Biblioteques públiques i escoles: una relació complexa, també a França

Mònica Baró
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Dominique Arot i Thierry Grognet. Les relations des bibliothèques des collectivités territoriales avec les établissements scolaires. Ministère de la Culture et de la Communication, décembre 2013. Disponible a: http://cache.media.enseignementsup-recherche.gouv.fr/file/2013/62/4/Rapportecoles_definitif_25-02_303624.pdf [Consulta: 21/05/2014]

El document que comentem forma part d'un estudi més ampli encarregat per la Ministre de la Culture et de la Communication i per la Ministre de l'Enseignement Supérieur et de la Recherche del govern francès a la Inspection Générale des Bibliothèques amb l'objectiu d'analitzar el paper de les biblioteques pel que fa a la formació, la recerca, la cultura i la inserció social, especialment dels joves, en un context de modificacions en les estructures territorials i de generalització de la documentació digital.

Aquest informe específic es proposa determinar les relacions entre les biblioteques públiques i els centres educatius, identificar les bones pràctiques i establir unes recomanacions per millorar l'eficàcia de les accions que es duen a terme, tot aprofitant la implantació de noves directives en el món de l'educació que haurien de permetre una millora en l'organització del temps escolar i la revalorització de les activitats artístiques i culturals. Els mals resultats a les proves PISA i les taxes elevades de fracàs escolar (17%), requereixen que els diversos agents involucrats en els aprenentatges dels nens i joves millorin en la coordinació.

Revisió, entorn i pas endavant

Margarita Taladriz Mas
Presidenta de FESABID

 

Grupo de Trabajo de Servicios Bibliotecarios para niños y jóvenes del Consejo De Cooperación Bibliotecaria/ Sánchez Torres, Luís, Coord. (2013). Pautas de servicios bibliotecarios para niños y jóvenes
http://travesia.mcu.es/portalnb/jspui/bitstream/10421/7461/1/7.%20Pautas_servicios_bibliotecarios_nyj.pdf [Consulta: 23/04/2014]

Aquestes pautes són el resultat del treball dut a terme pel Grup de Treball de Serveis Bibliotecaris per a nens i joves dins la dinàmica del Consell de Cooperació Bibliotecària (CCB) i presentat a la sessió del CCB del passat mes de març.

Els resultats d'aquest grup de treball són un pas més enllà en l'anàlisi de les funcions que desenvolupa la biblioteca pública, ja que es dedica en detall a les necessitats d'accés a la informació d'un segment concret de població: els nens i els joves i que a més incorpora una certa prospectiva del que caldria plantejar per poder seguir complint les funcions que li són pròpies, de cara al futur.

Dades de la recerca i data sharing: motius per seguir invertint

Sílvia Redondo
Directora
Biblioteques de Montcada i Reixac
 

Neil Beagrie, Charles beagrie Ltd and John Houghton (2013). The value and impact of the archaeology data service. A study and methods for enhancing sustainability. Final Report. Centre for Strategic Economic Studies (CSES). Victoria Univesity http://repository.jisc.ac.uk/5509/1/ADSReport_final.pdf [18/03/2014]

L'augment i la varietat de les dades que genera la recerca científica ha provocat que l'interès per la preservació digital i la difusió d'aquestes sigui un aspecte que preocupa cada cop més als agents que hi participen, ja siguin investigadors o institucions i organismes relacionats amb la gestió i el finançament de la recerca. A més, la necessitat d'intercanviar o compartir en accés obert aquestes dades, el que és conegut com a data sharing, fa que l'esforç que inverteixen les institucions relacionades amb la recerca per gestionar correctament aquestes dades vagi en augment.

Ara bé, què són les dades de la recerca? Hi ha diferents definicions i classificacions, però la més acceptada és la del National Institutes of Health (NIH) dels Estats Units o la OECD (2007), que diuen que les dades de la recerca són "tot aquell material registrat durant el procés investigador, reconegut per la comunitat científica i que serveix per certificar els resultats de la recerca que es realitza"1.

Més llum sobre el rol de continguts oberts i MOOCs en l’educació superior del s. XXI

Teresa Sancho
Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació
Universitat Oberta de Catalunya
 

Gaebel, Michael (2014). MOOCs: Massive Open Onlice Courses. An update of EUA's first paper (January 2013). [Brussels]: European University Association, January 2014. 35 p. (EUA occasionals papers). <http://www.eua.be/Libraries/Publication/MOOCs_Update_January_2014.sflb.ashx>. [Consulta: 29/04/2014].
 
Kazakoff-Lane, Carmen (2014). Environmental Scan and Assessment of OERs, MOOCs and Libraries: What Effectiveness and Sustainability Means for Libraries Impact on Open Education. (Chicago, IL. Association of College and Research Libraries, 2014). http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/whitepapers/Environmental%20Scan%20and%20Assessment.pdf. [Consulta: 29/04/2014].
 

L'any 2008, David Cormier i Brian Alexander, van introduir el terme "Massive Open Online Courses (MOOCs)" per descriure el curs "Connectivism and Connective Knowledge" de George Siemens i Stephen Downes, a la Universitat de Manitoba, en el marc del moviment "obert". Aquest curs, que inicialment va ser dissenyat per 25 estudiants matriculats, es va obrir a totes a aquelles persones que hi tinguessin interès, amb un resultat de 2.300 persones inscrites. `Tres anys més tard, el 2011, Sebastian Thrun i els seus col·legues de Stanford, van tenir 160.000 participants en el seu curs "Artificial Intelligence". Tot i ser un concepte en constant evolució, un MOOC és un curs en línia que es caracteritza per ser massiu i obert. Massiu en el sentit que no hi ha cap limitació quant al nombre d'estudiants i obert perquè no hi ha requeriments d'entrada i els recursos d'aprenentatge són accessibles de forma gratuïta; a més, és totalment en línia i ofereix una proposta formativa clarament establerta des d'un principi. De les seves característiques fonamentals (massiu, obert, online i estructura de curs), la d'"obert" és una de les més discutides. Efectivament, l'accés als materials, la utilització, reutilització i creació de continguts posen de manifest la problemàtica en relació a les llicències i permisos dels actuals proveïdors d'aquest tipus de cursos i a les llicències promogudes per la comunitat "Open". Si bé l'objectiu original d'aquest tipus de cursos era obrir l'educació i donar accés gratuït a l'educació superior a tantes persones com fos possible, persones i institucions hi han vist una oportunitat per fer negoci o treure'n profit. En molt poc temps s'han desenvolupat plataformes diverses des d'on s'ofereixen cursos d'aquestes característiques, s'han analitzat les motivacions de les persones que s'hi enregistren i s'han descrit diferents models de negoci.

Establiment d'un mercat just de pagaments per publicar en accés obert

Tomàs Baiget
El profesional de la información (EPI)


Björk, Bo-Christer; Solomon, David J. (2014). Developing an effective market for open access article processing charges. Final report to a consortium of research funders comprising Jisc, Research Libraries UK, Research Councils UK, Wellcome Trust, Austrian Science Fund, Luxembourg National Research Fund and Max Planck Institute for Gravitational Physics. http://www.wellcome.ac.uk/About-us/Policy/Spotlight-issues/Open-access/Guides/WTP054773.htm

Nota:el següent text és la traducció del resum executiu de l'informe

Objectiu i abast d'aquest informe

Diverses agències europees finançadores d'investigacions van comissionar aquest informe per conèixer el mercat de les tarifes de procés d'articles (article processing charges), d'ara endavant APC, que apliquen les revistes de la via daurada a l'accés obert (open access), d'ara endavant OA. L'objectiu fou poder aplicar determinats criteris a l'hora de concedir subvencions.

Dins de la "via daurada" hi ha revistes que estan subvencionades al 100% per les seves institucions o per la publicitat, i que no cobren APCs (alguns d'això en diuen "via platí"). Aquestes també es consideren en aquest estudi.
Es tenen en compte les revistes híbrides, que segueixen finançant-se per les subscripcions, però ofereixen l'anomenada opció oberta (open choice), de manera que els autors poden alliberar els seus articles individuals pagant una APC.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS