Nano Banana, la nova aposta IA gen de Google
Vivim un moment en què el catàleg d'eines d'intel·ligència artificial generativa (IA gen) al mercat no deixa de créixer. Cada dia apareixen noves aplicacions, i les empreses tecnològiques competeixen per desenvolupar productes més sofisticats i innovadors. És gairebé impossible no trobar una nova eina cada vegada que aixequem una pedra. Aquesta proliferació exponencial de tecnologies i la seva sortida al mercat mostren com l'IA gen s'ha convertit en una part essencial de la creació digital.
En les darreres setmanes, ha captat especialment l'atenció una nova eina de generació d’imatges de Google: Nano Banana. Aquesta aplicació gratuïta permet fer retocs fotogràfics o crear imatges des de zero. La seva proposta inclou la creació d’escenes fotorealistes, il·lustracions, logotips, mockups, còmics i storyboards, tot amb un grau de personalització sorprenent.
Hem de reconèixer, què nosaltres ens hem quedat una mica fredes després de fer servir Nano Banana. La versió que hem utilitzat ha estat la gratuïta i els resultats obtinguts han estat bastant pobres. Tot i que les instruccions que hem enviat han estat precises (seguint les recomanacions de Google), el programa ha quedat badant, i no ens ha modificat la imatge.
La seguretat en l’ús de l'IA
Un aspecte fonamental a tenir en compte quan utilitzem eines com Nano Banana és la seguretat de les nostres dades. Qualsevol interacció amb una IA no és innòcua; deixa un registre i les dades que proporcionem poden ser emmagatzemades per les empreses que les gestionen. Per protegir la nostra privacitat, cal evitar compartir dades personals a través d’aquestes eines.
Les fotografies fetes amb el telèfon mòbil contenen metadades que no només inclouen la informació visual (els píxels de la imatge) sinó també dades sobre la localització (coordenades GPS), el model de la càmera, si la imatge ha estat editada, entre altres. Per tant, és important netejar les metadades de les imatges abans d'interactuar amb qualsevol eina d’IA generativa, per garantir que la nostra privacitat no es vegi vulnerada.
Debat sobre l’ús de la IA en el treball creatiu
L'eina Nano Banana ha generat tot un allau de notícies relacionades amb aquesta. A diferència d'altres generadors d’imatges, aquesta plataforma promet modificar elements específics dins d'una imatge sense alterar la seva estructura original. Alguns inclús s'atreveixen a dir que podria ser un substitut d'Adobe Photoshop, programa que, d'altra banda, ja està integrant funcionalitats basades en IA.
També hi ha un debat sobre si les eines d'IA generativa substituiran professions creatives com guionistes, dissenyadors o artistes plàstics. Un dels punts més controvertits és l'ús ètic d’aquestes eines, especialment quan es fan servir per generar il·lustracions que imiten l’estil d'artistes coneguts. Això obre la porta a possibles vulneracions de drets d'autor i a preguntes sobre la propietat intel·lectual.
La qüestió és complexa. L’apropiacionisme artístic, per exemple, és un fenomen en què les imatges o objectes es descontextualitzen i es reinterpreten com a artefactes que plantegen crítiques o desviaments conceptuals. Històricament, el sorgiment de la fotografia al segle XIX ja va qüestionar el paper de la pintura, tot i que amb el temps ambdues formes s’han consolidat amb llenguatges propis. Avui, alguns creadors opinen que, en un futur pròxim, la democratització de la creació d’imatges arribarà a un punt en què qualsevol persona podrà generar el que desitgi. Tanmateix, el gran repte serà determinar si allò creat pel 99% de la població tindrà interès artístic o si es reduirà a produccions merament superficials (Gómez-Miranda, 2025).
Tot apunta que els creadors faran servir una combinació d’eines per desenvolupar les propostes. Els artistes plàstics, per exemple, poden utilitzar aquestes tecnologies per fer retocs o per esbossar idees que, més tard, seran desenvolupades. Les eines d'IA, doncs, seran més útils quan es combinin amb coneixements teòrics i pràctics en matèria de disseny, fotografia i processos artístics. Com apuntava Richard Sennett, el procés creatiu és una circulació constant entre la teoria i la pràctica. Així, els estudis demostren que només aquells professionals amb un coneixement profund de la seva disciplina podran treure el màxim profit de les eines d'IA, enfront d'aquells que no saben com definir les seves necessitats o el que esperen d'aquestes tecnologies.
Referències bibliogràfiques
Caracuel Ponce, S., Marca, G., & Frigola Reig, J. (2025). Habilidades y competencias para ejercer el diseño en tiempos de IA. Temes de disseny. https://doi.org/10.46467/TdD.2025.433273
Fes clic per consultar al Cercabib.
Cota Rivera, E. I., & González Correa, M. E. (2025). The Future of Creative Expression Through Professional Artistic Education: Artificial Intelligence and Human Art. Emerging Trends in Education (Tabasco, México), 8(15), 65–88. https://doi.org/10.19136/etie.v8n15.6333
Fes clic per consultar al Cercabib.
Gómez-Miranda, A. (2025). Proceso de trabajo, uso de la tecnología e inteligencia artificial: Entrevista a Kepa Garraza. Arte, individuo y sociedad, 37(1), 241. https://doi.org/10.5209/aris.98576
