De l’espècie cap avall

Els tàxons classificatoris més petits, com ara les subespècies, les varietats, les formes (categoria per sota de l’espècie que indica petites variacions morfològiques), etc., també s’escriuen en cursiva.

Exemple adequatQuercus ilex ssp. ballota (alzina de fulla curta)
Clematis cirrhosa var. balearica (vidalba baleàrica)
Teucrium polium ssp. capitatum var. majoricum (lledània)
Gasterosteus aculeatus f. gimnurus, Gasterosteus aculeatus f. leiurus, Gasterosteus aculeatus f. semiarmatus (que són diferents tipus d’espinosos).


En totes les denominacions on apareixen abreviatures, aquestes es confegeixen en rodona.

Es pot fer el mateix en el cas que s’estigui parlant de subespècies (que, en ser designades en llatí, també s’han d’escriure en cursiva).

Exemple adequatLa Bassa de les Olles, amb canyís d’aigua dolça (Phragmites australis ssp. australis), i la Ricarda, amb canyís d’aigua salabrosa (Ph. a. ssp. ruscinonensis).
Darrera actualització: 10-6-2021
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«De l’espècie cap avall» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=3255> [consulta: 29 febrer 2024].
Pujar al principi de la pàgina