Afegeix un nou comentari

Les CONTU Guidelines i el préstec interbibliotecari als Estats Units: una mirada legal

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Silvia Losa Vidal
Tècnica en propietat intel·lectual - Biblioteca
Tècnica en protecció de dades - Gerència
Universitat Pompeu Fabra (UPF)


Oakley, Meg; Quilter, Laura; Benson, Sara (2020). Modern interlibrary loan practices: moving beyond the CONTU guidelines: an ARL white paper. Washington, DC: Association of Research Libraries. 42 p. Disponible a: <https://doi.org/10.29242/report.contu2020>. [Consulta: 14/02/2021].


L’Association of Research Libraries dels Estats Units (ARL, en endavant) va publicar, l’estiu del 2020, un informe per animar a les biblioteques d’aquell país a deixar d’aplicar les CONTU Guidelines, és a dir, les directrius que segueixen moltes de les biblioteques americanes per a l’enviament i sol·licitud de còpies de documents (no d’originals) a través del servei de préstec interbibliotecari.

La legislació dels Estats Units sobre drets d’autor, a través de la Copyright Act, autoritza el préstec interbibliotecari de documents físics. Això és així perquè el considera dins l’anomenada «doctrina de la primera venda» (és a dir, d’una manera simplificada, un cop l’autor ha autoritzat la primera comercialització de la seva obra, perd el dret de continuar autoritzant les subsegüents vendes, préstecs o altres actes de distribució); pel que fa a l’enviament de còpies, la Copyright Act preveu una excepció específica per realitzar reproduccions de les obres per ser facilitades a través del servei de préstec interbibliotecari, sempre i quan l’enviament agregat d’aquestes no pugui substituir la subscripció o adquisició d’una obra per part de la biblioteca peticionària; i també, inclou una excepció més genèrica, l’excepció probablement més popularment coneguda dels drets d’autor d’aquell país, l’anomenada excepció del fair use que permet legitimar igualment, en molts casos, la realització de còpies per al préstec interbibliotecari.1 

Aprovada aquesta regulació, la House of Representatives va recomanar l’elaboració de pautes específiques per facilitar la interpretació dels casos en què l’enviament agregat de còpies podia substituir una subscripció o adquisició d’una obra per part d’una biblioteca. 

Aquest és, doncs, l’origen de les CONTU Guidelines (CONTU, com a acrònim de l’organisme que les va elaborar, la Commission on New Technological Uses of Copyrighted Works) que van ser publicades el 1976.

Resumint el seu contingut, aquestes normes permeten a una mateixa biblioteca rebre un màxim de cinc còpies d’articles d’una mateixa revista publicats els darrers cinc anys. Més enllà d’aquí, la biblioteca hauria o bé de subscriure la revista o bé abonar una remuneració als titulars dels drets d’autor.

L’informe, publicat l’agost del 2020 per l'ARL, defensa la necessitat d’abandonar el seu seguiment, tenint en compte que el context que va servir de base per a la seva elaboració, en els anys 70, ha variat enormement respecte a l’actual (de fet, les directrius mateixes preveien la necessitat de la seva revisió periòdica però en tots aquests anys no s’han actualitzat). A través d’una breu comparativa, l’informe mostra com el volum de títols de revista existents ha crescut exponencialment en aquests quaranta anys i, també, el seu preu de subscripció, per la qual cosa no és realista pensar que cap biblioteca pugui arribar a adquirir i subscriure tots els recursos d’informació necessaris per al conjunt dels seus usuaris. Això implica necessàriament una valoració diferent del servei de préstec interbibliotecari i la consideració que les CONTU Guidelines dibuixen uns límits massa restrictius que ja no es corresponen amb l’esperit de la llei.

Els autors de l’informe inclouen a més, una anàlisi detallada de la legislació aplicable, per tal de justificar la possibilitat d’aplicar-la sense tenir en compte les rígides directrius CONTU, amb especial menció de l’excepció del fair use. També recorden que les CONTU Guidelines no tenen en cap cas força legal ni vocació d’aplicació a perpetuïtat. Posen també de manifest l’existència de tota una sèrie de pràctiques en el sistema de préstec interbibliotecari dels Estats Units que imposen l’aplicació d’aquestes directrius, i que, per tant, caldria modificar. L’informe finalitza amb la proposta d’un conjunt de cinc recomanacions per a les biblioteques, que passen per:

  • aconsellar fer una anàlisi de les polítiques de subscripció de revistes, d’adquisició de llicències, i de préstec interbibliotecari per establir uns estàndards més flexibles; 
     
  • revisar com a mínim un cop l’any els préstecs demanats per títols de revista per valorar la seva subscripció o el pagament de remuneracions per drets d’autor; 
     
  • considerar la possible aplicació de l’excepció de fair use; 
     
  • evitar tota menció a les CONTU Guidelines i sí del fair use, en la negociació de les llicències de recursos electrònics; 
     
  • i només aquelles biblioteques que prefereixin seguir unes pràctiques simples i menys flexibles, aplicar les CONTU Guidelines.

És un informe clar en la seva exposició, ben documentat i fonamentat, que ens ajuda a entendre, des de la nostra distància, el marc legal en el qual s’insereix el préstec interbibliotecari als Estats Units. És un exemple, també, de com les normes més específiques i detallades solen ser més fàcils d’aplicar, però, per contra, envelleixen pitjor, perquè la realitat sempre evoluciona i és canviant. Veurem si les tesis de l’informe acaben imposant-se o si la simplicitat de l’aplicació de les directrius CONTU amb una pràctica ja ben consolidada, les mantenen vives. 


1 Vegeu els apartats 17 USC § 109 per al préstec de documents, 17 USC § 108 per a l’excepció que permet fer reproduccions d’obres per al servei del préstec interbibliotecari i 17 USC § 107 per a l’excepció del fair use. (17 U.S.C. - COPYRIGHTS - Content Details - USCODE-2010-title17 (govinfo.gov). Consulta: 11 de febrer de 2021).