Afegeix un nou comentari

Què aporta la biblioteca a la universitat?

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Ángel Borrego
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

—  Oakleaf, Megan. The Value of Academic Libraries. Association of College & Research Libraries, 2010.
(http://www.ala.org/ala/mgrps/divs/ACRL/issues/value/val_report.pdf)
 
— Tenopir, Carol et al. University Investment in the Library, Phase II: An International Study of the Library's Value to the Grants Process. University of Tennessee, Center for Information and Communication Studies, 2010.
(http://libraryconnect.elsevier.com/whitepapers/roi2/2010-06-whitepaper-roi2.pdf)

Cada vegada amb més freqüència, i especialment en temps de crisi econòmica com els que corren, les biblioteques han de demostrar el valor que el seu fons i serveis aporten a la institució de la qual depenen. En el cas de les biblioteques universitàries han de posar de manifest com contribueixen a la missió docent i investigadora de les universitats que les financen. Per ajudar a resoldre aquest exercici, l'Association of College and Research Libraries (ACRL) va encarregar un estudi a Megan Oakleaf, de la Syracuse University, que s'ha publicat aquest mes de setembre. El treball es divideix en tres parts: una revisió bibliogràfica de les investigacions que aborden empíricament la determinació del valor de les biblioteques  universitàries, una guia per a l'investigador o professional que desitja llançar-se a la recollida de dades en la seva institució, i una agenda de temes a investigar en aquest àmbit.

La revisió bibliogràfica ocupa la primera meitat de l'informe i analitza els resultats de nombrosos treballs que examinen com contribueix la biblioteca a la missió de la universitat des de tres punts de vista: formació, docència i investigació. Cal ressaltar que l'informe es refereix al valor de la biblioteca per a una audiència externa i, per tant, no aborda l'aplicació de les tradicionals mesures d'avaluació internes (inputs, outputs, satisfacció, etc.), sinó que se centra a determinar en quins aspectes la biblioteca aporta valor a la universitat i com contribueix a la consecució dels objectius institucionals. L'autora enumera una desena llarga d'aspectes a valorar entre els quals s'inclouen la matriculació i retenció d'estudiants —diversos estudis posen de manifest la importància de la interacció individual i de l'assistència personalitzada per garantir la continuïtat dels alumnes—, la taxa de graduació i l'èxit acadèmic dels estudiants —superior entre aquells que adquireixen formació en alfabetització informacional—, la qualitat de la docència impartida pel professorat —que té una bona opinió dels resultats de les activitats formatives que imparteix en col·laboració amb la biblioteca—, la productivitat del professorat —sovint correlacionada amb els recursos bibliotecaris de què disposa—, i fins i tot l'aportació de la biblioteca a la valoració de la universitat en els rànquings institucionals que, tot i les crítiques que susciten, atreuen cada cop més l'atenció dels gestors universitaris per la seva visibilitat social. Si bé l'informe se centra en les biblioteques universitàries també dedica apartats a treballs similars en biblioteques escolars —i el seu impacte sobre la formació dels alumnes—, públiques —majoritàriament estudis que intenten quantificar el seu valor econòmic o el seu impacte social —i especials— en termes del valor econòmic o l'impacte de la informació en les activitats de l'organització de la qual depenen.

La segona part de l'informe presenta algunes idees que poden servir de guia a l'investigador que aborda l'estudi del valor de la biblioteca universitària mitjançant l'anàlisi del seu impacte entre els usuaris. Es tracta de la secció més breu de l'informe i adopta la forma d'exemples que potser mereixerien una major estructuració. La tercera i última part de l'informe presenta una agenda d'investigació de l'impacte de la biblioteca en la missió institucional de la universitat. L'autora se centra en 10 qüestions relacionades majoritàriament amb l'aprenentatge (7 aspectes), la recerca (2 aspectes) i un punt general sobre la contribució de la biblioteca al prestigi de la universitat. L'autora suggereix l'estudi de possibles correlacions entre l'ús dels serveis bibliotecaris i la captació d'estudiants, la taxa de retenció i graduació, el seu èxit acadèmic i professional, etc. En conjunt, el treball és extens (prop de 200 pàgines) però ve precedit d'un atractiu resum executiu que no només ofereix una sinopsi dels continguts al lector precipitat, sinó que pretén ser útil per despertar l'interès dels responsables universitaris per l'avaluació dels serveis bibliotecaris.

L'informe de Oakleaf comença definint el concepte de "valor" des de cinc possibles perspectives. Una d'elles, també anomenada valor financer o anàlisi cost-benefici, és el retorn de la inversió (return on investment, ROI). Wikipedia ho defineix com "un percentatge que es calcula en funció de la inversió i els beneficis obtinguts per quantificar la viabilitat d'un projecte". La revisió bibliogràfica de Oakleaf posa de manifest la popularitat d'aquesta aproximació no només en biblioteques universitàries, sinó també públiques. En aquesta línia, el 2008 Elsevier va finançar un estudi de cas realitzat per Judy Luther en què es va desenvolupar una metodologia per calcular el ROI de la biblioteca de la Universitat de Illinois at Urbana-Champaign en termes de l'esforç inversor realitzat a la biblioteca i el benefici obtingut en forma de finançament de projectes de recerca obtinguts pels investigadors de la Universitat. El model examinava l'ús de bibliografia en la preparació de propostes de recerca, la taxa d'èxit en l'obtenció de projectes i la seva quantia mitjana. Els resultats demostraven que la Universitat obtenia 4,38 $ en finançament de la recerca per cada dòlar invertit en la biblioteca universitària.

La segona part d'aquell projecte acaba de cristal·litzar en un treball elaborat per Carol Tenopir i Paula Kaufman. La seva tasca ha consistit en ampliar aquell estudi de cas a 8 institucions de 8 països de tot el món —que no s'identifiquen en l'informe— per verificar si la metodologia de Luther és aplicable a altres contextos allunyats d'Amèrica del Nord. Així, una de les conclusions de l'estudi és que les característiques de cada universitat (per exemple, la seva orientació temàtica) o del país on es troben (i les oportunitats de finançament de la recerca existents) influeixen en el ROI. Per a la realització del treball s'han realitzat enquestes entre investigadors, entrevistes amb gestors universitaris i s'han recopilat dades sobre projectes de recerca i pressupostos bibliotecaris. Els resultats mostren que, per cada unitat monetària invertida a la biblioteca, el retorn oscil·la entre 15,54:1 i 0,64:1. Al mateix temps, les entrevistes amb investigadors ens ofereixen algunes dades d'interès sobre el consum d'informació científica —nombre mitjà de referències incloses en cada proposta, cada informe final o en cada article publicat, percentatge que aquestes representen sobre el total de lectures, forma d'accés, etc.— i el temps dedicat a aquesta activitat per part dels acadèmics: 3,5 hores de mitjana setmanal invertides en la recerca i recuperació de documents i 9,8 hores setmanals (una quarta part de la jornada laboral) dedicades a la lectura.

Òbviament, l'obtenció de projectes de recerca és només una manera de quantificar el valor de la biblioteca universitària —probablement triada per les autores per la seva fàcil translació a termes monetaris—, però les autores advoquen per estendre la metodologia a altres activitats que contemplin totes les fons i serveis de la biblioteca.