Gènere i espècie

En els escrits d’especialitat, les denominacions d’animals i plantes tradicionalment es designen amb el seu nom binomial en llatí (per evitar la multiplicitat denominativa i, per tant, les ambigüitats). Aquesta designació està formada per la combinació de dos noms:

  • Un nom genèric (per exemple, Staphylococcus), comú a totes les espècies d’un mateix gènere.

  • Un epítet específic (per exemple, aureus), propi i exclusiu d’una espècie concreta.


El binomi resultant (Staphylococcus aureus) serveix per identificar-los de manera unívoca arreu del món.

D’acord amb les regles taxonòmiques internacionals, aquest nom binomial s’escriu en cursiva, amb el genèric (el gènere) amb majúscula inicial i l’específic (l’espècie) en minúscula.

Exemple adequatLa presència de depredadors voraços, com ara Esox Lucius o Micropterus salmoides, és merament ocasional.

Exemple adequatL’àcid carnòsic és un antioxidant natural que es troba al romaní (Rosmarinus officinalis) i a la sàlvia de flor groga (Salvia fruticosa).


En general, davant dels noms científics s’evita l’ús de l’article.

Exemple adequatS’analitzen les proteïnes d’Escherichia coli en enteròcits.

Exemple adequatS’analitzen les proteïnes del bacteri Escherichia coli  en enteròcits.

Exemple inadequatS’analitzen les proteïnes de l’Escherichia coli  en enteròcits.


Quan s’esmenta per primera vegada un nom científic, es reprodueix de manera completa. En segones referències —si es designen diferents espècies d’un mateix gènere o si una mateixa espècie és repetida diverses vegades al llarg d’un escrit, per exemple—, el gènere pot abreujar-se.

L’abreviatura, que generalment és la lletra inicial, ha de ser unívoca. Conserva la cursiva del nom desenvolupat i va acompanyada del punt i l’espai inseparable corresponent.

Exemple adequatA la península Ibèrica el gènere Erinaceus està representat per dues espècies: l’eriçó fosc (E. europaeus) i l’eriçó clar (E. algirus), ambdues presents als Països Catalans.

Exemple adequatAquest hàbitat és compartit per diverses espècies autòctones (Ochlerotatus pulcritarsis, Oc. berlandi, Orthopodomyia alba i Or. signifera, entre d’altres).
Darrera actualització: 24-10-2023
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Gènere i espècie» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=3254> [consulta: 22 febrer 2024].
Pujar al principi de la pàgina