du o duu

Pel que fa al verb dur, és preferible usar les formes duus i duu, en comptes de dus i du, respectivament.

Exemple adequatLa recerca que es duu a terme és cabdal per al Departament.

Exemple inadequatLa recerca que es du a terme és cabdal per al Departament.


Exemple adequatSi no duus el carnet no t’acceptaran la sol·licitud.

Exemple inadequatSi no dus el carnet no t’acceptaran la sol·licitud.


El verb endur-se segueix el mateix paradigma que el verb dur i, per tant, es prefereixen les formes t’enduus, s’enduu i enduu-te.

Exemple adequatL’Institut de Recerca de Barcelona s’enduu el 20 % del total beques que el Consell Europeu de Recerca ha atorgat a centres espanyols.

Exemple inadequatL’Institut de Recerca de Barcelona s’endu el 20 % del total beques que el Consell Europeu de Recerca ha atorgat a centres espanyols.


Exemple adequatT’he retrobat aquesta nit.
Enduu-te’m! No et tornis record.

(Josep Janés i Olivé)

Exemple inadequatT’he retrobat aquesta nit.
Endu-te’m! No et tornis record.

(Josep Janés i Olivé)
Darrera actualització: 5-6-2024
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Formes preferents: du o duu» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=1312> [consulta: 23 juliol 2024].
Pujar al principi de la pàgina