Cartografies literàries de la Mediterrània

  • Inici
  • Activitats
  • Què fem
  • Equip
  • Recerca
  • Blog

Género(s) y lenguaje(s) en la arabidad contemporánea

28 de maig de 2019 Mònica Deixa un comentari

El Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades dentro del Programa estatal de generación de conocimiento y fortalecimiento científico y tecnológico del sistema de I+D+I / Subprograma Estatal de Generación de Conocimiento. Modalidad Proyectos de R+D , en la convocatoria correspondiente a 2018 ha concedido al equipo de CALITME el proyecto “Género(s) y lenguaje(s) en la arabidad contemporánea” (PGC2018-100959-B-I00, 2019-2022). Estos proyectos están financiados con ayuda de los fondos FEDER de la Unión Europea.

El proyecto analiza los procesos de hibridación de las creaciones artísticas en la “arabidad” contemporánea. Para ello, se utilizan dos ejes principales: el primero es el concepto de género en relación con los estudios de feminismo, sexualidad y masculinidades, pero también en relación con las categorías artísticas; el segundo eje está vinculado al análisis de los lenguajes, tanto en el sentido de lenguas, como con los modos y signos de expresión. Se pretende, pues, abordar la hibridación cultural no solamente estudiando el contenido, sino las formas en las que se manifiesta.

El análisis tiene como objeto de estudio principal la literatura escrita por mujeres desde los postulados de los estudios de género, poscoloniales y literarios, atendiendo, muy especialmente, al desarrollo en las últimas décadas de una corriente de ginocrítica llevada a cabo por las propias intelectuales árabes: mujeres que estudian y analizan la literatura escrita por mujeres. Debe tenerse en cuenta, por otra parte, que gracias a procesos que van desde la colonización hasta el exilio y la diáspora, la “arabidad” puede expresarse en diversas lenguas más allá de la misma lengua árabe. De este modo, se incluye un estudio comparado de obras escritas en árabe, hebreo, inglés, francés, español y catalán, con menor inclusión del italiano y portugués. Además, se cuestionan las dinámicas y límites de las traducciones de esos mismos textos.

En la intersección entre arabidad, lengua y género, por tanto, uno de los elementos de análisis esenciales es la traducción. En este sentido, el proyecto aborda el análisis de la traducción desde una perspectiva más amplia que la estrictamente lingüística: la vinculación entre activismo y traducción literaria, la reivindicación de la oralidad (en concreto, de su uso en las performances poéticas) y, en general, la utilización de mecanismos fuera del establishmentcultural para llevar a cabo la actividad creadora, sirven para explorar las fronteras de la expresión literaria y los nuevos procesos de creación artística.

Como marcos conceptuales de apoyo, el proyecto reconsidera, asimismo, los límites del papel de la traducción en el tejido del pensamiento árabe durante la nahḍa; el peso del establecimiento del feminismo; y las características de las representaciones de género (con especial énfasis en las (neo)orientalistas) en los medios audiovisuales.

Arxivat com a: General

Parlem de les dones i la mar al Museu Marítim

25 de maig de 2019 Nesrin Karavar Deixa un comentari

 

CALITME, mitjançant la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures participa en l’edició del 2019 dels Maridatges marítims que organitza el Museu Marítim de Barcelona.

Aquest any les sessions naveguen al voltant dels vincles entre les dones, les literatures, els viatges i les mars:

  • 14 de març: Mònica Rius-Piniés: Viatges sola? Relats de viatgeres pel sud de la Mediterrània
  • 11 d’abril: Nesrin Karavar: Mirades al Bòsfor. Poetes turques dels segles XIX i XX
  • 16 de maig: Nesrin Karavar: Captives i converses. La visió de Cervantes sobre la costa otomana.
  • 13 de juny: Margarita Castells Criballés: Dones de mar a les Mil i una nits: a qui tem, Simbad el marí?

L’entrada és gratuïta, però cal inscriure’s. Podeu fer-ho aquí. Per cert, cal tenir en compte que totes les xerrades acaben amb un petit tast líquid…

Arxivat com a: General

The Cultural Turn in Arabic Literary Production

24 d'abril de 2019 Mònica 1 comentari

Del 19 al 21 d’abril ha tingut lloc el congrés “The Cultural Turn in Arabic Literary Production a la Columbia University amb la participació de dues membres de Calitme, Hanan Jasim i Mònica Rius-Piniés.

La trobada tenia com a motiu la celebració del 50è aniversari del Journal of Arabic Literature, una de les revistes més importants i prestigioses del sector i va exercir de mestre de cerimònies Muhsin al-Musawi, editor de la revista, professor a Columbia i també autor literari. Precisament, l’encontre va estar protagonitzat no només per acadèmics (tant juniors com seniors), sinó també per editors i autor@s, com Simon Shamuel (editor de Banipal), Nouri al-Jarrah, Yassin Adnan (conductor de Macharif a la televisió marroquina) o Hoda Barakat. Un luxe de programa en el qual es va debatre amb profunditat quines són les tendències i temes de la literatura àrab contemporània, sense oblidar tampoc la clàssica.

Arxivat com a: General

Curs sobre literatura turca contemporània

7 d'abril de 2019 Nesrin Karavar Deixa un comentari

Curs d’extensió universitària (2 crèdits ECTS)

  • Dates: 30 d’abril a l 6 d’juny de 2019
  • Horari: dilluns i  dijous de 18:00 a 20:00
  • Lloc: Aula 3.24 (Aulari Aribau) Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona
  • Preu: 100€
  • Professora: Nesrin Karavar

Curs d’introducció a la literatura turca contemporània en què es coneixeran les obres més importants de noms reconeguts com Orhan Pamuk, Ahmet Hamdi Tanpınar o Halide Edip Adıvar.

Programa del curs

+ info: curs extensió  universitària

Arxivat com a: General

Joan Vernet: Lo que Europa debe al islam de España

24 de març de 2019 Nesrin Karavar 3 Comentaris

En marzo de este año se publicó la traducción del castellano al turco de Lo que Europa debe al Islam de España del profesor Joan Vernet por la editorial Say en Estambul. Esta obra ha sido traducida por Nesrin Karavar. El libro, una obra de análisis e investigacion ha sido traducida al árabe, al francés, al alemán y algunos de sus capítulos han sido traducidos en diversos trabajos ingleses. Juan Vernet (Barcelona, 1923), catedrático durante más de 40 años en la Universidad de Barcelona acabó de escribir este libro en 1974.

¿Qué le debe Occidente al islam? La respuesta del profesor Vernet es por una vez contundente. “Todo. Menos la literatura, todo. Quizá no convenga decirlo así, con esta contundencia, pero lo cierto es que les debemos una gran parte de lo que conforma y rige nuestra vida, el cero y los manicomios incluidos”.

El libro viene a demostrar a sus lectores que la circulación intelectual entre Oriente y Occidente fue esencial.  El libro de Juan Vernet cobra vigencia estos dias en Turquía.


 

Arxivat com a: General Etiquetat com a: Joan Vernet, traducción, turco

Les dones i les ciutats

1 de març de 2019 calitme Deixa un comentari

L’Academia Europaea-Barcelona Knowledge Hub organitza la Women’s Week 2019 del 5 al 7 de març amb actes a l’Institut d’Estudis Catalans (5 de març), a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (6 de març) i la Universitat de Barcelona (7 de març).

El primer dia, hi haurà una sessió d’homenatge a la científica Lynn Margulis sota el lema Lynn Margulis i la música que inclourà, entre d’altres activitats, un concert a càrrec de Kaimerata Concerts, que interpretarà el Quintet de corda en do major (D.956) de Franz Schubert.

  • Dia: 5 de març
  • Hora: 18.00-20.00
  • Lloc: Sala Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer Carme, 47).

+ info

El segon dia, la sessió analitzarà L’altra mitat de la ciència: les dones de la Taula Periòdica dels Elements i comptarà amb intervencions de Kimberly Katte (AE-BKH), Sílvia Simon (UdG), Mercè Piqueras (AE-BKH) i Núria Salán (UPC).

  • Dia: 6 de març
  • Hora: 19.00-21.00
  • Lloc: Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (carrer Carme, 47).

+ info

 La càtedra UNESCO de Dones, Desenvolupament i Cultures de la Universitat de Barcelona coorganitza l’acte del dia 7. Sota el lema Les dones i les ciutats, l’acte inclourà el visionat del documental “Ciudad Infinita-Voces de El Ermitaño” (2018) i un posterior diàleg entre la seva realitzadora, l’arquitecta i urbanista Kathrin Golda-Pongratz (UIC), i la periodista Marta Ballesta, un referent en la creació i la comunicació de projectes d’art urbà a Barcelona.Marta Ballesta

 

Per cert, el documental està lligat a un llibre de John F. C. Turner acabat de sortir del forn: Autoconstrucción. Por una autonomía del Habitar. Escritos sobre vivienda, urbanismo, autogestión y holismo, publicat per Pepitas de Calabaza i editat per la mateixa Kathrin Golda-Pongratz, amb José Luis Oyón i Volker Zimmermann. En podeu llegir una ressenya aquí.

  • Dia: 7 de març
  • Hora: 19.00-21.00
  • Lloc: Sala de Professorat, Facultat de Filologia, 5è pis Aulari Josep Carner (carrer d’Aribau, 2)
    Programa General en català

Kathrin Golda-Pongratz

Arxivat com a: General

Coloquio-Caleidoscopio de Turquías

15 de febrer de 2019 Nesrin Karavar Deixa un comentari

Taken by Ian Murdock https://www.flickr.com/photos/imurdock/106799718/ cc-by-2.0.

Un libro explica particularidades de un territorio, pero no todas. Es la suma de libros lo que nos dibuja literariamente un país; cada libro es la pieza de un rompecabezas que debemos encajar para obtener una visión global y fidedigna de la realidad vivida en el sitio en el que fijamos la mirada. Si hablamos de la Turquía literaria, los autores y sus obras van más allá del omnipresente Estambul y nos acercan a otras zonas del país como la Anatolia o Konya. Los ríos de tinta vertidos por los escritores turcos en las páginas de sus libros se ramifican por todo el territorio, narraciones que nos relatan historias de todos los pueblos que habitan Turquía, es decir, de todas aquellas Turquías que conforman Turquía. Adentrarnos en su literatura es sinónimo de acceder a la mejor fuente posible para conocer la cultura y la identidad del territorio. A través de sus libros, Turquía abre las puertas de su hogar.

La filóloga y profesora universitaria Nesrin Karavar, natural de Estambul, y la catedrática de Filología Española Emma Martinell serán las encargas de hacernos descubrir que aquello que narran los escritores turcos es algo que el viajero nunca vería con sus propios ojos sin antes leerlo en un libro. Además Nesrin Karavar, experta en sufismo, mostrará a través de la literatura la vigencia de esta rama del Islam en Turquía, que cuenta con el místico Yalal ad-Din Muhmammad Rumi como principal referente histórico en el país.

Licenciada en Filología Española en Turquía, Nesrin Karavar está impartiendo en estos momentos un curso de literatura turca en la Universidad de Barcelona. Por su parte, Emma Martinell, que ha trabajado con textos cronísticos americanos y durante años ha encabezado un grupo de investigación sobre testimonios en relatos de viajeros del encuentro con lenguas no conocidas, actualmente tiene en marcha una investigación sobre memorias de sefarditas.

Fotografía by Ian Murdock https://www.flickr.com/photos/imurdock/106799718/ cc-by-2.0.
Text extret de: https://www.altair.es/es/actividades/evento.php?codigo=397

Arxivat com a: General Etiquetat com a: literatura turca, viaje y literatura

Expocisión sobre literatura turca

26 de gener de 2019 Mònica 1 comentari

El CRAI de la Universidad de Barcelona empezó el año con una nueva exposición en las vitrinas de la Biblioteca de Letras con la colaboración de Calitme y Adhuc sobre literatura turca poniendo a la luz la colección de los libros de la literatura turca que hay en su fondo.

La exposición El “boom” de la traducción de la literatura turca en castellano y catalán  nace de la necesidad de transmitir una literatura que, en los últimos años, ha experimentado un “boom” de traducción y ha empezado a ser (re)conocida.

La exposición estará disponible hasta el 7 de febrero y es una actividad que acompaña al curso de extensión universitaria sobre literatura turca contemporánea organizado por CALITME y la cátedra UNESCO Mujeres, desarrollo y culturas que se realizará del 4 de marzo al 11 de abril.

Arxivat com a: General

Càtedra UNESCO

7 de novembre de 2018 calitme Deixa un comentari

Mònica Rius-Piniés, investigadora d’ADHUC—Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat i professora d’Estudis Àrabs del Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica ha estat nomenada directora de la Càtedra UNESCO “Dones, desenvolupament i cultures”. La Càtedra va iniciar les seves activitats l’any 2004, amb seu compartida en la Universitat de Barcelona i la Universitat de Vic. La gestió i pla d’activitats a la seu de la UB es desenvolupa des del centre de recerca ADHUC. Marta Segarra va ser la directora de la càtedra des de la seva creació, i des de 2015 va ocupar el càrrec Elena Losada. Des dels seus inicis les funcions de la càtedra, en coherència amb els objectius i camps temàtics d’acció, s’han centrat en la recerca i transferència dels estudis de dones, gènere i sexualitat a partir de l’anàlisi de discursos culturals com la literatura, el cinema, la filosofia, la història, l’art i la bioètica.

Més info: http://www.ub.edu/adhuc/ca/catedra-unesco-dones-desenvolupament-cultures

Arxivat com a: General Etiquetat com a: càtedra UNESCO, dones, Feminism, ODS, SGD, UNESCO, Women

Mediating Islam in the Digital Age

14 d'octubre de 2018 calitme Deixa un comentari

Calitme participa al projecte ‘Mediating Islam in the Digital Age’ (MIDA). 

La Universitat de Barcelona participarà, a través de Mònica Rius Piniés, en aquest projecte que, finançat per la Unió Europea, forma part del programa Marie Curie ITN. El projecte, que s’iniciarà el 2019, té com a finalitat la formació doctoral per aconseguir especialistes d’alt nivell, amb una gran capacitat creativa i una implicació social de primer ordre. El programa de doctorat en el qual participaran aquelles persones seleccionades és el d’Estudis lingüístics, literaris i culturals (codi HDK0P) de la Facultat de Filologia de la UB, més concretament, a la línia de recerca “Construcció i representació d’identitats culturals“.

Liderat per Pascal Buresi del ‘Centre National de la Recherche Scientifique’ (CNRS) a Paris, a nivell espanyol estarà coordinat per tres investigadores del CSIC Maribel Fierro (ILC), Araceli González (IMF) i Mayte Penelas (EEA). En el projecte participa un consorci de centres de recerca, universitats i altres institucions de prestigi de sis països europeus.

Podeu trobar més informació  a:

  • Casa Árabe
  • Escuela de Estudios Árabes

Arxivat com a: General Etiquetat com a: CNRS, CSIC, Digital Age, Humanitats Digitals, PhD, Women, Xenophobia

  • « Pàgina anterior
  • 1
  • …
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • Pàgina següent »

Segueix-nos

  • Email
  • Facebook
  • Twitter

Web finançada per:

Copyright © 2022 · Malcolm Theme on Genesis Framework · WordPress · Entra