El gust dolç ha estat sempre una sensació apreciada per la humanitat, i el sucre ha estat l’edulcorant principal escollit pels consumidors durant segles. A més de proporcionar dolçor, el sucre també és una font d’energia. No obstant això, l’ús excessiu de sucre pot generar problemes de salut, com ara l’obesitat i la diabetis. Així, el desig de mantenir el gust dolç sense els inconvenients d’un excés de sucre ha portat al desenvolupament d’una gran varietat d’edulcorants més dolços que la sacarosa i pràcticament acalòrics, els quals s’utilitzen en petites quantitats per satisfer les papil·les gustatives sense augmentar la ingesta energètica.
Els edulcorants són substàncies utilitzades per conferir un sabor dolç als aliments, així com en edulcorants de taula. El seu objectiu tecnològic principal és proporcionar sabor dolç sense aportar calories.
Tanmateix, el sucre en els aliments té altres funcions com aportar textura, és humectant, redueix el punt de congelació o actua com a conservant a altes concentracions i aquestes funcions no les poden realitzar els edulcorants intensos. Aquestes funcions les poden realitzar parcialment els edulcorants de carga que són derivats hidrogenats de sucres, com els polialcohols, amb unes característiques físiques i químiques que, apart de la seva capacitat d’endolcir, aporten volum i textura.
