Científica titular del CSIC
Mossink, W.; Bijsterbosch, M. (2013). European Landscape Study of Research Data Management. For SIM4RDM- Support Infrastructure Models for Research Data Management. Utrecht: SURF. 52 p. [Consulta: 10/10/2014]. Disponible a: <http://www.sim4rdm.eu/sites/default/files/uploads/documents/SIM4RDM%20landscape%20report%20final%2025.01.12.pdf>.
Aquest estudi forma part dels documents generats pel Projecte SIM4RDM (Support Infrastructure Models for Research Data Management) finançat per la Comissió Europea dins del Setè Programa Marc, i publicat per dos membres de SURF, institució sòcia del citat projecte. L'informe es va publicar el 2013, encara que els resultats i conclusions d'acord amb l'evolució que ha experimentat la gestió de les dades de recerca, continuen sent vàlids d'acord al paisatge europeu actual en aquest àmbit.
L'objectiu del treball va ser la revisió dels mecanismes d'intervenció que poden servir de suport als investigadors per a la gestió de les seves dades, tant en infraestructures com en les bones pràctiques per a la gestió de les dades generades en investigació.
La metodologia seguida va ser primer una revisió bibliogràfica per identificar i analitzar els possibles mecanismes d'intervenció ja existents i documentats, com l'informe Riding the Wave encarregat per la CE i publicat el 2010, les directrius de l'OCDE respecte a la gestió, accés i reutilització de les dades, les polítiques sobre dades d'algunes institucions americanes com el NIH o la NASA, i l'exemple del Regne Unit de polítiques sobre gestió de dades incloses en les polítiques de finançament dels Research Councils (RCUKs). El segon lloc es va realitzar una enquesta online dirigida a quatre sectors: organismes nacionals implicats en la gestió de dades, agències finançadores, institucions dedicades a la investigació i editors. Les preguntes volíen detectar quin tipus de mecanismes d'intervenció disposaven, si existien, respecte a la gestió de dades de recerca. Òbviament l'enquesta es va enfocar tenint en compte el paper de cadascuna d'aquestes parts, per això les qüestions no van ser mateixes per a tots.
.jpg)
Aquest informe reflecteix els resultats d'una enquesta realitzada als agents implicats en l'accés, difusió i preservació a nivell nacional de cada un dels estats membres de la Unió Europea. El 2009 se'n va fer un de similar i algunes qüestions intenten reflectir els avenços fets des de llavors. La circulació de coneixement no és un assumpte trivial, inclou l'accés, difusió, preservació, l'ús i la reutilització de la informació científica. Els estudis demostren que el lliure accés condueix a una millor visibilitat i major impacte dels resultats de la investigació, tot i això, la seva implementació és un desafiament.
La Lliga d'Universitats Europees (LERU), composada per 21 institucions, entre elles la Universitat de Barcelona, va elaborar aquest informe o guia al juny de 2011. En la seva elaboració van participar-hi els membres del grup de treball sobre accés obert, coordinat per Paul Ayris. El document, tot i que breu, és molt il·lustratiu, fa un recorregut per les vies que condueixen a l'accés obert a la producció científica, les ja conegudes ruta verda, la via de l'auto-arxiu en dipòsits d'accés obert, i la daurada, o publicació en revistes d'accés obert.
