Els noms dels rius porten article, la majoria de gènere masculí.
En aquests casos se sobreentén un mot descriptiu geogràfic masculí (com ara riu).
Hi ha uns quants rius catalans femenins —la majoria acabats en a àtona. Aquí el gènere provindria d’un mot descriptiu geogràfic femení sobreentès (com ara ribera o aigua).
Amb el genèric al davant, l’article masculí es perd, però el femení es conserva.
Així, els noms de rius femenins s’empren, preferentment, sense genèric per evitar la supressió de l’article femení.
 | l’Ebre, el Xúquer, el Rin |
En aquests casos se sobreentén un mot descriptiu geogràfic masculí (com ara riu).
| el [riu] Francolí, el [riu] Llobregat, el [riu] Ter |
Hi ha uns quants rius catalans femenins —la majoria acabats en a àtona. Aquí el gènere provindria d’un mot descriptiu geogràfic femení sobreentès (com ara ribera o aigua).
| la Bassa la Canta-rana la Castellana la Garona (era Garona, en aranès) la Llavanera la Muga la Mugueta la Noguera (de Cardós, de Tor, de Vallferrera, Pallaresa, Ribagorçana) la Ribereta la Riberola la Sénia la Sosa (de Peralta, de Sanui) la Tet la Tordera la Valira (d’Encamp o d’Orient, d’Ordino o del Nord, de Castanesa, de Cornudella) |
Amb el genèric al davant, l’article masculí es perd, però el femení es conserva.
|
| ||||
|
|
Així, els noms de rius femenins s’empren, preferentment, sense genèric per evitar la supressió de l’article femení.
| Resseguim la Tordera, un dels rius més desconeguts del nostre país. |
 | Resseguim el riu Tordera, un dels rius més desconeguts del nostre país. |
Més informació
Domingo, Carles [en línia]. «Els rius». Llengua nacional, 1999, núm. 26, p. 25-27. https://llenguanacional.cat/pdf/LN27_09.pdf [consulta: 23 març 2026].
«Observacions sobre el gènere dels noms propis» [en línia]. Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2022. <https://giec.iec.cat/textgramatica/codi/7.2.1.8> [consulta: 23 març 2026].
«Sobre toponímia (acords del 15 de setembre i el 20 d’octubre de 1995). Els hidrònims precedits de l’article femení que no porten genèric» [en línia]. Documents de la Secció Filològica, III. Barcelona: Institut d Estudis Catalans, 2021, p. 166-169. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000041/00000079.pdf [consulta: 23 març 2026].
Rabella, Joan Anton [en línia]. «Els noms dels rius catalans». Onomàstica. Anuari de la Societat d’Onomàstica, 2019, núm. 5, p. 205-225, <https://raco.cat/index.php/Onomastica/article/view/361868> [consulta: 23 març 2026].
«Observacions sobre el gènere dels noms propis» [en línia]. Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2022. <https://giec.iec.cat/textgramatica/codi/7.2.1.8> [consulta: 23 març 2026].
«Sobre toponímia (acords del 15 de setembre i el 20 d’octubre de 1995). Els hidrònims precedits de l’article femení que no porten genèric» [en línia]. Documents de la Secció Filològica, III. Barcelona: Institut d Estudis Catalans, 2021, p. 166-169. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000041/00000079.pdf [consulta: 23 març 2026].
Rabella, Joan Anton [en línia]. «Els noms dels rius catalans». Onomàstica. Anuari de la Societat d’Onomàstica, 2019, núm. 5, p. 205-225, <https://raco.cat/index.php/Onomastica/article/view/361868> [consulta: 23 març 2026].
Citació recomanada:
«Noms i adjectius: gènere dels hidrònims» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=3960> [consulta: 25 març 2026].