ACADREAMIA servei de lloguer de llibres de text

Julio Alonso Arévalo
Departament de Traducció i Documentació
Universitat de Salamanca

Textbook rental service. http://www.acadreamia.co.uk/

Ja a gairebé ningú sorprèn, o almenys així hauria de ser, l'aparició de nous models de negoci en relació al llibre i a les tasques que tradicionalment fem els professionals de la informació, l'origen de vegades es perd en l'esdevenir dels segles. Els que portem almenys una vintena d'anys en la professió hem tingut la gran fortuna d'haver estat testimonis de primera línia en aquest viatge, el principi va ser proper a la tradició gairebé mil·lenària del bibliotecari i el final està per escriure. Actualment a la professió existeix una gran incertesa sobre cap on ens dirigim i quina ha de ser la naturalesa dels serveis d'informació, això també és en certa manera lògic, ja que ara més que mai som intermediaris que realitzem una sèrie de tasques poc visibles i definides, que de vegades són atribuïdes a altres professionals com editors, gestors o informàtics.

Proposta per a l'aplicació de les tècniques de "digital forensics" al patrimoni cultural digital

Alice Keefer
Departament de Biblioteconomia i Documentació

Universitat de Barcelona


Kirshenbaum, Matthew; Ovenden, Richard; Redwine, Gabriela. (2010) Digital Forensics and Born-Digital Content in Cultural Heritage Collections. Washington, DC: Council on Library and Information Resources. http://www.clir.org/pubs/abstract/pub149abst.html

A què es refereix, precisament, el terme digital forensics? Abans de definir-lo -cal precisar que, a diferència de l'ús limitat al camp mèdic en castellà, la paraula forensics en anglès es refereix a l'aplicació d'una varietat de tècniques per resoldre dubtes i respondre preguntes per al bon funcionament del sistema judicial. En conseqüència, digital forensics engloba els processos que serveixen per a:

descobrir, acreditar i analitzar les dades en format digital per produir resultats dignes de ser admesos en l'entorn legal.

El propòsit de l'informe ressenyat és doble: explicar el camp de digital forensics el col·lectiu del patrimoni cultural i exposar els possibles punts de convergència entre els dos camps, amb l'expectativa que determinats mètodes i aplicacions dels forenses digitals puguin servir també per als arxius i biblioteques -sobretot pel que fa a la custòdia de fons de manuscrits digitals. Tal com ho formulen els autors, hi ha poca diferència entre:

Informe Pew sobre l'ús d'Internet per generacions (2010)

Tony Hernández-Pérez
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat Carlos III de Madrid
 

Pew Internet & American Life Project. Generations Online in 2010, overview <http://pewinternet.org/Reports/2010/Generations-2010/Overview.aspx?view=all>

Els informes Pew són molt citats pels mitjans de comunicació de tot el món. Solen ser informes, bastant rigorosos, realitzats pel Pew Research Center (PRC), una espècie d'organització no governamental, políticament independent, que proporciona i interpreta dades obtingudes a través d'enquestes i sondejos, realitzats principalment als Estats Units. El PRC es va crear el 2004 i s'organitza al voltant de set projectes: Pew Research Center for the People & the Press; Pew Research Center's Project for Excellence in Journalism; Pew Internet & American Life Project; Pew Forum on Religion & Public Life; Pew Hispanic Center; Pew Global Attitudes Project, i Pew Social & Demographic Trends Project

L'informe "Generacions en línia 2010", publicat al desembre de 2010, és fruit del Pew Internet & American Life Project. Entre els objectius d'aquest projecte hi ha proporcionar informació sobre l'impacte d'Internet en els nens, les famílies, les comunitats, els llocs de treball, les escoles, la salut i la vida civil i política. Aquest informe és una continuació d'estudis anteriors realitzats amb la finalitat d'analitzar l'ús que fan d'Internet els usuaris en funció de la seva edat, de la generació a la qual pertanyen. Els autors prenen com a base els noms de les generacions que utilitzen William Strauss i Neil Howe en el seu llibre "Generations: The History of America's Future, 1584 to 2069 (Perennial, 1992), encara que divideixen la del" baby boom "en dues (els més joves i els més vells de la generació del "baby boom".

Qui es recorda dels llibres en paper?

Ángel Borrego
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Report of the Collection Development Executive Committee Task Force on Print Collection Usage Cornell University Library. http://staffweb.library.cornell.edu/system/files/CollectionUsageTF_ReportFinal11-22-10.pdf

En un moment en què l'interès per les monografies a les biblioteques universitàries es centra en la incorporació dels llibres electrònics a la col·lecció, ningú sembla recordar-se dels llibres en paper. No obstant això, la Cornell University ha encarregat recentment a un grup de treball que estudiés l'ús de les monografies impreses a la biblioteca. L'objectiu era saber com circulen els llibres per millorar la gestió de la col·lecció, intentant respondre a preguntes com les següents: fins a quin punt és justificable l'existència d'un percentatge de llibres en la col·lecció que mai surten en préstec?, S'ha de considerar l'adquisició, gestió i conservació d'aquests llibres una despesa supèrflua o una inversió en un recull de reserva estratègica?

L'informe resultant d'aquell encàrrec analitza l'ús dels llibres utilitzant tres mesures: el préstec entre 1990 i 2010 dels llibres publicats durant aquest mateix període, el préstec dels llibres adquirits el 2001, i el préstec en un dia qualsevol d'abril de 2010.

Biblioteca: només digital?

Asunción Trénor
Biblioteca General
Universitat Politècnica de València
            

The Idea of Order: Transforming Research Collections for 21st Century Scholarship. June 2010, Council on Library and Information Resources <http://www.clir.org/pubs/reports/pub147/pub147.pdf>

Aquest estudi editat pel CLIR (Council on Library and Information Resources) tracta de posar les bases per a una bona gestió del nou ambient digital. Això portarà a una reconceptualització de la universitat moderna i per descomptat de les biblioteques universitàries.

L'estudi té 6 apartats: La idea de l'ordre, Pot una biblioteca nova ser totalment digital?, El que costa mantenir un llibre, Grans projectes de digitalització i la seva utilitat..., Conclusions, Epíleg.

La idea de l'ordre
Charles Henry transmet en aquest apartat de l'estudi la idea de Toulmin que ja ens adverteix el 1972 que els conceptes canvien de generació en generació ("Human understanding: The Collective Utilitza and Evolution of concepts"). Però hi ha grans diferències avui en els procediments de l'educació superior des de que Toulmin publicar el seu treball fins al dia d'avui: amb comunicacions extremadament ràpides, així com amb l'existència de recursos i eines digitals cal preguntar-se si el coneixement/enteniment humà es produeix de forma diferent.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS