La lectura vista per uns altres ulls

Teresa Mañà
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Entre les activitats que ha posat en marxa el Observatorio del Libro y la lectura del Ministerio de Cultura es troba aquest estudi sobre els hàbits lectors d'un sector de la població cada cop més nombrós.

Es tracta d'un estudi qualitatiu sobre una mostra no especificada de quatre nacionalitats amb presència majoritària en el districte de Arganzuela (Madrid) on properament s'instal·larà una seu de la FGSR.  L'estudi, elaborat a partir d'entrevistes individuals i grupals a col·lectius d'Europa del Est (Romania, Bulgària, Ucraïna), Xina, Iberoamèrica (Equador, Perú, Bolívia, Colòmbia) i  Marroc va tenir en compte, també, la segmentació  home/dona; adult/nen; lector/no lector. L'objectiu primordial de l'estudi era disposar d'informació sobre el comportament lector o no lector del col·lectiu d'immigrants i, en concret, volia conèixer quatre aspectes: quin significat atribueixen a la lectura, les motivacions que els porten a llegir, les idees « preconcebudes » vinculades a la lectura i els elements que inhibeixen la pràctica de la lectura. L'informe de la investigació, no gaire extens, s'inicia amb uns capítols sobre les variables psicològiques i ¡socioeconòmiqes dels col·lectius, als quals segueixen els resultats obtinguts, complexos i dificilment concloents ja que que les característiques socioculturals i de comportament de cada grup són molt diferents.

Mirant al futur: com la tecnologia pot canviar les biblioteques ?

Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya
 

Pocs móns com el de les biblioteques i poques professions com la dels bibliotecaris han viscut tan intensament i des de tan aviat els canvis produïts per les novetats tecnològiques que la nostra societat és capaç de produir de forma continuada des de mitjans del S. XIX. Cal afegir a l'anterior que les novetats tecnològiques van apareixent a un ritme que s'accelera enormement a partir de la irrupció dels ordinadors i encara més a partir de la combinació dels mateixos amb la capacitat de transmetre informació a través de les xarxes telemàtiques.

Hi ha dos motius que han fet que les biblioteques hagin estat sempre receptores primerenques de les innovacions tecnològiques. Per una banda, moltes de les tasques que formen els serveis bibliotecaris (els préstecs, per exemple) són rutinaris i repetitius, i , per tant, candidats ideals a ser mecanitzats o automatitzats. Per una altra, moltes biblioteques estan en entorns com universitats o centres de recerca que tenen gran capacitat d'aplicació de noves tecnologies i que troben en les biblioteques unes organitzacions predisposades per a la innovació.
 
Sigui el que sigui el que hagi passat en les darreres dècades, cal mirar endavant i detectar com les innovacions tecnològiques influiran en les biblioteques del futur. I això és el que fa l'Office for Information Technology Policy (OITP) de ALA que el 2008 va crear el programa America's Libraries for the 21st Century. El que motiva l'informe que ressenyem és que, en el S. XXI,  "per ser rellevant, qualsevol institució, fins i tot les que com les biblioteques estan ben establertes, han d'avaluar quin és el seu lloc en un món que cada vegada viu més en línia".

Gallica i Google: polítiques de digitalització a França

Lluís Agustí
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

 

La Bibliothèque nationale de France (BnF) ha estat capdavantera en els projectes de digitalització a Europa des que va presentar la seva primera versió de Gallica en 1997. La biblioteca digital francesa pretenia preservar i difondre a través d'Internet els fons patrimonials de la BnF en particular i de la cultura francesa en general. Però ben aviat va esdevenir alguna cosa més que una biblioteca digital, en certa manera representà i representa encara el gran projecte europeu alternatiu a la digitalització duta a terme per Google.

Aquesta alternativa s'estructurà i prengué forma a partir de la labor bibliogràfica i de selecció dels materials de Gallica, davant la digitalització massiva duta a terme per Google Books; per la vindicació de la "diversitat" de les altres cultures (i.e. la francesa), davant del monopoli anglòfon del cercador; i finalment per la defensa dels drets dels editors i els autors, davant de l'ús legalment dubtós de les obres sota drets vigents per part de Google.

Recordarem que aquesta reivindicació franco-europea davant Google va prendre forma definitiva quan l'antic director de la BnF, Jean-Noël Jeanneney, va publicar a Le Monde el 2005 "Quand Google défie l'Europe". França volia liderar un projecte francès i europeu que fes front a la voluntat totalitzadora del cercador americà.

Han passat alguns anys, molt de temps en termes d'Internet. Les coses han evolucionat: hi ha una experiència acumulada important quant als usos dels materials digitalitzats per part dels usuaris; Jeanneney no és al càrrec des de 2007; la BNF i d'altres biblioteques europees han arribat a acords puntuals amb Google; des de París la digitalització massiva no es veu amb mals ulls, fins i tot ja es planteja la digitalització exhaustiva de les obres arribades per via del Dipòsit Legal; els editors americans han començat a entendre's mínimament amb el gegant; el projecte Live Book Search, l'alternativa de Microsoft, Yahoo i d'altres enfront de Google Books ha deixat d'existir. I sobretot Google Books s'ha fet gran, molt gran, de fet "incontournable" .

Morin els cercadors; visquin les bibliografies!

Amadeu Pons
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Ja em perdonaran els lectors pel títol tan irreflexiu i abrandat, que no em crec ni jo mateix. Cada cosa al seu temps, com les figues a l'agost: cada tipus de recurs informatiu és millor per a una situació o per a una altra. No es pot dir que aquest sigui millor que aquell, sinó que ens resol millor una determinada necessitat informativa.

Que Google és una eina imprescindible per a la vida moderna està fora de dubte, com també ho és que el seu cercador troba tot allò que està disponible a la xarxa: tant el bo com el dolent. De vegades ens permet trobar una agulla en un paller... i de vegades ens fa perdre el temps i ens desespera: tot depèn de les circumstàncies i les situacions.

El major perill de l'automatització?

Xavier Agenjo Bullón
del Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs
Director de Projectes de la Fundació Ignacio Larramendi
 


No només les biblioteques sinó el conjunt de les activitats socials estan seguint a un ritme cada vegada més accelerat el títol del ja clàssic llibre de Negroponte Being Digital (1995). No obstant això, i de forma alarmant, al meu entendre, aquest enorme món digital no està sent salvaguardat per a la seva reutilització en qualsevol moment. Si atenem a les estadístiques del que conté la web en l'actualitat i pensem quina part d'aquesta informació està sent efectivament preservada amb una perspectiva de llarg termini. No, serà millor que no ho pensem.

 

Igual que sembla existir un desconeixement generalitzat de que tot el paper fabricat a partir, diguem-ne del segon terç del segle XIX té un pH àcid que va produint la seva degradació espontània i que farà que molt pocs llibres, documents, etc. sobrevisquin al segle XXI (malgrat que hi ha unes indicacions per fabricar paper no àcid d'acord amb la norma ISO 9706:1994) sembla existir un desconeixement absolut sobre els problemes per a tornar a utilitzar informació digital passat ja algun temps. Alguna notícia aïllada sobre determinats arxius de la NASA dels anys 60 que no han pogut recuperar, problemes a Anglaterra sobre la il·legibilitat de certs CD i fins i tot DVD, en resum, res.

 

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS