Daniel Gil 
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari Conciliar de Barcelona

Perelló, Josep; Bonhoure, Isabelle; Cigarini, Anna; Vicens, Julià (2019). Ciència ciutadana a les biblioteques: observa, analitza, crea i participa. Barcelona: Zenodo. 54 pàg. Disponible a: <http://doi.org/10.5281/zenodo.3490610>. [Consulta: 10/12/2019].

La ciència oberta representa un nou i ampli camp d’actuació per a les biblioteques. Aquestes, com a institucions que fomenten el coneixement, la recerca i el desenvolupament personal, són l’entorn lògic i perfecte per desenvolupar accions en el marc de la ciència oberta i ciutadana. Però, ben bé, què és això de la ciència oberta? A la web del CSUC hi trobem una definició prou acurada: La ciència oberta és un nou enfocament del procés de recerca basat en el treball cooperatiu i les noves formes de difondre el coneixement utilitzant les tecnologies digitals i les noves eines de col·laboració. Els resultats de la recerca (publicacions i dades) han de ser accessibles a la societat de manera lliure i gratuïta, per tal d'aconseguir estendre els principis d'obertura a tot el cicle de vida de recerca i fomentar que es contribueixi a la difusió i reutilització d'aquests. Cal recordar la importància que dona el CSUC a la ciència oberta, ja que la considera una de les seves cinc àrees tècniques principals. Hom pot pensar en un primer moment, però, que la ciència oberta es restringeix només a un àmbit acadèmic i universitari; però res més lluny de la realitat. Les biblioteques públiques també tenen un paper molt important a jugar en la propagació i en la difusió de la ciència oberta, bo i aproximant-la a la ciutadania en general i fent que aquesta es converteixi també en ciència ciutadana. La idea de fons és que tot ciutadà pot generar dades científiques, i les biblioteques públiques són les principals institucions que poden subministrar les eines necessàries per canalitzar, validar i donar forma a aquestes dades.

Núria Jornet Benito
Professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
@JornetNuria

Pereira Oliveira, Dolores; López Rodríguez, Olimpia; Mariño Costales, Mariám (2019). Informe sobre os arquivos públicos en Galicia: unha perspectiva de xénero e feminista. Santiago de Compostela: Consello da Cultura galega. 129 p. (Documentos & informes). Disponible a: <http://consellodacultura.gal/mediateca/extras/CCG_2019_Informe-sobre-os-arquivos-publicos-en-Galicia-Unha-perspectiva-de-xenero.pdf>- [Consulta: 04/12/2019].

El present informe és el fruit del treball del Consello da Cultura Galega i, en particular, de la seva Comisión de Igualdade, en matèria de gènere i documentació. Un interès que es va iniciar ja l’any 2007, amb la realització d’una primera jornada que buscava donar una mirada diferent als arxius, posant al centre la relació arxius-documents-dones, com bé apunten en el capítol dedicat als precedents d’aquest informe (Arquivos, xénero e feminismos. Experiencias ata 2017). Si bé cal destacar iniciatives puntuals prèvies (com ara l’Álbum de mulleres, una web de recursos digitals que des del 2005 fa accessible informació, escrits i treballs sobre dones gallegues i/o relacionades amb Galícia), sobresurt en primer lloc la línia de celebració de les jornades Xénero e Documentación que, amb quatre edicions, han abordat diferents aspectes d’aquesta nova perspectiva: la presentació d’experiències de centres de documentació i biblioteques especialitzats en dones-feminisme-gènere de dins i fora de l’Estat, l’any 2007; la necessitat de recuperar la memòria del moviment feminista, l’any 2012; la presentació d’un projecte de recuperació de la producció hemerogràfica feminista produïda a Galicia des de la dècada dels setanta, l’any 2014; l’estat de la qüestió des de Galícia dels arxius públics i la perspectiva de gènere, a la darrera edició de 2017.