L’aigua és vida. «Lo riu», també. Els articles, quan parlem de noms de rius, poden desbordar. En català, porten article i la majoria són masculins (l’Ebre, el Llobregat, el Segre), perquè s’hi sobreentén el mot riu.

Però alguns rius catalans —gairebé tots acabats en a àtona— són femenins: la Muga, la Garona, la Noguera. El gènere vindria d’un mot femení implícit, com ara aigua o ribera, que s’escola discret sota la superfície.

I ara ve el gir interessant: amb el genèric, el masculí perd l’article (el riu Fluvià), però el femení el conserva (el riu la Garona). Això sí, dir la Garona, a seques, flueix millor i preserva el femení.

H₂O: dues lletres i una xifra que formen una de les fórmules químiques més conegudes —i una excusa perfecta per parlar de tipografia. Sembla senzill, però té el seu què.

• Els símbols dels elements químics s’escriuen sempre en rodona i amb majúscula inicial. Així, l’hidrogen és H i l’oxigen, O.
  
  
• El nombre d’àtoms s’indica com a subíndex, a la dreta del símbol, i sense cap espai. El 2 s’aferra a la H buscant parella amb desesper.
  
  
• Totes les peces van lligades, sense espais entre caràcters: H₂O —compacte, sense buits.

No ens falten els consells per celebrar amb estil un Sant Jordi èpic. Preneu-ne bona nota, perquè escriure bé també és tota una heroïcitat!

• La festivitat, amb majúscules, que ja sabem que fan festa: la diada de Sant Jordi, els actes de Sant Jordi.
  
  
• Si és part d’un nom propi, també, que les majúscules s’encomanen: la Creu de Sant Jordi, el Col·legi Major Sant Jordi.
  
  
• El personatge, en canvi, ben humil, amb minúscula, per no voler més protagonisme del necessari: la llegenda de sant Jordi, l’escultura de sant Jordi a Belles Arts.

Diu la llegenda que de la sang del drac va néixer un roser de roses vermelles que floria cada mes d’abril. El que no diu és que aquest roser, com tota planta respectable, té nom i cognoms llatins.

Per desxifrar el codi secret dels botànics, hem de saber que els noms científics s’escriuen en cursiva: el gènere, amb majúscula inicial, i l’espècie, amb minúscula. Per exemple, Rosa gallica o Rosa damascena... tot molt elegant.

Així, si llegim Rosa canina (i ho hem de fer a la manera llatina), ara ja sabrem que no estem parlant d’una flor per a gossos, sinó d’una espècie silvestre molt comuna, la gavarrera!

Val més pecar amb discreció i no destacar ni amb majúscula ni en cursiva o cometes els noms de les llepolies que ens solen temptar en èpoques festives.

Així, el Dilluns de Pasqua, podem menjar-nos una mona d’ous, una mona de superherois o una mona de ciència de la UB.

Quan els dolços transcendeixen, les majúscules apareixen. Així, escrivim amb majúscula inicial absoluta el nom que rep el projecte de divulgació més llaminer de la Universitat: Mones de ciència.

On hi ha cerimònia i litúrgia, sol haver-hi majúscules. Així, s’escriuen amb majúscula els noms de festivitats d’origen religiós: la Setmana Santa, el Diumenge de Rams, el Péssah, el Holi.

Encara que tinguem autèntica devoció, no s’escriuen amb majúscula els episodis bíblics, tret que els correspongui per altres raons: la resurrecció (però Diumenge de Resurrecció) o la passió (però Teatre La Passió).

Sabem que les majúscules poden ser un calvari, però amb nosaltres t’estalvies el viacrucis.

Les jornades de portes obertes, com a designació genèrica o com a plural aglutinador, no es marquen i s’escriuen amb minúscules (les jornades de portes obertes dels centres de la UB).

Ara bé, els casos singulars que van més enllà de l’obertura de portes d’un espai i que ofereixen un programa d’activitats específic, els assimilem als congressos i els escrivim amb majúscula inicial de noms i adjectius (la primera Jornada de Portes Obertes virtual de la Facultat de Dret).

En general, encara que les majúscules siguin temptadores, els salons s’escriuen en minúscules: saló de graus, saló de sessions, saló de plens.

Si la singularitat i magnificència de l’estança ho demana a crits, però, s’admeten les majúscules distintives: Saló de Sant Jordi, Saló de Cent, Saló del Tinell.

On no hi ha dubte és en la majúscula inicial de noms i adjectius dels noms de salons, fires i festivals. I és que el clàssic Saló de l’Ensenyament aquesta setmana és tendència i es mereixia un apunt majúscul.

Com que l’edició Unirun 2026 ha batut rècord d’inscripcions, les universitats en parlen, i en parlaran molt, aquests dies. Si posem el focus en la llengua, què n’hem de saber?

• Que és un nom compost format a partir de universitat i cursa (en la seva denominació anglesa). Per això, el resultat és un mot femení.
  
  
• Que és una paraula aguda, amb l’accent en la darrera síl·laba. Comença, per tant, amb una u àtona i això vol dir que l’article determinat no s’apostrofa: la Unirun.

Per celebrar els 575 anys d’història de la Universitat de Barcelona, la Fira del Corredor de la Unirun s’instal·la al vestíbul de l’Edifici Històric. Com que es tracta d’una fira, li corresponen majúscules inicials de tots els elements que formen la denominació.

L’altre punt neuràlgic és el Parc del Fòrum, on el genèric parc adquireix una entitat pròpia que supera la idea d’una simple zona d’esbarjo (i és que el Parc del Fòrum acull auditoris, places i esplanades). Aquesta extensió de significat es fa visible amb la majúscula inicial.

Per les festes, veiem avets guarnits amb garlandes i serrellets (res de *guirnaldes ni *espumilló!), belles ponsèties vermelles i, discretament penjats, pomets de vesc (i no pas *muérdago) per als petons fets d’amagat.

La decoració nadalenca de la Facultat de Biologia encara és més sofisticada: Abies alba, Euphorbia pulcherrima (i sí, pulcherrima vol dir ‘bellíssima’) i Viscum album. I és que els botànics també tenen les seves tradicions lingüístiques: els noms científics sempre en cursiva, amb el gènere en majúscula i l’espècie en minúscula.

I no tot són avets, ponsèties i vesc, també hi ha el grèvol (el de fulla punxeguda) o el galzeran (el de fulla llisa) i, arreu, l’olor d’eucaliptus. Saps com es diuen en llatí? Endevina-ho (i escriu-los bé)!

Cada Nadal ens assalten els mateixos dubtes lingüístics i, com si fos una tradició més, l’article torna a escena i se’ns planteja la mateixa pregunta: per Nadal o pel Nadal?

L’article, tossut, vol fer-se un lloc, però només li toca sortir quan parlem d’un Nadal concret i, per tant, si ens cal determinar-lo: el Nadal del 2025 o el Nadal més solidari, aquí sí!; però per Nadal, matarem el gall (i l’article de passada), aquí de cap de les maneres!

Amb això, n’hi hauria d’haver prou per enterrar el debat per sempre, per bé que sabem que l’any vinent hi tornarem a ser, com passa amb el plural (els Nadals?), que és un altre embolic que cada temporada ens fa ballar el cap.

Les disposicions normatives tenen unes característiques i una estructura pròpies pensades per garantir la qualitat formal i lingüística de les normes.

Per facilitar-ne i millorar-ne la redacció, a més de recomanacions i criteris generals, s’ofereixen tant el model de document UB en format editable, en la versió estàndard i del 575è aniversari, com una llista de control per comprovar que la norma respecta les indicacions bàsiques.

Per mantenir les majúscules en la seva justa mesura, hi ha dues indicacions generals bàsiques:

• Majúscula inicial absoluta del títol de les normes (només la primera paraula): Codi ètic, Llei d’universitats de Catalunya, Reial decret sobre departaments universitaris
  
  
• Minúscula de les parts en què es divideix la norma: l’apartat c de l’article 5, la secció 1 del capítol II del llibre I, la disposició addicional tercera

Enguany, que potser fem el canvi d’hora per última vegada, aprofitem per parlar de xifres i us deixem quatre pistes clares (i puntuals) per escriure amb propietat les indicacions horàries:

• A la UB ens posem internacionals i adoptem el sistema ISO 8601 com a referent.
  
  
• Fem servir els dos punts per separar les hores dels minuts (19:45).
  
  
• No hi afegim ni h ni hores.
  
  
• Obviem el zero inicial en les hores, però mantenim els dos dígits en els minuts (9:00).

Un dels plats forts del Llibre d’estil és el capítol de models de documents, que pretén donar resposta a les necessitats bàsiques de la comunitat universitària.

Entre les últimes incorporacions, destaquen els documents normatius, que inclouen uns criteris generals de redacció, algunes indicacions breus seguint l’estructura, una rúbrica o llista de control i una plantilla específica que serveix de punt de partida per fer-ne fàcil l’edició, la qual s’ha adaptat a la imatge del 575è aniversari.

Per commemorar el 575è aniversari de la Universitat de Barcelona, s’ha aprovat un canvi d’imatge corporativa que reforça la importància que la institució atorga a aquesta efemèride. El canvi s’ha de reflectir en totes les comunicacions i suports que es facin durant el curs acadèmic 2025-2026.

Per afavorir l’aplicació de la marca i facilitar la producció de textos estandarditzats des del punt de vista gràfic, s’han adaptat els models i plantilles genèrics, que es poden baixar i personalitzar.

A la UB l’univers, les estrelles i les constel·lacions sempre són notícia.

Si fem observació lingüística i ens centrem en les majúscules, veurem que en condicions normals regeixen els principis habituals: majúscula per als noms propis i minúscula per als comuns (el planeta Saturn, la constel·lació d’Orió, la galàxia d’Andròmeda).

Els termes astronòmics merament descriptius no necessiten cap majúscula diacrítica, amb el context és suficient per diferenciar-ne els sentits (cosmos, univers o sistema solar).

És època de graduacions i, per tant, de celebració i felicitació. Per això, rescatem les expressions enhorabona i per molts anys, que sovint deixem arraconades per un felicitats que tendeix a ocupar tots els espais.

I, quan donem l’enhorabona, cal pensar en l’article!

• Hi és quan funciona com a nom: la degana ha donat l’enhorabona més efusiva a tota la promoció.
  
  
• No es fa servir, però, si optem per la interjecció: enhorabona, estudiants!

El terme terres rares es fa servir per designar un grup de metalls estratègics. S’escriu amb minúscules i sense marca tipogràfica (ni cometes ni cursiva). Encara que vulguem forçar una lectura no literal de l’expressió o que vulguem remarcar que fem referència al sentit especialitzat, el context ja dona informació suficient i no cal, per tant, fer cap mena de remarca gràfica.

El concepte comprèn disset elements: els quinze del grup dels lantànids, l’escandi i l’itri. Noteu que els noms dels elements químics es componen en minúscules: lantani, i no Lantani. Els símbols, en canvi, s’escriuen sense punt i amb majúscula inicial: La, i no LA.

En general, s’escriuen amb majúscula inicial tots els substantius, adjectius i verbs dels noms de jornades, congressos i activitats similars. Els elements no significatius, com ara articles, conjuncions, preposicions o adverbis, es consignen en minúscules: Jornada sobre l’Ètica en els Serveis Socials o Congrés sobre el Consum davant la Crisi Energètica i la Digitalització.

Ara bé, si aquests elements menors tenen una càrrega semàntica important, cal escriure’ls també amb majúscula: Àlgebra No Commutativa o Setmana Sense Fum. En aquests casos, cada paraula aporta significat i, per tant, es destaca gràficament.

Un dels principis del llenguatge és l’economia lingüística i una de les premisses de la comunicació clara, esporgar del text tota informació innecessària o sobrera.

Així, pel que fa als nombres, o es consignen amb xifres o es consignen amb lletres, però no es repeteixen, és a dir, no els escrivim primer amb xifres i a continuació, entre parèntesis, amb lletres.

Aquesta pràctica queda circumscrita, exclusivament, a imports i textos notarials o bancaris (com ara talons o pagarés), originalment manuscrits, amb l’objectiu d’evitar falsificacions.

Els llatinismes no adaptats es marquen en cursiva per donar compte que són paraules d’un altre sistema lingüístic que es regeixen per unes altres regles i es llegeixen diferent (de iure, per capita, curriculum vitae).

Hi ha llatinismes, però, que transcendeixen i ens fem nostres. Aquests no es marquen en cursiva i s’adapten gràficament, si cal. És el cas de la locució honoris causa, que escrivim en rodona i minúscula, com la resta de títols i càrrecs.

• doctorats honoris causa
  
• doctor honoris causa
  
• doctora honoris causa

Hi ha dies que transcendeixen i, en el pla de la llengua, les majúscules marquen el canvi. Així, el Primer de Maig, l’1 de Maig o el Dia del Treball s’erigeixen amb una majúscula distintiva.

La majúscula es conserva fins i tot en les designacions en plural: els Primers de Maig o els Dies del Treball. La forma amb la xifra, però, és invariable: els 1 de Maig.

La tradició ens porta a escriure amb lletres festivitats o fets històrics (Onze de Setembre), però l’u fa de mal fer i, per això, optem per l’ordinal (primer) o la versió simple, amb la xifra (1). Les dues formes són possibles i es troben ben documentades.

L’apagada ha fet saltar totes les alarmes, però les lingüístiques les tenim controlades i no us deixarem a les fosques:

• La unitat, com a nom comú, en minúscula: watt; l’inventor, com a nom propi, en majúscula: Watt.
  
  
• El símbol conserva la majúscula de l’antropònim: W. Si ens calen els prefixos, fem majúscula per als múltiples més grans (a partir de 10⁶) i minúscula per a la resta: MW, però kW.
  
  
• Per garantir el seu caràcter internacional, desestimem la forma adaptada vat, sobretot en textos cientificotècnics.

Ara que fa cinc anys de la pandèmia, repassem algunes qüestions sobre el terme que en el seu moment ens van fer ballar el cap:

• La forma recomanada en textos especialitzats és COVID-19, però en l’àmbit divulgatiu i de la llengua general es prefereix covid, en minúscules i sense xifres.
  
  
• S’ha fixat com a paraula femenina, per diferenciar clarament la malaltia (la COVID-19 o la covid) del virus que la causa (el coronavirus SARS-CoV-2).
  
  
• El mot és agut i, per tant, es pronuncia amb l’accent tònic sobre l’última síl·laba (com David).

El document Novetats en els textos normatius de l’IEC (2016-2023), publicat per l’Institut d’Estudis Catalans el juliol del 2024, recull les novetats que la gramàtica i l’ortografia han introduït en relació amb la normativa prèvia.

És un compendi dels aspectes que han canviat respecte del corpus normatiu anterior i dels fenòmens que s’han codificat per primera vegada (no perquè no s’empressin o fossin condemnables, sinó perquè simplement no es tractaven). És una obra, per tant, centrada en les diferències.

T’ajudem a posar remei a la por escènica i t’oferim les claus per fer una bona presentació. Parlar en públic sempre imposa, però hi ha maneres de vèncer els nervis i clavar el discurs.

Més enllà de les recomanacions d’adequació, claredat, organització o ús de materials de suport, compartim amb tu alguns exercicis per treballar la respiració, l’entonació, la veu, la fluïdesa, el ritme i la seguretat.

I és que només un 35 % de la informació que es transmet en una exposició oral prové de la comunicació verbal. El 65 % restant, sorprenentment, és comunicació no verbal.

Tenim la recepta perquè no et bloquegis quan hagis d’elaborar un treball acadèmic. Si tens clar el tema i com l’has d’enfocar, només necessites una bona planificació i els millors consells de redacció.

Consulta els criteris per a TFG i TFM, i surt de dubtes: orientacions sobre l’estructura, precisió lèxica i terminologia, estratègies comunicatives, aspectes formals i de convencions, orientacions per a referències i citacions bibliogràfiques…

En català, per descomptat; però també en castellà i anglès.

Sovint, confonem les expressions si escau i si s’escau. S’assemblen tant que semblen bessones. Comparteixen que solen anar entre comes, però cadascuna té uns usos propis i no intercanviables.

En general, si escau es pot substituir per si cal i si s’escau, per si es produeix. Per tant:

• La comissió pot concertar, si escau, entrevistes amb els candidats. [= si cal]
  
  
• L’execució del projecte, si s’escau, demanarà una gran inversió. [= si es produeix]

De vegades la conjunció i se’ns escapa i apareix allà on no toca. Passa en el cas de l’expressió tal com, que hauria de parar els cops de la i, però no sempre la veu venir.

• tal com estableix la normativa
  
• tal com va fer Galileu
  
• tal com es mostra en la figura

Tingueu en compte, doncs, que tal i com és inadmissible, i no n’hem de deixar passar ni una, d’aquestes is.

D’acord amb el conveni regulador de les separacions, si un títol ocupa més d’una línia:

• La custòdia d’articles, preposicions i conjuncions l’assumeix la línia següent.
  
  
• Els elements del mateix sintagma conviuen preferentment en una línia.
  
  
• La puntuació forta, si n’hi ha, es pot suprimir i compensar amb un salt de línia.

Actualment, tots els ensenyaments de la Universitat de Barcelona s’han adaptat al sistema europeu de crèdits, de manera que, en general, és innecessari referir-se als crèdits com a crèdits ECTS o crèdits europeus, de manera sistemàtica.

Aquesta indicació és, però, pertinent en contextos en què es fa referència a altres sistemes de crèdits, com ara textos adreçats a estudiants de fora de la Unió Europea.

En la denominació dels estudis oficials, adoptem la preposició en, i no de, després del genèric (grau en, màster universitari en, doctorat en, etc.).

Així, tindrem, per exemple, les denominacions grau en Dret, màster universitari en Matemàtica Avançada, màster universitari Erasmus Mundus en Fotònica o doctorat en Biomedicina.

El canvi de preposició (aprovat el 2022) afecta també les denominacions en castellà (grado en Derecho). En anglès, la preposició que es fa servir és in (bachelor’s degree in Law).

S’actualitzen els criteris per a la redacció de textos institucionals en anglès, que recullen qüestions d’ortografia, puntuació, traducció, etc., però també recomanacions de redacció i models de documents (treballs acadèmics, plans docents, sol·licituds, resolucions, certificats, convenis o correus electrònics).

Les novetats se centren especialment en les qüestions ortogràfiques, especialment en les diferències entre l’anglès britànic i l’americà, la duplicació de consonants davant dels sufixos o l’ús de diacrítics en determinats manlleus per evitar ambigüitats.

Encara que aquests dies sembla que hi hagi una llum especial, molt femenina, que ho tenyeix tot de pau, amor i alegria, els llums de Nadal, clarament masculins, s’encenen i s’apaguen com qualsevol altre dispositiu que ens il·lumina.

Així doncs, per molt que estiguem de festa, el mot llum manté la distinció de gènere:

• Els llums es van apagar i l’aula va quedar en la penombra.
  
  
• La llum solar presenta beneficis indubtables per a la salut.

Si quan fem festa pensem en gran i no ens estem de res, tampoc no toca que estalviem majúscules. Les celebracions es mereixen tots els luxes; els elements introductoris, no cal:

• el sopar de Nadal
  
  
• la nit de Cap d’Any
  
  
• la cavalcada de Reis

Ara bé, per molta felicitat que us desitgem i per molt que vulguem que tots els dies siguin grandiosos, ho farem en minúscules:

Bones festes i molt bon any!

Les denominacions exactes de premis s’escriuen amb majúscula inicial, tant dels substantius com dels adjectius que les componen:

• el Premi Antoni Caparrós al millor projecte de transferència de coneixement, tecnologia o innovació
  
  
• el Premi Senén Vilaró a la millor empresa innovadora desenvolupada a la UB

Les referències aglutinadores, en canvi, es consideren genèriques, i s’escriuen en minúscules: els premis del Consell Social i de la Fundació Bosch i Gimpera.

Sovint fem invariables mots que no ho són i mantenim una -s de marca de plural que és sobrera en la forma de singular.

Així, el singular dels mots acabats en -asi, -esi, -isi, -osi o -usi no duu -s final.

Per tant: la tesi, la hipòtesi, l’anàlisi, el parèntesi, l’oasi, la dosi, etc.

No és fàcil posar punt final a les relacions, però convé saber puntuar bé els comiats dels escrits i deixar les coses clares:

• Les fórmules breus i sense verb acaben amb coma (Cordialment,).
  
  
• Les frases elaborades, amb verb explícit o sobreentès, acaben amb punt (Rebeu una salutació cordial.).

Per marcar cada ítem d’una llista:

• S’opta per pics (•), quadrats (▪) o guions llargs (—).
  
  
• Es prescindeix dels guionets (-), que tenen altres usos lingüístics propis.
  
  
• S’escriu majúscula inicial i punt final, sempre que els ítems incloguin una forma verbal, siguin llargs o tinguin puntuació interna.

El terme que ha marcat tendència aquests dies és depressió aïllada en nivells alts.

Com que és llarg, la forma més econòmica de referir-s’hi en textos especialitzats és la sigla (en majúscules): la DANA i les DANA (sense marca de plural més enllà de l’article).

En l’àmbit divulgatiu, en canvi, se sol usar la forma lexicalitzada (en minúscules): la dana i les danes (que segueix un plural regular).

Vuit anys després de l’aprovació de la nova normativa, val la pena recordar que hi ha quinze accents diacrítics que van sobreviure la reducció que en va fer l’Institut d’Estudis Catalans per afavorir la simplificació i l’aprenentatge.

Els quinze parells de monosíl·labs que conserven l’accent són: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, sòl/sol, són/son, té/te, ús/us, vós/vos.

Perquè les etiquetes de les xarxes socials siguin més fàcils de llegir, es fan servir les majúscules per marcar el canvi de paraula quan n’hi ha més d’una: #investigadors o #recerca, però #FutursInvestigadors o #GrupsDeRecerca.

Convé tenir en compte, sobretot, les seqüències encapçalades per una sigla: #UBdivulga, #UBsolidaritat, #UBsaludable, etc.

La sigla CHARM-EU respon a les inicials de la denominació anglesa Challenge-driven, Accessible, Research-based and Mobile European University. Com a sigla, per tant, s’escriu en majúscules.

A més, com que la forma catalana equivalent és femenina (la primera paraula del desenvolupament és universitat), cal precedir la sigla de l’article la.

Quan altres acompanya un nom s’escriu sense la preposició de: Seran sis hores ininterrompudes de música clàssica, jazz i cant coral, entre altres estils musicals.

En canvi, quan altres no acompanya cap nom, és habitual d’escriure’l precedit de la preposició de: Seran sis hores ininterrompudes de música clàssica, jazz i cant coral, entre d’altres.

En general, els eslògans i campanyes s’escriuen entre cometes i amb majúscula inicial el primer mot. Per exemple: «Europa importa», «Sigues internacional, parla català», «En som responsables!» o «Apadrina un llibre».

Els noms de campanyes merament descriptius, en canvi, s’escriuen amb minúscula inicial i sense cometes. Per exemple: campanya de transparència lingüística o campanya per restaurar llibres antics.

En general, quan els nombres van davant d’un nom, s’escriuen amb lletres (vint hores, vint publicacions). Hi ha casos, però, que cal consignar en xifres (1.130 alumnes, 154 persones).

En tot cas, ha de prevaldre la coherència i evitar el tractament diferent en un mateix fragment (*Tenen una durada de 20 hores en un format de dues hores setmanals).

D’acord amb el sistema internacional, entre les xifres i els símbols que les acompanyen, s’ha de deixar un espai: 2 m, 40 g, 500 € o 35 %.

Convé fer notar que aquest símbol també s’aplica als percentatges: Ja hem assolit el 90 % del pressupost.

És important no separar, en un canvi de ratlla, el símbol de la xifra i fer servir, per tant, l’espai inseparable.

Els prefixos que precedeixen elements amb particularitats gràfiques (majúscula, cursiva, cometes, xifres o símbols) s’escriuen separats per un espai en blanc.

Així, quan s’esmenta el topònim, s’escriu pro Palestina, separat i amb majúscula del nom propi: Els discursos pro Palestina continuen.

En canvi, si es fa referència a l’adjectiu, s’escriu propalestí -a, junt i en minúscules: Estudiants propalestins acampen a la UB.

Les sigles que es llegeixen com a mots, com ara ICREA, s’apostrofen d’acord amb la norma general. Davant de sigles femenines començades per i o u àtones, l’article la no s’apostrofa.

El secret, doncs, per saber si s’apostrofen o no aquestes sigles és descobrir quin desenvolupament amaguen i si la paraula inicial és masculina o femenina.

Què tenen els termes anglesos que no tinguin els termes catalans equivalents, ben formats i normalitzats?

En comptes dels estrangerismes spin-off, start-up o merchandising, es poden fer servir les catalanes empresa derivada, empresa emergent o marxandatge corresponents, àmpliament documentades i aprovades pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Majoritàriament, el verb gaudir s’acompanya de la preposició de: Ha gaudit d’uns dies de vacances o El prestigi de què gaudeix el professorat del màster.

Convé recordar que el diccionari no recull el verb disfrutar i, per tant, s’ha de substituir per alguna alternativa. Més enllà de gaudir, es poden fer servir xalar, passar-s’ho bé, divertir-se, etc.

La Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari substitueix la denominació personal d’administració i serveis (i la sigla: PAS) per personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis (i la sigla: PTGAS).

En els textos de la Universitat de Barcelona, cal fer, doncs, el canvi de denominació, tant en el desenvolupament del sintagma com en la sigla.

Per aconseguir un text de qualitat, és recomanable tenir en compte una sèrie de consells de redacció: seguir l’ordre natural dels elements de la frase, escriure frases i paràgrafs ben cohesionats, optar preferentment per frases afirmatives, fer un bon ús dels signes de puntuació, etc.

És bo tenir present la llista completa de recomanacions i aplicar-les tant com es pugui.

Per commemorar els 150 anys de l’Edifici Històric, es va crear un logotip que calia incloure en la documentació institucional durant el curs 2022-2023.

Correspon, doncs, retirar aquesta marca dels diferents suports de comunicació i models de documents, especialment xarxes socials, pàgines web i a la signatura dels correus electrònics.