Lluís Anglada

Si el sistema de la comunicació científica no funciona, per què no canviem el sistema?

Enviat per Lluís Anglada el Dc, 06/03/2019 - 20:15

Lluís Anglada 
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Future of scholarly publishing and scholarly communication: report of the Expert Group to the European Commission (2019). Luxembourg: Publications Office of the European Union. 57 p. ISBN 978-92-79-97238-6. Disponible a: <https://publications.europa.eu/en/publication-detail/-/publication/464477b3-2559-11e9-8d04-01aa75ed71a1>. [Consulta: 03/03/2019].

La saviesa popular és bastant universal a l’afirmar que quan les coses van (o més o menys van), millor no tocar-les o no tocar-les gaire. Si la saviesa popular és tant unànime en aquest precepte, per què el món de la recerca s’entesta a canviar de dalt a baix el sistema de la comunicació científica? Doncs la resposta és simple: perquè les coses no van bé.

I què és el que va malament o el que va pitjor en la comunicació científica? De la lectura de l’informe, jo arribo a la conclusió que bàsicament són dues coses: 

  • el sistema de comunicació científica que no és un bé públic, és a dir, el seu accés (l’accés a «llegir» els seus resultats) està restringit als pocs que han pogut pagar el cost a les revistes
     
  • el sistema de comunicació científica no evoluciona perquè està sustentant una funció que apareix a la segona meitat del segle XX i que és l’avaluació

L’associació de les biblioteques de recerca europees LIBER: la seva estratègia, activitats i el seu posicionament a favor de la Ciència Oberta

Enviat per Lluís Anglada el Dc, 07/11/2018 - 18:24

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

L’associació: https://libereurope.eu/about-us/  
El pla estratègic de la LIBER: https://libereurope.eu/strategy/
48th LIBER Conference: https://liberconference.eu/
LIBER quarterly: https://www.liberquarterly.eu/
LIBER Open Science Roadmap: https://zenodo.org/record/1303002#.W9yANGj0mUl

Malgrat que al Blok de BiD s’hi ressenyin majoritàriament informes, de tant en tant val la pena parlar també d’associacions o de serveis. És el que farem avui amb la LIBER. Que les sigles desenvolupades siguin Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche indica que es va fundar en aquells temps no tan remots quan l’anglès encara no era el llatí de la comunitat científica, concretament les primeres reunions van ser el 1968 i el primer congrés el 1971. Esko Häkli, que va ser president de la LIBER, ha escrit una història de l’associació1.

L’accés obert: passos endavant, passos enrere i conflictes amb editorials

Enviat per Lluís Anglada el Dc, 27/06/2018 - 12:35

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Else, Holly (2018). «Europe’s open-access drive escalates as university stand-offs spread: Sweden is latest country to hold out on journal subscriptions, while negotiators share tactics to broker new deals with publishers». Nature, no. 557, 17 May, p. 479-480. Disponible a: <https://www.nature.com/articles/d41586-018-05191-0>. [Consulta: 03/06/2018].

Morais, Rita; Bauer, Julian; Borrell-Damián, Lidia (2018). EUA big deals survey report: the first mapping of major scientific publishing contracts in Europe. Brussels: European University Association (EUA). 27 p. Disponible a: <http://www.eua.be/Libraries/publications-homepage-list/eua-big-deals-sur.... [Consulta: 03/06/2018].

Pathways to open access (2018). University of California Libraries. 40 p. Disponible a: <https://libraries.universityofcalifornia.edu/groups/files/about/docs/UC-.... [Consulta: 03/06/2018].

Roadmap open access 2018–2020 (2018). Association of Universities in the Netherlands (VSNU). 19 p. Disponible a: <http://www.vsnu.nl/files/documenten/Domeinen/Onderzoek/Open%20access/VSN... >. [Consulta: 03/06/2018].

Un element nou de la situació de l’accés obert (AO) són els conflictes oberts que mantenen alguns països amb algunes editorials. El Nature de 17 de maig d’enguany en reporta quatre. El de les universitats alemanyes amb Elsevier, que és el més antic, i els sorgits el 2018: les universitats holandeses amb la Royal Society of Chemistry Publishing, el del consorci francès Couperin amb Springer i, el darrer, el del consorci suec Bibsam amb Elsevier. Aquests conflictes són un element diferenciador respecte el passat i podrien ajudar a donar un viratge definitiu al sistema de disseminació dels articles científics.

Les principals agències de finançament de la recerca estan adoptant polítiques pro AO que obliguen els receptors dels ajuts econòmics a publicar de forma immediata en obert els resultats de la recerca. Per facilitar-ho, les agències finançadores permeten als investigadors usar els diners dels ajuts per sufragar  els costos de pagar per publicar en obert (APC) en revistes. Es comencen a tenir dades dels efectes de la tendència d’afavorir les revistes híbrides, iniciat amb l’Informe Finch (tal com es pot veure per al cas del Regne Unit a un informe ressenyat recentment aquí) i els aquests es resumeixen fàcilment: hem creat una nova despesa que se suma a la ja existent de les subscripcions.

Ciència Oberta: llistes de recursos per bellugar-s’hi

Enviat per Lluís Anglada el Dc, 20/12/2017 - 00:10

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Masuzzo, Paola; Martens, Lennart (2017). «Do you speak open science?: resources and tips to learn the Language». PeerJPreprints, 5:e2689v1. 22 p. Disponible a: https://peerj.com/preprints/2689/. [Consulta: 13/12/2017].

Pontika, Nancy; Knoth, Petr; Cancellieri, Matteo; Pearce, Samuel (2015). «Fostering open science to research using a taxonomy and an eLearning portal». iKnow: 15th International Conference on Knowledge Technologies and Data Driven Business: Graz, Austria, 21-22 October. 8 p. Disponible a: http://oro.open.ac.uk/44719/. [Consulta: 13/12/2017].

Resources. FOSTER. Disponible a: https://www.fosteropenscience.eu/resources. [Consulta: 13/12/2017].

El moviment de la Ciència Oberta vol adequar la pràctica i la comunicació científica a les possibilitats tecnològiques actuals, vol redissenyar la manera de fer ciència per reedificar-la amb les eines d’avui, vol augmentar-ne l’eficàcia eliminant les anomalies del sistema de difusió del coneixement científic creat en un context tecnològic mecànic i imprès. El panorama del sistema actual està ple de restriccions: revistes que només arriben als subscriptors, articles publicats molt més tard del que han estat escrits, després de filtres de qualitat limitats a uns pocs revisors, sense incloure les dades en què es basen... Restriccions que són –tecnològicament parlant– obviables en el moment actual d’informació digital comunicable de forma immediata i universal per la xarxa. Aquesta nova manera de fer ciència –aquest nou paradigma de la Ciència Oberta–  es fonamentaria en tres criteris: la ciència ha de ser oberta, col·laborativa i feta amb i per a la societat.

«Ciència oberta» és un concepte que, per nou, és indeterminat, i és normal donat que molts ens preguntem quantes i quines pràctiques engloba i quins recursos tenim per conèixer-les. En aquest post donarem notícia d’eines que ens poden ajudar a bellugar-nos en aquest panorama incipient.

«Cuando se jodió lo nuestro», o, de la devolució dels continguts acadèmics als acadèmics

Enviat per Lluís Anglada el Dc, 18/10/2017 - 00:10

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Fyfe, Aileen; Coate, Kelly; Curry, Stephen; Lawson, Stuart; Moxham, Noah; Røstvik, Camilla Mørk (2017). Untangling academic publishing: a history of the relationship between commercial interests, academic prestige and the circulation of research. [S.l.]: Zenodo. 23 p. Disponible a: http://doi.org/10.5281/zenodo.546100 . [Consulta: 17/09/17].

La novel·la de Mario Vargas Llosa, Conversación en La Catedral, comença amb el protagonista preguntant-se: «¿En qué momento se jodió el Perú?»1. L’informe que ressenyem podia haver començar de forma similar2, preguntant-se quan ‘se jodió’ lo nuestro, les revistes científiques i acadèmiques, en aquest cas.

El pas al digital ha impactat de forma disruptiva en el mercat dels continguts (llibres, revistes, pel·lícules) on les empreses comercials líders en el mercat de l’analògic han hagut de deixar pas a noves alternatives per al consum, iniciatives aquestes conduïdes o per noves formes d’accés o per noves empreses. No ha passat el mateix en el mercat de la comunicació científica on, després d’algunes compres i fusions, cinc editorials comercials (les big five), a les que cal sumar-hi no més de 30 societats científiques, publiquen la majoria de les revistes que ‘compten’ (és a dir, les incloses als índexs de Web of Science o d’SCOPUS).

Pàgines

Subscriure a RSS - Lluís Anglada