Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Journal TOCs: The latest Journal Tables of Contents. Institute for Computer Based Learning (ICBL), School of Mathematical and Computer Sciences at Heriot-Watt University.<http://www.journaltocs.ac.uk/>. [Consulta: 23/04/2011].
La veritat és que quan vull comprar una cosa, normalment m'agrada anar a la botiga i triar i remenar, però quan es tracta d'un producte que conec no tinc cap inconvenient, i de fet ho agraeixo, que m'ho portin a casa. En el món de la documentació em passa una cosa semblant i un clar exemple d'això és la distribució de sumaris de revistes.
Els que ja tenim una certa edat sabem molt bé que aquest tipus de serveis no són pas nous de l'era d'Internet, ni tan sols dels formats digitals. Als anys 80 un dels meus primers treballs com a becari a la biblioteca de la Facultat de Medicina a la Universitat de Barcelona va ser fotocopiar les taules de continguts de les revistes i fer dossiers per distribuir entre els metges. Ho recordo com un servei molt agraït per part dels usuaris, tot i que l'esforç i despeses, tant en temps com en paper, difícilment ho justificarien en el marc de la crisi actual.
El gener passat es va publicar l'informe The New Renaissance sobre el patrimoni digital en línia elaborat pel conegut com a Comitè de Savis. L'objectiu de l'informe és disposar d'un document estratègic amb recomanacions per a la digitalització, l'accés en línia i la preservació del patrimoni cultural europeu en l'era digital, amb especial atenció a les aliances públic-privades per a la digitalització a Europa.
Com cerquen la informació els estudiants universitaris? Quines preferències tenen en relació a les fonts d'informació? Com avaluen i utilitzen la informació?
Són molts els que opinen que la gestió de les col·leccions no és un tema de moda dins la comunitat bibliotecària, i en relació a aquesta, probablement parlar de les solucions compartides d'emmagatzematge d'alta capacitat deu ser un dels tòpics menys "trending" encara avui en dia. Però d'altra banda, cada cop es fa més evident que la gestió de la biblioteca "infraestructura" ha d'afrontar un dels seus grans reptes, la tradicionalment i entròpicament expansiva ocupació dels seus espais (i la seva repercussió econòmica, val a dir-ho), i més en detall, de les grans quantitats de metres de prestatgeries plenes de documents amb uns percentatges d'ús força baixos, tant llibres com revistes. A més, i d'això sí que en sentim a parlar, immersos com estem en un període d'avanços tecnològics i necessitats canviants les biblioteques afronten una modificació de paradigma, passant de la tradicional orientació als llibres tot preparant-se per recolzar processos d'informació i aprenentatge.
La revolució digital ha canviat la relació entre les biblioteques i els investigadors. Molts d'ells, especialment en ciències experimentals, ja no visiten físicament la biblioteca i es dóna la paradoxa que com més gran és l'esforç per facilitar l'accés a la informació digital, més invisibles es tornen els serveis bibliotecaris a ulls dels usuaris.
