Daniel Gil
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari Conciliar de Barcelona
Perelló, Josep; Bonhoure, Isabelle; Cigarini, Anna; Vicens, Julià (2019). Ciència ciutadana a les biblioteques: observa, analitza, crea i participa. Barcelona: Zenodo. 54 pàg. Disponible a: <http://doi.org/10.5281/zenodo.3490610>. [Consulta: 10/12/2019].
La ciència oberta representa un nou i ampli camp d’actuació per a les biblioteques. Aquestes, com a institucions que fomenten el coneixement, la recerca i el desenvolupament personal, són l’entorn lògic i perfecte per desenvolupar accions en el marc de la ciència oberta i ciutadana. Però, ben bé, què és això de la ciència oberta? A la web del CSUC hi trobem una definició prou acurada: La ciència oberta és un nou enfocament del procés de recerca basat en el treball cooperatiu i les noves formes de difondre el coneixement utilitzant les tecnologies digitals i les noves eines de col·laboració. Els resultats de la recerca (publicacions i dades) han de ser accessibles a la societat de manera lliure i gratuïta, per tal d'aconseguir estendre els principis d'obertura a tot el cicle de vida de recerca i fomentar que es contribueixi a la difusió i reutilització d'aquests. Cal recordar la importància que dona el CSUC a la ciència oberta, ja que la considera una de les seves cinc àrees tècniques principals. Hom pot pensar en un primer moment, però, que la ciència oberta es restringeix només a un àmbit acadèmic i universitari; però res més lluny de la realitat. Les biblioteques públiques també tenen un paper molt important a jugar en la propagació i en la difusió de la ciència oberta, bo i aproximant-la a la ciutadania en general i fent que aquesta es converteixi també en ciència ciutadana. La idea de fons és que tot ciutadà pot generar dades científiques, i les biblioteques públiques són les principals institucions que poden subministrar les eines necessàries per canalitzar, validar i donar forma a aquestes dades.
L’informe Libraries on the move va ser encarregat pel Scottish Library and Information Council (SLIC) l’octubre de 2018 amb l’objectiu de recollir evidències sobre l’ús i l’impacte de les biblioteques mòbils i analitzar la seva contribució en el compliment dels objectius del pla estratègic Ambition & Opportunity, l’estratègia nacional de les biblioteques públiques d’Escòcia per al període 2015-2020 i, també, en les línies establertes a Vibrant Libraries, Thriving Schools, l’estratègia nacional per a les biblioteques escolars a Escòcia 2018-2023.
El present informe és el fruit del treball del Consello da Cultura Galega i, en particular, de la seva Comisión de Igualdade, en matèria de gènere i documentació. Un interès que es va iniciar ja l’any 2007, amb la realització d’una primera jornada que buscava donar una mirada diferent als arxius, posant al centre la relació arxius-documents-dones, com bé apunten en el capítol dedicat als precedents d’aquest informe (Arquivos, xénero e feminismos. Experiencias ata 2017). Si bé cal destacar iniciatives puntuals prèvies (com ara l’
El canal de comunicació del coneixement, durant dècades i segles, posava les monografies al centre del sistema científic; però ja fa anys que les revistes acadèmiques van ocupar aquesta posició central. El desenvolupament de les revistes es troba en una fase evolutiva avançada, amb ritmes i camins diferents, en comparació amb les monografies, i en són molts els motius; un dels que té més rellevància és el procés d’acreditació dels acadèmics i el pes que en aquest tenen els articles, en detriment de les monografies o capítols (la casuística en les disciplines de les Humanitats i alguns àmbits de les Ciències Socials no segueix la norma).
