Usos de per i per a

Els usos de les preposicions per i per a no sempre es tracten de la mateixa manera segons els diferents autors. Amb vista a poder unificar criteris d’aplicació, a continuació es presenten els usos adoptats per als textos de la Universitat de Barcelona.

Els dos factors que determinen els usos de la preposició simple (per) o la preposició composta (per a) són, d’una banda, la categoria gramatical de la paraula que precedeixen i, de l’altra, el significat que expressen.

La descripció s’organitza a partir de les diferents categories (nom o pronom, infinitiu, adverbi, conjunció), més un apartat d’altres casos.
Més informació
Coromines, Joan. Lleures i converses d’un filòleg. Barcelona: Club Editor, 1971, pàg. 105-179.

Ginebra, Jordi; Montserrat, Anna. Diccionari d’ús dels verbs catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999.

Solà, Joan. Qüestions controvertides de sintaxi catalana. Barcelona: Edicions 62, 1987, pàg. 117-216.

Solà, Joan. Sintaxi normativa: estat de la qüestió. Barcelona: Empúries, 1994 , pàg. 83-89 i 274-278.

Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 2, § 11.5.4.
Darrera actualització: 16-10-2023
Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Usos de per i per a» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=1051> [consulta: 10 desembre 2024].
Pujar al principi de la pàgina