SOAP Symposium: Estudi sobre publicació en accés obert (Berlín 2011)

Pablo de Castro
Biblioteca de la Escuela Politécnica "Rey Pastor"
Universitat Carlos III de Madrid
 

SOAP Study of Open Access Publishing (2011). Report from the SOAP Symposium [2011: Berlín]. SOAP Study of Open Access Publishing. <http://project-soap.eu/report-from-the-soap-symposium/>. [Consulta: 18/04/2011].

El passat 13 de gener es va celebrar a la Harnack-Haus de Berlín el Simposi SOAP (Study on Open Access Publishing), en el transcurs del qual es van fer públics els resultats finals d'una gran enquesta sobre accés obert realitzada a investigadors d'arreu del món pel ja finalitzat Projecte SOAP, finançat per la Comissió Europea en el context del 7è Programa Marc de Recerca.

Aquest projecte, que va transcórrer des de març de 2009 fins a febrer de 2011, es va proposar estudiar el panorama mundial de la publicació en accés obert, les actituds i creences dels investigadors respecte a la publicació en accés obert i els estímuls i les barreres per a l'enviament d'articles per a la publicació en revistes open access. Els resultats de l'enquesta en línia realitzada a més de 40.000 investigadors  pertanyents a totes les disciplines i nacionalitats mostren un aclaparador suport al concepte d'accés obert, assenyalant el finançament i la qualitat (percebuda) de les revistes com les barreres fonamentals a l'hora de decidir-se a publicar en revistes d'accés obert.

Orfes que tothom voldria adoptar

Lluís Agustí
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

i2010: Digital libraries, High level expert group, Copyright subgroup. (2008). Final report on digital preservation, Orphan works, and out-of-print works. European Comission. Information Society,  30 p. <http://ec.europa.eu/information_society/activities/digital_libraries/doc/hleg/reports/copyright/copyright_subgroup_final_report_26508-clean171.pdf> [Consulta: 06/04/2011].

L'experiència acumulada en l'organització de grans projectes de digitalització en el món occidental permet a hores d'ara de diagnosticar els punts en els quals la preservació i la difusió de la cultura entra en conflicte amb els drets de la propietat intel·lectual.

Aquesta topada d'interessos legítims s'evidencia de manera clara en la digitalització d'obres subjectes a drets i de la web, amb la finalitat de preservació, i el tractament legal i econòmic de les obres òrfenes i descatalogades. Es consideren obres òrfenes aquelles en les quals els titulars dels drets són de localització difícil o impossible. Ningú no pot reutilitzar les obres sense el consentiment dels titulars, i la institució que realitza el projecte de digitalització cal que s'esmerci diligentment en la seva localització.

Són les biblioteques més útils en temps de crisi?

Lluís Anglada

Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya


Gauder, Brad (editor). (2010) Perceptions of Libraries: context and community. A report to the OCLC membership. Dublin, Ohio: OCLC. ISBN 978-1-55653-395-2. Accés a: http://www.oclc.org/reports/2010perceptions/2010perceptions_all_singlepage.pdf

BibliotecaDes de 1978 OCLC tenia una secció dedicada a la recerca en biblioteconomia que investigava els avenços tecnològics que podien millorar els serveis bibliotecaris o que podien disminuir el cost de les seves operacions. Recordo un estudi d'OCLC que investigava la possibilitat d'usar OCR per a introduir mecànicament informació bibliogràfica procedent de les portades dels llibres i estalviar així costos en al catalogació. Aquesta activitat de recerca s'ha vist augmentada amb la constitució, ara farà uns 5 anys, d'OCLC Research, un centre creat a partir de la incorporació de RLG a OCLC.

A banda d'estudis més especialitzats (que sovint han trobat espai al Blok de BiD), val la pena destacar els esforços d'OCLC Research en proporcionar als bibliotecaris diferents informes adreçats a que tinguem una visió més clara del nostre entorn i dels canvis que hi estan passant. Aquests estudis tenen tots una presentació molt gràfica que els fa fàcilment llegibles.

Es pot innovar en TIC des d'un garatge?

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


United States. President's Council of Advisors on Science and Technology (2010). Designing a digital future: federally funded research and development in networking and information technology: report to the President and Congress. December 2010. (http://www.whitehouse.gov/sites/default/files/microsites/ostp/pcast-nitr...)

Si algú ens demana exemples d'innovadors en TIC és probable que ens vinguin a la memòria el noms de Paul Allen i Bill Gates (Microsoft), Steve Jobs i Stephen Wozniak (Apple) o Larry Page i Sergey Brin (Google). És també probable que els tinguem associats amb la imatge romàntica d'uns nois brillants que van construir els fonaments de tres grans empreses en el garatge de casa seva.

Si analitzem amb una mica de detall aquestes evocacions, podem constatar dues coses. En primer lloc, tots ells són nord-americans. En segon lloc, tots ells van partir d'unes bases de recerca prèvies, com ens ho mostra l'anàlisi del cas de Google que es fa en l'informe analitzat (p. 133). Dues de les peces fonamentals per a l'èxit d'aquest cercador van ser el sistema d'ordenació dels resultats i, per altra banda, l'escalabilitat de la seva infraestructura informàtica. El PageRank va ser un producte de recerca de l'època en què Page i Brin treballaven a la Digital Library Initiative (un dels grans programes d'investigació en TIC dels EUA) i l'escalabilitat, es basa en l'algorisme de Paxos, desenvolupat durant la década de 1990. La clau, com es veu, és disposar d'unes bases en recerca sobre les quals bastir productes i serveis d'èxit.

El pes (digital) de la tradició clàssica: de Sumèria a Roma

 
El pes (digital) de la tradició clàssica: De  Sumèria a Roma
 
Josep Turiel
CRAI Biblioteca de Lletres
Universitat de Barcelona 
 
— Babeu, Alison. "Rome Wasn't Digitized in a Day: Building a Cyberinfrastructure for Digital Classicists : Draft Version 1.3—11/18/10". CLIR Activities, Council on Library and Information Resources, <http://www.clir.org/pubs/archives/Babeu2010.pdf>.  [Consulta: 2/1/2011]
 
L'Alison Babeu és, amb d'altres professionals com ara Gregory Crane, Matteo Romanello o David Bamman, part d'una elit de ‘bibliotecaris digitals' que treballen o han treballat en projectes que pretenen donar una presència de qualitat a la tradició clàssica en xarxa. I segurament en l'àmbit dels estudis clàssics, tan complexos com multidisciplinaris, el projecte Perseus Digital de la Tufs University és un referent bàsic. L'autora del treball hi va treballar des de l'any 2004. 
El llarg i molt exhaustiu informe que ressenyem ("Rome Wasn't Digitized in a Day: Building a Cyberinfrastructure for Digital Classicists : Draft Version 1.3—11/18/10") és, de fet, una demanda de Perseus, que hauria de 'dibuixar' els grans projectes digitals lligats al món clàssic i que també hauria de respondre a una necessitat de futur: una (o unes) infraestructura única o unificada que serveixi de suport als docents i investigadors de Roma, Grècia o l'Orient Mitjà, més enllà de les qüestions purament patrimonials. A priori no hauria de ser cap problema vista la suma de projectes que ja són una realitat palpable en xarxa, no ho seria si no fos per una particularitat dels estudis clàssics: la interdisciplinarietat, no parlem únicament de filologia, parlem d'art, d'epigrafia, de filosofia, d'arqueologia, d'historiografia i un llarg etc. Parlem doncs  d'interrelacionar disciplines i d'encertar les tecnologies apropiades en la recuperació, classificació, etiquetatge, ordre, presentació, lectura (OCR)  i visualització de dades. Sense oblidar aspectes tant importants com ara la fragmentació de l'herència clàssica (què ens ha arribat i com), les diferents còpies dels originals revisades o la reconstrucció feta a partir del que es coneix d'un text original (Les conjetures i/o hipòtesis tenen lloc al món digital?). I si feu un repàs dels projectes endegats veureu que, com passa sovint, és una carrera de fons. En l'àmbit acadèmic els esforços per arribar els primers, oferir més continguts de la manera més útil, és una qüestió de posicionament. 
L'autora parla de ‘report' i potser el nom no s'ajusti del tot a la realitat: el treball té una àmplia introducció a la història recent de la digitalització del patrimoni clàssic però fonamentalment és un ‘estat de la qüestió', evitant les habitualment llargues, enciclopèdiques i avorrides llistes d'eines i recursos, matisant molt i molt els aspectes tecnològics i aportant solucions de futur per la suma ingent de projectes nascuts ens els darrers 40 anys. Però sobre tot es tracta d'un estat de la qüestió pensat en primer lloc per a professionals de l'àmbit de la digitalització i en segon lloc investigadors del món clàssic. Heu de gestionar recursos de qualitat del món clàssics?. Heu de fer una sessió de formació per a arqueòlegs?. Aquí teniu probablement la millor guia possible. A banda, l'autora repassa l'ús que els usuaris fan de les eines digitals disponibles a partir de treballs concrets
L'informe repassa cronològicament alguns dels grans projectes digitals que, més o menys fragmentaris, es limitaven en una primera fase a  textos disponibles en línia  (Library2 < http://library2.usask.ca/>). Una 2ona generació formada dels grans corpus (TLG) i el repte de la captura d'altres alfabets com el grec o el copte. Als anys 80 apareixen els primers projectes que inclouen els formats de marcatge dissenyats per la Text Encoding Initiative (Perseus). La 4ª generació és la de la digitalització massiva dels anys 90 (Google Books5 i la Open Content Alliance). Faltaria una 5ena fase que l'autora resumeix com l'era del marcatge automàtic, la personalització dels textos o la ‘industrialització' de la feina feta.). Una bona part d'aquest passeig  es centra en les projectes lligats a totes les disciplines relacionades, és a dir, història antiga, arqueologia, art, arquitectura, epigrafia, geografia clàssica, numismàtica, papirologia i l'edició de textos digitals clàssics, entre d'altres. A cadascuna de les disciplines li corresponen projectes que es consideren modèlics i eines i aplicacions informàtiques que s'ha anant generant els últims anys lligades a les necessitats de cada disciplina.
Sense menysprear aquestes primeres 130 p. del document, voldria destacar dos apartats posterior: el primer centrat en l'ús que se'n fa d'aquestes eines i la tipologia dels usuaris habitual (les cites de recursos electrònics són l'objectiu habitual d'aquests estudis bibliomètrics, tot i que els resultats poden ser frustrants vist que la majoria d'usuaris opten per citar documents en paper, especialment primaris, malgrat conèixer o mencionar la versió electrònica). El segon es centra en els hàbits de recerca en l'àmbit humanista. Destaca l'autora com és de descoratjador en ple segle XXI el desconeixement que sobre l'ús de les TIC en les humanitats tenim malgrat alguns estudis realitzats  (entrevistes, seguiment de projectes, etc). 
Els informes sobre usos i usuaris estan fixats, òbviament, en l'àmbit anglosaxó i majoritàriament acadèmic, però dibuixen un perfil tan tòpic com realista: aquell que diu que l' humanista és un investigador solitari, lligat a la tradició oral i a les fonts primàries. Es fa un ampli resum dels estudis de camp que sobre l'ús tradicional de la informació humanística s'han fet en els últims anys, incloent-hi editorials i projectes digitals comercials. El treball conclou amb un ampli informe sobre els projectes més consolidats de col•laboració en aquest àmbit, aquells lligats més directament a la docència i a la investigació i aquelles plataformes que pretenen garantir el futur de tota la feina feta.
En definitiva, un treball aglutinador, potser un pèl condescendent (la realitat de les humanitats mana) i tant útil com oportú. 
Josep Turiel
CRAI Biblioteca de Lletres
Universitat de Barcelona 
 

Babeu, Alison. (2010). Rome wasn't digitized in a day: building a cyberinfrastructure for digital classicists: draft version 1.3—11/18/10. CLIR Activities, Council on Library and Information Resources. <http://www.clir.org/pubs/archives/Babeu2010.pdf>.  [Consulta: 2/1/2011]

 
L'Alison Babeu és, amb d'altres professionals com ara Gregory Crane, Matteo Romanello o David Bamman, part d'una elit de ‘bibliotecaris digitals' que treballen o han treballat en projectes que pretenen donar una presència de qualitat a la tradició clàssica en xarxa. I segurament en l'àmbit dels estudis clàssics, tan complexos com multidisciplinaris, el projecte Perseus Digital de la Tufs University és un referent bàsic. L'autora del treball hi va treballar des de l'any 2004. 
 
El llarg i molt exhaustiu informe que ressenyem ("Rome Wasn't Digitized in a Day: Building a Cyberinfrastructure for Digital Classicists : Draft Version 1.3—11/18/10") és, de fet, una demanda de Perseus, que hauria de 'dibuixar' els grans projectes digitals lligats al món clàssic i que també hauria de respondre a una necessitat de futur: una (o unes) infraestructura única o unificada que serveixi de suport als docents i investigadors de Roma, Grècia o l'Orient Mitjà, més enllà de les qüestions purament patrimonials. A priori no hauria de ser cap problema vista la suma de projectes que ja són una realitat palpable en xarxa, no ho seria si no fos per una particularitat dels estudis clàssics: la interdisciplinarietat, no parlem únicament de filologia, parlem d'art, d'epigrafia, de filosofia, d'arqueologia, d'historiografia i un llarg etc. Parlem doncs  d'interrelacionar disciplines i d'encertar les tecnologies apropiades en la recuperació, classificació, etiquetatge, ordre, presentació, lectura (OCR)  i visualització de dades. Sense oblidar aspectes tant importants com ara la fragmentació de l'herència clàssica (què ens ha arribat i com), les diferents còpies dels originals revisades o la reconstrucció feta a partir del que es coneix d'un text original (Les conjetures i/o hipòtesis tenen lloc al món digital?). I si feu un repàs dels projectes endegats veureu que, com passa sovint, és una carrera de fons. En l'àmbit acadèmic els esforços per arribar els primers, oferir més continguts de la manera més útil, és una qüestió de posicionament. 
 

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS