Biblioteca Pilarin Bayés: una ubicació emblemàtica a Vic

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Eli Ramírez
Biblioteca La Bòbila
L’Hospitalet de Llobregat


Biblioteca Pilarin Bayés. Passeig de la Generalitat, 1. 08500 Vic.


El 7 d’octubre del 2022 es va inaugurar una altra de les biblioteques de la que més s’ha parlat els darrers mesos: la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic.

Però, comencem pel principi. Tal com diu la seva pàgina web, aquesta Biblioteca «és hereva d’una llarga història bibliotecària a la ciutat de Vic». Per fer-ne cinc cèntims, la resumirem dient que pels volts de 1930 hi havia dues biblioteques a la ciutat: la Jaume Balmes (inaugurada al 1931) i la Biblioteca de la Caixa de Pensions (inaugurada al 1929). No va ser fins al 1996 que ambdues es van fusionar per donar lloc la Biblioteca Joan Triadú, que es va ubicar al claustre de l’antic Convent del Carme. I aquí va ser fins l’any passat, quan es va tancar per donar pas a la protagonista de la nostra ressenya: la Biblioteca Pilarin Bayés.

Un espai més gran, amb un nom nou i una ubicació emblemàtica: els terrenys de l’antiga caserna de la guàrdia civil on, l’any 1991, va tenir lloc l’atemptat terrorista en el qual van morir 10 persones que ara són recordades amb els 10 arbres que s’han plantat al jardí i al voltant del qual s’organitza l’edifici.

El canvi d’ubicació respon també a una mirada estratègica. Tal com apunta Ignasi Janer (coordinador general de la Biblioteca), «és una important intersecció entre el centre i el sud de la ciutat. El lloc de la Biblioteca, només separat per un pont que durant anys ha actuat de barrera social, pretén començar a trencar certs prejudicis, una minsa interacció social, el desconeixement, la incomunicació… i fer aflorar ponts de diàleg que afavoreixin i millorin la cohesió social». Reconeix, però, que malgrat que «el flux d’usuaris tant d’una banda del pont com de l’altra, per dir-ho d’alguna manera, s’està produint poc a poc i es va visualitzant un equilibri entre edats diverses i cultures diferents», encara troben a faltar que «col·lectius i usuaris de l’antiga Biblioteca Joan Triadú, altra gent del centre, del sud i d’altres punts de la ciutat (i comarca) s’apropin a la Biblioteca». 

La tria del nom ha estat el resultat d’un procés participatiu obert a tota la ciutadania que també ha volgut incloure els noms que no van sortir guanyadors i que ara donen nom als diferents espais: la sala d’actes «1 d’octubre», l’«Espai Lab Ausa», l’Aula multilingüe «Anna Dodas» i la planta «M. Àngels Anglada».

La Biblioteca, que comparteix l’edifici amb l’Oficina d’Atenció al Ciutadà i que compta amb una cafeteria-restaurant, ha apostat per nous espais i serveis, dels quals en destaquem dos: en primer lloc, l’«Espai Lab Ausa», un espai versàtil que s’ha configurat com «un estudi de gravació musical obert i apte per a grups amateurs i emergents del territori» i, en segon lloc, la sala de videojocs, que busca convertir-se en un espai de lleure al voltant de la cultura del joc i on la ciutadania pugui descobrir-ne les seves múltiples possibilitats expressives.

Aquests espais afavoreixen la programació d’activitats. «Constantment es van provocant situacions en forma d’actes i activitats (moltes d’aquestes venen donades per entitats que volen fer-les al lloc nou de la Biblioteca) que possibiliten que si la temàtica interessa, la gent es mou i arriba a la Biblioteca», ens diu Janer, que també remarca que «hi ha hagut força col·laboracions amb agents del territori a nivell de barri, ciutat i comarca». Malgrat que reconeix que moltes són potser de caràcter puntual, afegeix que «aquesta és la intenció de cara al futur: teixir i fer xarxa regularment amb diferents agents i treballar junts per iniciatives comunitàries i culturals». 

A banda de les entitats, la resta d’usuaris també pot fer arribar les seves propostes: «Des del primer dia vam posar a disposició unes bústies/urnes i uns paperets en forma de butlleta per omplir i opinar, sempre en positiu, de com poder millorar [...] i ens serveixen per rectificar i arreglar algunes de les coses que ens diuen directament els usuaris».

La Biblioteca té una particularitat pel que fa al fons que val la pena destacar aquí: una de les solucions arquitectòniques per distribuir part de la col·lecció va ser incorporar uns compactes accessibles als usuaris (quan normalment aquest tipus de mobiliari es troba en zones internes, com arxius o magatzems). Aquesta aposta, prova pilot impulsada per la Diputació de Barcelona, ha tingut pros i contres. Com destaca Janer, «el funcionament tècnic i autònom no dona massa problemes i un mateix s’ho pot gestionar sol, i sempre hi ha l’ajut del professional bibliotecari. La crítica ha vingut més pel bibliòfil que prefereix tenir a vista complerta tots els llibres, tal com estan a les prestatgeries. En el nostre cas, la decisió de fer-ho mixt, prestatgeries i compactes, ha estat per prioritzar els espais diàfans i generosos a favor de la circulació de les persones usuàries» i sembla que «el benefici arquitectònic que permet esponjar més l'espai comú té bona acceptació». 

Ja per acabar, Janer conclou que «els usos a la Biblioteca han canviat en els darrers anys: una gran majoria dels usuaris la volen utilitzar per estudi i treball. D’altres veuen bé que tingui apunts de centre cultural amb una programació cultural regular. D’altres volen que esdevingui un espai de trobada per fer-hi moltes coses més. I d’altres volen que continuï sent un espai privilegiat i confortable per llegir i pel foment de la lectura, per a la consulta, per conservar documents i per enriquir el coneixement» però afegeix que «les noves biblioteques han de poder ser tot això, per diversificar-se i obrir-se més, i per arribar a nous públics. Mantenir el pal de paller com a centre del coneixement però apuntant més enllà sense pors ni manies, adaptant-se als canvis socials, i enfortint-se com un lloc lliure per a tothom. Sent el llibre el segon aspecte més important de tot el que s’hi fa en una biblioteca, només superat per l’usuari/la persona». El nou equipament evidencia que «hi ha usuaris que entren i venen a la Biblioteca per altres usos: a fer un cafè, a estudiar, a escoltar o gravar música, a l'OAC, a l'Aula Multilingüe...».

Com a punt final de la ressenya, voldríem recordar que aquesta Biblioteca opta al premi a la millor biblioteca pública del món de l’any 2022. Un guardó que atorga anualment la Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries on haurà de veure’s les cares amb, entre d’altres, una biblioteca que també hem ressenyat, la Biblioteca García Márquez de Barcelona. Sigui quin sigui el veredicte, que coneixerem a final d’agost a Rotterdam, no hi ha dubte que tenim a Catalunya dues noves magnífiques biblioteques i, el que és més important, que responen a les necessitats de la seva comunitat.

 

Nota: Agraïm especialment la col·laboració d’Esther Farrés (directora) i d’Ignasi Janer (coordinador general) que ha estat imprescindible per a l’elaboració d’aquesta ressenya.

© Imatges de Marc Sanyé