Quant costa un article: les xifres de l'edició en accés obert

Ernest Abadal
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

 

Presentació

Els estudis econòmics sobre el model de publicació en accés obert no són encara tan nombrosos com els que es poden trobar sobre els antecedents, principis teòrics i característiques del moviment OA, els repositoris, o l'impacte dels textos en accés obert, entre d'altres temàtiques.

Aquesta singularitat és un tret inicial a destacar de l'informe Economic implications of alternative scholarly publishing models, que analitza les costos i beneficis de la publicació acadèmica a la Gran Bretanya. Es tracta d'un encàrrec del JISC (proveïdor de serveis tecnològics per a la docència, la recerca i la gestió a les universitats britàniques) a un grup d'experts liderats per l'economista australià John Houghton (Victoria University) i per l'especialista britànic en documentació Charles Oppenheim (Loughborough University).

Els reptes de la Llarga Cua: quan les notícies sensibles són eternes

Javier Guallar
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

La maduresa del Web després de gairebé dues dècades d'història fa emergir conflictes nous que abans no ens haguéssim imaginat. Les informacions sobre qualsevol ciutadà anònim formen part ara del que s'ha anomenat "llarga cua" dels continguts a internet, fàcilment cercables, permanentment accessibles. N'hi ha prou que s'hagi publicat alguna cosa sobre nosaltres al Web -o que s'hagi digitalitzat i bolcat a la Xarxa un contingut originalment imprès-, que serveis com Google ens ho poden oferir en qüestió de segons.

Aquesta mena de miracle tecnològic que hem assimilat i integrat ràpidament a les nostres vides té el seu revers quan es tracta d'informacions "sensibles" per als implicats en les mateixes. Per exemple difamacions o informacions negatives errònies, però també publicacions que afecten el dret a la intimitat o que, sent certes, formen part d'un passat que es creia oblidat i emergeix inesperadament a la pàgina de resultats d'un cercador. Tots vam quedar ara exposats, ens agradi o no, perquè la llarga cua de la informació abans estava oculta i ara no.

Avaluació de la recerca sobre els estudis d'usuaris de les biblioteques

Mario Pérez-Montoro
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

El JISC (Joint Information Systems Committee) va publicar el passat mes de febrer un informe titulat "The digital information seeker: Findings from selected OCLC, RIN and JISC user behaviour projects" i signat pels recercaires Lynn Silipigni Connaway i Timothy J. Dickey del OCLC (Online Computer Library Center).

En aquest informe s'intenta revisar i articular els resultats obtinguts en una selecció de dotze estudis, centrats sobre el comportament informacional dels usuaris de biblioteques i els serveis i recursos digitals que aquestes poden oferir, realitzats per l'OCLC, RIN i el JISC al Regne Unit i als Estats Units. Els dotze estudis triats i analitzats van ser els següents:

Núvols que planen sobre la biblioteca universitària: quins són els perills i com afrontar-los

Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona

OCLC ens té acostumats a un degoteig constant d'estudis prospectius generalment interessants per la seva actualitat, abast i enfocament.  En aquesta ocasió Jim Michalko, vicepresident d'OCLC per a programes de desenvolupament del Research Libraries Group (RLG) encapçala un estudi sobre els riscos que planen sobre les biblioteques de recerca als Estats Units.

En el context d'aquest treball risc es defineix com "la possibilitat que un esdeveniment succeeixi i afecti negativament l'assoliment dels objectius de la biblioteca".

OCLC va emprar l'experiència d'una consultoria especialitzada en la realització d'avaluacions de riscos que, a partir de 15 entrevistes efectuades l'any 2008 a una selecció de directors de biblioteques de recerca membres de la ARL, va identificar un total de 26 riscos potencials que amenacen les biblioteques universitàries. Aquests riscos van ser agrupats en 5 clústers temàtics i categoritzats com a alt, mitjà o baix risc en funció de les respostes rebudes.

Buscar, consultar i comunicar informació en entorns acadèmics: quin impacte té el format digital?

Ángel Borrego
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

En un moment en què els estudis que analitzen l'impacte de la informació digital, sobre la conducta informativa dels acadèmics, són abundants, el lector pot preguntar quina és la raó per dedicar uns minuts al fet recentment per Roger C. Schonfeld i Ross Housewright, publicat per Ithaka. Doncs bé, el mèrit d'aquest treball és que es tracta de la quarta onada d'una enquesta que ens ofereix resultats comparables amb els obtinguts durant els anys 2000, 2003 i 2006. En un entorn tan canviant, on els resultats de diferents investigacions són difícilment comparables a la vista dels seus diferents objectius i variants metodològiques, aquest informe ens permet seguir l'evolució de les actituds i el comportament dels investigadors al llarg d'una dècada, en tres àmbits: el descobriment de recursos i el paper que la biblioteca juga en aquest procés, la transició del paper al suport digital, i l'evolució dels canals de comunicació científica.
 

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS