Ampliant el cercle: la incorporació de mesures alternatives a l'avaluació de la investigació

Marta de la Mano González
Professora Titular d'Universitat
Dpto Biblioteconomía y Documentación. Universidad de Salamanca

 

WOUTERS,P.; COSTAS, R. Users, narcissism and control: tracking the impact of scholarly publications in the 21st entury. Utrech: SURFfoundation, 2012

QUIN ÉS L'IMPACTE DE LA MEVA RECERCA? Aquesta pregunta ha intrigat sempre a estudiosos i científics de totes les disciplines. Durant la major part de la història de la ciència, va ser una pregunta difícil de contestar. Senzillament, era massa complicat saber qui estava llegint el treball d'un, al marge del cercle, relativament petit, de col·legues propers. Això ha canviat completament en els últims anys amb l'impacte de les noves tecnologies de la informació i l'aparició d'Internet. Avui en dia, la comunicació dels treballs científics utilitza, no només vehicles tradicionals com els llibres i les publicacions periòdiques, sinó també altres formes de comunicació textual menys formals, característiques de l'entorn digital, que es veuen impulsades cada vegada més per la web social. Investigacions que solien trigar mesos o fins i tot anys en arribar als lectors, poden ser conegudes gairebé instantàniament via blogs i Twitter.

Però l'actual sistema d'avaluació de la recerca, basat essencialment en l'anàlisi de cites, no reflecteix aquestes noves formes de treball i comunicació. Aquest tipus d'activitat queda fora de l'abast d'indicadors i instruments tradicionals com el factor impacte, els índexs de cites i els rànquings que, centrats en l'anàlisi dels productes científics difosos a través de canals formals, romanen al marge d'aquestes altres xarxes de intercanvi, menys visibles però, sovint, més importants a l'hora de valorar l'impacte d'un determinat treball, teixides a través de connexions personals i comunicacions informals desenvolupades en la xarxa.

Els reptes de la gestió de dades de recerca

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

van der Graaf M, Waaijers L (2011). A surfboard for riding the web: towards a four country action programme on research data. Disponible a:
http://www.knowledge-exchange.info/Admin/Public/DWSDownload.aspx?File=%2fFiles%2fFiler%2fdownloads%2fPrimary+Research+Data%2fSurfboard+for+Riding+the+Wave%2fKE_Surfboard_Riding_the_Wave_Screen.pdf
 
Kotarski R, Reilly S, Schrimpf S, Smit E, Walshe K (2012). Report on best practices for citability of data and on evolving roles in scholarly communication. Disponible a:
http://www.alliancepermanentaccess.org/wp-content/uploads/downloads/2012/08/ODE-ExecutiveSummary-ReportBestPracticesCitabilityDataEvolvingRolesScholarlyCommunication.pdf

Dallmeier-Tiessen S, Darby R, Gitmans K, Lambert S, Suhonen J, Wilson M (2012). Compilation of results on drivers and barriers and new opportunities. Disponible a:
http://www.alliancepermanentaccess.org/wp-content/uploads/downloads/2012/08/ODE-CompilationResultsDriversBarriersNewOpportunities1.pdf
 

Jahnke L, Asher A, Keralis S. (2012). The problem of data. Disponible a: http://www.clir.org/pubs/reports/pub154/pub154.pdf
 

La gestió de dades primàries de recerca és un dels temes d'actualitat en el nostre àmbit professional com es fa palès en la proliferació d'informes que sobre aquesta qüestió s'han publicat durant els darrers mesos.

El novembre de 2010 es ressenyaven en aquest mateix Blok (1) les conclusions d'un estudi encarregat per la Comissió Europea sobre els costos i beneficis de la posada en marxa d'una infraestructura de dades científiques a nivell europeu. En aquell informe els autors proposaven diverses accions per fer realitat aquesta infraestructura l'any 2030. No ha calgut esperar tant per veure els primers resultats i, el novembre de 2011, ja es va publicar un primer treball (2) que presentava la situació de la gestió de dades de recerca a Alemanya, Dinamarca, Països Baixos i Regne Unit amb vistes a encetar iniciatives conjuntes en aquest àmbit. L'informe començava analitzant els incentius que poden motivar els investigadors a compartir dades de recerca: l'obtenció d'un reconeixement similar al que reben per les seves publicacions, l'adopció d'aquesta actitud com a part de la cultura científica, o l'obediència als mandats de les agències de finançament i de les revistes científiques. Un segon aspecte analitzat eren les iniciatives de formació dels professionals –tant científics com bibliotecaris– que hauran de gestionar aquestes dades. Per últim, l'informe abordava les característiques que haurà de tenir la futura infraestructura d'emmagatzematge de les dades científiques a partir de l'anàlisi dels repositoris nacionals ja disponibles als quatre països considerats i les seves necessitats de finançament.
 

Biblioteques nord-americanes davant el web social

Javier Leiva
Formador y consultor sobre el uso de internet en las organizaciones
 

Rogers, Curtis R. (2011). Social media, libraries, and web 2.0: How American libraries are using new tools for public relations and to attract new users: Fourth annual survey November 2011. 10 p. <http://www.statelibrary.sc.gov/docs/pr/201202_com_social_media_survey_dec_2011.pdf> [Consulta: 14 de octubre de 2012]

YooguiAgenciaEstan fent servir les biblioteques dels Estats Units les eines de la web social? Les que ho fan, amb quines intencions? A través de quin tipus d'eines? Dirigides a quin tipus de públic? El treball, dóna resultats? Quins inconvenients apareixen? Quines noves necessitats?

A aquestes i altres preguntes semblants intenta donar resposta l'enquesta realitzada per Curtis Rogers, director de Comunicació a la South Carolina State Library, el novembre de 2011. Al les preguntes van respondre 548 bibliotecaris de tots el país entre els que hi havia sobretot professionals de les biblioteques públiques (62%) o universitàries (25%). En relació a les àrees de treball, van ser les més representatives i per aquest ordre: administració/gestió (47%), servei de referència (18%), comunicació i màrqueting (10%), àrea infantil (6%) i serveis tècnics (6%).

Ja és l'hora que els usuaris ens donin un cop de mà. S'accepten metadades "socials"

Jordi Serrano
Universitat Politècnica de Catalunya
Servei de Biblioteques i Documentació


Smith-Yoshimura, Karen and Cyndi Shein. 2011. Social Metadata for Libraries, Archives and Museums Part 1: Site Reviews. Dublin, Ohio: OCLC Research. http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/library/2012/2012-... [consulta 28 de agosto 2012]
 
Smith-Yoshimura, Karen, Carol Jean Godby, Helice Koffler, Ken Varnum and Elizabeth Yakel. 2011. Social Metadata for Libraries, Archives and Museums. Part 2: Survey Analysis. Dublin, Ohio: OCLC Research. rehttp://www.oclc.org/resources/research/publications/library/2011/2011-03... [consulta 28 de Agosto 2012]
 
Smith-Yoshimura, Karen and Rose Holley. 2012. Social Metadata for Libraries, Archives, and Museums. Part 3: Recommendations and Readings. Dublin, Ohio: OCLC Research. http://www.oclc.org/resources/research/publications/library/2012/2012-01... [consulta 28 de agosto 2012] 

Jordi ChuecaMolts han passat gran part de la seva vida professional descrivint, catalogant, etiquetant, organitzant i altres sufixos amb "-ant" perquè l'usuari resolgui les seves necessitats d'informació. I que a molts de nosaltres, fins ara no se'ns havia passat pel cap que els usuaris o la població en general pot donar-nos un ajut en aquests "-ant", i fins i tot alguns potser es tirin dels pèls acusant de "intrusisme professional "si acceptem a aquests possibles col·labora {n] dors.

I ens ha passat que en algun moment que algú ens ha assessorat sobre una foto de la qual desconeixem el lloc o l'època o algun personatge, i fins i tot ens ha aportat alguna breu història sobre el seu context, o ens han explicat que per començar a familiaritzar-nos amb un tema, millor començar per aquesta obra en lloc de la que tenim entre mans, o potser a l'hora d'afrontar un examen, algun company no va donar pistes d'on estava la clau per superar l'assignatura o bé, que aquell document històric en realitat es basa en bla, bla, bla ..... i que tal altre va fer un treball sobre ell i que està publicat a la web de no sé on ..... M'imagino que en algunes ocasions haureu viscut escenaris similars i que en general han estat útils i / o han aportat més coneixement. També és molt probable que aquesta utilitat i coneixement que excepte alguna excepció rarament ho haguem compartit. Doncs pensem en això però en una dimensió global.

Estratègies per oferir serveis editorials sostenibles des de les biblioteques universitàries

José-Antonio Gómez-Hernández y Tomás Saorín Pérez
Facultad de Comunicación y Documentación
Universidad de Murcia


Mullins, James L.; Murray-Rust, Catherine; Ogburn, Joyce; Crow, Raym; Ivins, October; Mower, Allyson; Newton, Mark P.; Nesdill, Daureen; Speer, Julie; and Watkinson, Charles, "Library Publishing Services: Strategies for Success Research Report Version 1.0" (2011). Libraries Research Publications. Paper 136. http://docs.lib.purdue.edu/lib_research/136

Autor: Agustin PolancoAquest informe presenta les conclusions d'una investigació qualitativa la finalitat de la qual va ser formular pautes de sostenibilitat dels projectes editorials empresos o amb participació de biblioteques universitàries. Es va finançar amb una beca de l'Institute of Museum and Library Services, principal unitat de suport per a les 123.000 biblioteques i 17.000 museus d'Estats Units. I està publicat per SPARC, la Scholarly Publishing and Academic Resources Coalition, que és una associació internacional de biblioteques universitàries i d'investigació creada per promoure canvis en l'edició acadèmica, que duguin a ampliar la difusió de la investigació científica i disminuir els costos que suposen per a elles. És notable l'abundància d'informes que aborden els canvis de model en l'edició acadèmica, alguns d'ells recentment ressenyats en aquest mateix Blok, L'oportunitat -o la necessitat- és ben visible, i és tot un repte trobar manera de donar-li resposta amb audàcia i professionalitat. Ara bé, Estan prou madures les iniciatives per tenir un efecte tractor a escala global? La lectura d'aquest informe aporta alguns elements per a un judici realista.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS