plantejat com un número «en curs», publicat per parts al llarg de 2016, amb disset articles que han estat encarregats a diferents professionals i investigadors reconeguts en els diferents àmbits que abraça. Tot i tractar-se d’un anuari –una obra de consulta d’impossible lectura seqüencial i ben proveïda de dades i de reculls bibliogràfics a prova de memòries com la de Jakob Mendel, l’entranyable llibreter sense llibreria de Stefan Zweig–, la proximitat temàtica d’algun dels articles i el fet que facin referència a un mateix període de temps i a una àrea geogràfica concreta permeten esbossar un context comú. Vindria definit, a grans trets, pel caràcter marcadament commemoratiu que ha tingut el bienni 2014-2015: centenari de l’obertura al públic de la Biblioteca de Catalunya el 2014, Any de les Biblioteques el 2015 i proclamació de Barcelona com a Ciutat de la Literatura per la UNESCO el desembre del mateix any. Tot plegat ha situat les biblioteques i tot el món del llibre en una situació de major visibilitat social que en períodes anteriors; i en un ambient de celebració que no ha estat obstacle perquè es donin, d’altra banda, publicacions, espais de reflexió i propostes sobre el futur de les biblioteques, de la lectura i del món del llibre i l’edició.

Pàgines

Subscriure a RSS - llibres