Afegeix un nou comentari

Quo vadis scholar publishing?

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Maria Boixadera
Coordinadora de Publicació Acadèmica
Biblioteca per a la Recerca
Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Opening the record of science: making scholarly publishing work for science in the digital era (2021). International Science Council. Paris: International Science Council. Disponible a: <http://doi.org/10.24948/2021.01>. [Consulta: 11/07/2022].


L’informe ressenyat presenta els resultats de la primera fase del projecte sorgit d’una consulta entre els membres de l’International Science Council (ISC) sobre el futur de la publicació científica, aspecte inclòs dins del seu pla d’acció 2019-2021.

Inicialment preparat com a document de discussió on hi han participat grups de treball internacionals, ha passat per tres fases de revisió: una d’inicial duta a terme per un grup d’experts, una segona duta a terme per tres fòrums virtuals amb membres de l’ISC i una tercera per un grup d’experts més ampli i provinent de l’Acadèmia Nacional de les Ciències dels Estats Units. Fetes aquestes revisions ha estat lliurat i sotmès a acord al Comitè de Direcció de l’ISC.

L’informe s’adreça a la comunitat i institucions científiques i té l’objectiu estratègic de proposar una visió compartida dels principis i prioritats del sistema de difusió dels resultats de la ciència i proporcionar les bases per iniciar un canvi de paradigma que aporti beneficis a tots els agents implicats.
 

Què és l’International Science Council (ISC)?

El Consell Internacional de la Ciència és una organització no governamental que aplega més de 200 entitats i associacions científiques internacionals i organitzacions científiques nacionals i regionals que inclouen consells acadèmics i de recerca. La visió estratègica d’aquesta entitat és que la ciència és un bé públic global i la seva missió és la d’actuar com a veu global per a la ciència, exposant-ne el seu valor, estimulant la recerca internacional sobre aspectes d’interès global, articular coneixement científic sobre aspectes de domini públic, promovent l’avenç continuat i equitatiu del rigor científic, la creativitat i la rellevància a tot el món i defensant la pràctica de la ciència responsable i lliure. 

Accés obert i tecnologia: les palanques per la transformació del sector

Fa bé l’informe de recordar per què és important publicar els resultats d’investigació tot emmarcant-la dins de la Declaració Universal dels Drets Humans segons la qual sabem que tothom té el dret de participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, de gaudir de les arts i de compartir en favor de l’avenç de la ciència i els beneficis que se'n deriven.

I en aquest context, ens recorda que des de bon inici la publicació científica juga un paper essencial a l’hora de preservar i difondre els resultats de la recerca científica amb dos grans objectius: en primer lloc permetre la lectura i consulta de la informació per part d’aquells interessats, i en segon lloc ha de permetre que allò publicat pugui ser reproduït i testejat per altres membres de la comunitat científica com a pràctica per donar compte del rigor i manteniment dels estàndards de qualitat del sector.

Tanca la posada en valor de la publicació acadèmica, fent recordatori dels principis que la defineixen: 

  • I. Hi hauria d'haver un accés obert universal al registre de la ciència, tant per als autors com per als lectors.
     
  • II. Les publicacions científiques haurien de portar llicències obertes que permetin la reutilització del text i la mineria de dades.
     
  • III. La revisió d’experts, rigorosa i continuada, és essencial per a la integritat del registre de la ciència.
     
  • IV. Les dades/observacions que sustenten la publicació d’una veritat científica haurien de ser també simultàniament publicades.
     
  • V. S'ha de mantenir el registre de la ciència per garantir l'accés obert a les generacions futures.
     
  • VI. S'han de respectar les tradicions de publicació de les diferents disciplines.
     
  • VII. Els sistemes s'han d'adaptar a noves oportunitats en lloc d'incorporar infraestructures inflexibles.

Quins models de publicació coexisteixen actualment?

El repàs evolutiu dels diferents models que han sorgit al llarg del temps per donar lloc a la publicació acadèmica permet tenir la visió global dels models que encara coexisteixen actualment, i per a tots ells l’informe aporta crítiques i necessitats d’actuació per afavorir-les o per suprimir-les. De sobres són coneguts els aspectes qüestionables dels models comercials i com de contraris són al bé comú: la perversió del factor d’impacte i com repercuteix a generar un cercle viciós d’efectes econòmics contraproduents i contraris als principis anteriors; el model en què el lector paga per llegir, que imposa peatges de caire econòmic i que insisteix sobre les desigualtats a escala global entre els diferents països que fan recerca. 

En el cas del model d’accés obert, és evident la contribució que ha aportat per caminar cap a un nou model. Ara bé, el mapa evolutiu de les diferents rutes de l’accés obert evidencia positivament com han augmentat les revistes que opten per la ruta daurada i la ruta híbrida, però com a apunt negatiu també s’observa que, en contrapartida al que es podia esperar, no han disminuït en conseqüència les revistes d’accés tancat (model comercial). Per altra banda, en el cas del model en què l’autor paga APC (article processing charges), l’informe critica l’adopció i pràctica del model; és contrari als principis de publicació acadèmica i caldria desestimar-ne l’ús. Gràcies a la guia revisada del Pla S, es deixa clar a tota la comunitat que el pagament d’APC no és l’únic model per fer possible l’accés obert i sol·licita transparència i justificació pel que fa a les diferents i sovint altíssimes tarifes proposades pels editors; de nou és un model que contribueix a establir peatges per a la difusió de la ciència.

Un segon bloc de models que poden fer possible l’avenç de l’accés obert són les societats acadèmiques, els repositoris institucionals i els repositoris de preprints. Tenen en comú que són projectes amb voluntat col·lectiva, que impliquen accions coordinades, economies d’escala i espais comuns de treball, tots ells molt beneficiosos i molt coherents amb els principis mencionats més amunt. Iniciatives interessants com SPA-OPS (Society of Publishers Accelerating Open Access and Plan S), Open Library of Humanities, Coalition Publica, OpenEdition Journals, COAR, bioRxiv, SciELO, Redalyc, Latindex, AGRIS o CLACSO, són un bé per anar construint alternatives als models imperants. Una menció especial per a la iniciativa Pubfair que complementa els repositoris i aporta la infraestructura necessària per publicar en accés obert.

Cal reservar un espai d’anàlisi per al model de publicació de la ciència per via de llibres i monografies. És de nou interessant conèixer què genera el sector mateix per contrarestar el descens de les vendes i sumar-se a l’accés obert sobretot en l’àmbit de les humanitats i les ciències socials. Apareixen models com els book processing charges (BPC), però alhora també les editorials universitàries han apostat per publicar col·leccions de llibres en accés obert amb iniciatives molt interessants com OAPEN-Online Library and Publication Platform, COPIM, Open Books Publishers, OpenEdition Books, SciELO Books, TOME i CLACSO’s Open Access Books. I per millorar la visibilitat d’aquest tipus de productes de recerca, existeix també el Directory of Open Access Books. En aquest cas, el dilema principal és el model de negoci que pot fer possible l’accés obert a llibres i monografies. En aquest sentit, la iniciativa Opening the Future es valora important. 

Finalment, les pràctiques predatòries s’identifiquen com la principal amenaça i risc que pot frenar o fins i tot fer fracassar aquest canvi de paradigma. La principal víctima és la comunitat investigadora que pot trobar dificultats per poder identificar aquestes pràctiques, i en aquest punt ja s’avança que la InterAcademy Partnership (IAP) està treballant en un projecte amb aquest objectiu.

I la publicació de les dades de recerca?

Sabem que les dades de recerca són un valor a l’alça en el procés de publicació de la recerca i aquest informe hi insisteix dedicant-hi el quart capítol, en què exposa la necessitat de seguir els principis FAIR, però també de seguir diferents models i pràctiques a l’hora de publicar les dades com és:

  • a) Publicar les dades.
     
  • b) Publicació binària: publicar tant l’article com les dades que l’han fet possible.

Igualment exposa que la dificultat més gran actualment és incloure el cicle de les dades (i dades FAIR) dins del cicle existent de la recerca. Aporta exemples de pràctiques d’èxit en aquest punt com són ESFRI, DARIAH, CESSDA i CLARIN. Diposita en les entitats publicadores un rol importantíssim a l’hora d’assegurar les bones pràctiques per vincular/enllaçar les dades de recerca amb les publicacions.

Les barreres per a l’accés obert

L’informe dedica el cinquè capítol a analitzar les principals barreres per a l’avenç de l’accés obert. Aquestes barreres són ja prou conegudes pel sector, però és d’utilitat visualitzar-les com a barreres per a l’accés obert i no tant com a problemàtica endèmica del cicle de la recerca. Aspectes com el model d’avaluació, incentius i mètriques basats en valors bibliomètrics o factors d’impacte són contraproduents no només per a l’acadèmica sinó també per a l’accés obert. 

Gràcies a la iniciativa DORA i la Declaració de Leiden, el sector pot aspirar a avançar cap a un nou sistema d’indicadors. El peer review és un dels principis clau, però no del tot infal·lible ja que en cas de passar a remunerar-se (reivindicació habitual) pot contribuir a posar en crisi la qüestió de confiança, rigor i qualitat. Per tant, és clara la posició de l’informe a desestimar-ne la pràctica. Ara bé, la tecnologia pot aportar opcions interessants a considerar per millorar l’eficiència del procés com pot ser utilitzar sistemes de machine learning per revisar els fitxers de dades de recerca, o bé sistemes d’intel·ligència artificial per assumir una part o tot el procés de peer review. Poden semblar revolucionàries, però valdrà la pena poder llegir resultats de proves pilot en aquest sentit. 

La necessitat d’abandonar el model exclusiu de la publicació sota copyright i incloure l’ús de les llicències Creative Commons ja és una barrera i una solució prou coneguda i utilitzada i alliberar les patents sobretot en els casos del bé comú, com ha demostrat la pandèmia. En aquest punt, reivindica la necessitat de les biblioteques i els centres de recerca de jugar un paper clau a l’hora de proporcionar accés a la informació a les llicències existents i les seves implicacions, per facilitar que el personal investigador pugui prendre decisions informades a l’hora de publicar la seva recerca.

Aspectes menorment tractats són les barreres lingüístiques en relació a les bases de dades que indexen tota la producció científica a escala internacional, on és prioritari l’ús de l’anglès. Finalment, desgrana el debat entre cost i preu pel que fa a fer possible l’accés obert, demanant una revisió dels marges de benefici existents actualment essent excessivament dispars i poc transparents. Consideren també una barrera la signatura dels big deals i apel·la a demanar una major transparència per part dels publishers sobre la informació de costos i que es pugui fer a escala de la revista i no tant a escala global de publisher.

La tecnologia com a oportunitat per maximitzar la transformació

A banda de contribuir a fer més eficient el procés i reduir costos, la pràctica de la publicació científica en l’àmbit digital demana incorporar noves pràctiques digitals com són proporcionar infraestructures enllaçades en el si del cicle de recerca per facilitar la traçabilitat, recuperabilitat i la localització dels registres al llarg de tot el cicle. Igualment, existeix l’oportunitat de desenvolupar models de negoci que puguin aportar valor afegit a la gestió del cicle de la recerca. La tecnologia o el món digital obre pas a plataformes digitals comercials per a la ciència provinents de projectes de recerca impulsats per la comunitat acadèmica que busquen professionalitzar-se en forma de noves empreses. I en aquest sentit, el món digital torna a posar a primer terme el debat tal vegada més profund que pot dur a terme la comunitat científica i que és la governança d’aquestes infraestructures digitals i l’entesa entre vocació pública i benefici privat. I la posició de l’informe és clara a favor del que ja estableix SPARC, que no és més que reivindicar que les institucions acadèmiques han de retenir el control de la infraestructura digital, les dades i l’analítica de les dades. És l’única opció que permet preservar la publicació de la recerca com a bé públic i d’interès comú.

Passem a l’acció

D’acord amb tot el que exposa l’informe, resol un últim capítol per focalitzar les qüestions prioritàries on cal concentrar l’acció en els propers anys, i que no són altres que:

  1. L’estructura del mercat de la publicació acadèmica: és necessitat imperiosa que el mercat evolucioni cap a una estructura que optimitzi el valor de la ciència, idealment sota els models econòmics mixtos que puguin adaptar tota varietat de necessitats i circumstàncies, implicant-hi tant agents públics com privats, i on els publishers actuen com a proveïdors al servei dels autors sobre tres criteris: els valors (els principis), el servei i el preu.
     
  2. Les oportunitats digitals: cal apostar principalment pels formats digitals de publicació dels objectes de recerca, incloure les dades de recerca, l’ús de llicències obertes, repositoris i sistemes d’intel·ligència artificial.
     
  3. Governança: a banda de reivindicar i no perdre poder en relació amb el govern de les infraestructures, és recomanable establir una unitat de mercats digitals per a la publicació científica per evitar monopolis o pèrdues de control.
     
  4. Context i acció per al canvi: tot procés de canvi necessita construir un nou context i establir un full de ruta. En aquest sentit l’ISC es posiciona com un agent actiu que treballarà per aquest objectiu de manera global, conjunta i inclusiva.  

© Imatge inicial de Gino Crescoli a Pixabay