Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

El sufix ‑essa, amb què tradicionalment es formaven femenins referits a càrrecs o professions, avui dia ja no és productiu, és a dir, ja no genera noms nous. Els existents (com ara advocadessa, alcaldessa, batllessa, jutgessa o metgessa) conviuen amb femenins formats amb el sufix ‑a (advocada) o femenins coincidents amb els masculins (alcalde, batlle, jutge o metge), els quals necessiten algun mecanisme sintàctic, com ara l’article, per establir l’oposició de gènere (la batlle, la jutge o la metge).

Per això, davant l’alternança de formes, en els casos invariables es recomana l’ús dels femenins acabats en ‑essa que tenen tradició, amb la voluntat de visibilitzar les dones que ocupen aquests càrrecs o professions.



En canvi, en els casos en què l’alternança es dona amb femenins formats amb el sufix ‑a, aquesta es prioritza per davant de la forma amb el sufix ‑essa.