Secció Universitat IDP-ICE UB.
Notícia publicada el 04-10-2022 al web de la Facultat de Física de la UB
Francesca Peiró, catedràtica de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, ha estat reconeguda amb dues distincions per la seva qualitat docent: la distinció Jaume Vicens Vives a la Qualitat Docent Universitària i la distinció del Consell Social de la UB, en la modalitat de trajectòria docent individual. La primera li van lliurar el president de la Generalitat, Pere Aragonés, i la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis. L’acte es va celebrar a la Universitat de Lleida el passat 15 de setembre coincidint amb la inauguració oficial del curs 2022-2023 del sistema universitari català. La segona distinció li ha estat lliurada pel rector i el president del Consell Social de la UB a l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2022-2023 que va tenir lloc al Paraninf de la UB el dia 3 d’octubre.
De la primera, la Universitat de Barcelona se’n va fer ressò en una notícia a la web.
Segons la nota de premsa de la Generalitat de Catalunya sobre els acords del Consell Executiu que anuncien la distinció Jaume Vicens Vives, se li atorga literalment per «ser pionera en la implantació de la metodologia docent activa i l’avaluació continuada, així com en l’adaptació de la docència a entorns virtuals i la incentivació de les capacitats digitals dels estudiants».
Preguntada –pocs dies després– per la clau del reconeixement diu: «He escoltat molt les crítiques constructives de l’estudiantat, que és la manera de fer millora contínua en docència.» És a dir, s’ha basat en l’opinió de l’alumnat per fer canvis, adaptant-se a les seves necessitats i innovant.
Per exemplificar-ho, Francesca Peiró diu que imparteix la docència en modalitat d’aula inversa des de 2003, que és quan va començar a proposar metodologies docents actives. Agraeix la disposició del Departament i del Deganat de la Facultat, que li va deixar iniciar aquestes estratègies docents innovadores que llavors sortien una mica de la norma. Amb aula inversa es posa el pes en el treball de l’alumne en comptes de seguir el model de ‘classe magistral’. «Es tracta d’abordar les matèries fomentant l’autoaprenentatge i el treball col·laboratiu, fent també sessions presencials amb participació més activa de l’alumnat en la discussió de preguntes i resolució d’exercicis, amb treball en equip i sempre amb el suport de la tutoria de la professora. D’aquesta manera, l’alumnat treballa més a fons i aprèn millor», assegura. L’any 2006 va presentar els resultats d’un estudi comparatiu entre les dues metodologies sobre el temps de dedicació (de professorat i alumnat), el rendiment acadèmic, i la possible afectació a altres assignatures del mateix semestre per corroborar-ho. Aquesta metodologia docent, a més a més, afavoreix l’avaluació continuada formativa i no tant acreditativa, que és un altre valor que remarca.
Respecte al punt d’adaptar la docència a entorns virtuals, destaca la importància dels campus virtuals com a suport a l’activitat docent i l’aprenentatge, i per implicar l’estudiantat en la coavaluació per parells. Francesca Peiró va fer servir inicialment l’entorn WebCT i va haver d’anar reconfigurant els cursos per a les diferents versions posteriors en Moodle. Utilitza altres eines tecnològiques (com ara Mentimeter, H5P, Padlet) per dinamitzar les classes amb alguna activitat gamificada. Apunta que la tecnologia ajuda a personalitzar el seguiment de l’alumnat i que, malgrat que el nombre de classes presencials és més reduït, la interacció i la tutoria fora de l’estricte horari lectiu afavoreixen un contacte més profitós entre professora i alumnat.
«Estic molt contenta, no només per mi sinó també pels meus pares, ja que soc la primera persona de la família amb estudis universitaris i els he d’agrair el seu esforç com a treballadors immigrants a Catalunya», diu. Sempre havia volgut fer Medicina, però va canviar a Física perquè va tenir un professor a segon de batxillerat que li va fer descobrir-la. Vet-aquí la importància de la qualitat docent!
