Australian Government Information Management Office (novembre 2010). The Australian Government's study into the Accessibility of the Portable Document Format for people with a disability (Online). <http://www.finance.gov.au/publications/pdf-accessibility-study/index.html>
El Govern d'Austràlia és, com la majoria de governs anglosaxons, un dels més avançats en la incorporació de polítiques d'accessibilitat, i un dels primers a adoptar la versió 2.0 de les Directrius per a l'accessibilitat al contingut web[1], que com a novetat, inclouen explícitament l'obligació de complir les directrius també amb els documents PDF.
L'estudi "The Australian Government's study into..."[2] és el resultat d'un encàrrec d'aquest govern a Vision Australia per determinar l'accessibilitat real dels documents PDF per a persones amb discapacitats, donat que a nivell internacional hi ha divergència d'opinions en aquest tema. El govern assevera que els documents PDF són el principal motiu de les queixes d'accessibilitat rebudes en els seus webs.
Vision Australia, per la seva banda, és una organització sense ànim de lucre que treballa des de fa molt temps en el camp de l'accessibilitat divulgant bones pràctiques i que és coneguda per la creació de la barra AIS Toolbar i de l'eina Contrast Analyzer, molt usades en la revisió de l'accessibilitat web.
Bibliografia mensual especialitzada en tecnologies de la informació, de caràcter selectiu i d'accés gratuït, publicada únicament per Internet. L'àmbit temàtic és força ampli, donat que les tecnologies són presents en tots els àmbits de la nostra professió. S'hi tracten temes com ara les biblioteques digitals, preservació de recursos, gestió de repositoris, Google, Internet, usabilitat, catalogació, opacs, gestors de continguts, accés obert... Els treballs citats fan referència tant a biblioteques públiques com universitàries, i a altres contextos d'aplicació.
Alguns dels resultats més espectaculars de la digitalització de la informació han vingut per una banda inesperada, la dels mecanismes que han trobat editors i biblioteques de fer uns acords comercials totalment nous respecte els que han configurat la realitat bibliotecària de la darrera meitat del Segle XX. Aquesta nova realitat ha rebut diferents noms (‘Big deals', acords consorcials, compres conjuntes, etc.) però han consistit bàsicament en el mateix: en el fet que diferents biblioteques actuïn unitàriament en el procés d'adquisició de determinats materials bibliogràfics.
Marshall Breeding porta ja molts anys seguint l'evolució del programari que ajuda a gestionar les nostres biblioteques. Les seves publicacions han estat nombroses al llarg dels anys però potser cal citar especialment dues tasques laborioses i ben portades a terme que són un referent en el món de l'automatització bibliotecària. Per una banda, hi ha el lloc web "
