Gerundi

El gerundi és una forma no personal del verb que expressa un fet en desenvolupament, no acabat o no acomplert (gerundi simple).

Exemple adequatEstudiant a aquest ritme, acabarà ben aviat la llicenciatura.


O un fet que s’ha desenvolupat i ha arribat a la seva fi abans que es produeixi l’acció expressada pel verb principal (gerundi compost, format amb l’auxiliar haver).

Exemple adequatHavent assistit tots a la reunió, no cal que el secretari en faci l’acta.


Entre els diversos usos correctes del gerundi, cal destacar quan té valor adverbial, depèn d’un verb principal i expressa anterioritat o simultaneïtat a l’acció del verb principal. Al costat d’aquests casos, però, és habitual d’utilitzar el gerundi incorrectament per expressar posterioritat a l’acció del verb principal o fent-lo equivaler a una oració de relatiu especificativa. Finalment, el gerundi també forma part de determinades perífrasis verbals.
Més informació
Lacreu, Josep. Manual d’ús de l’estàndard oral. València: Institut de Filologia Valenciana; Universitat de València, 1990, pàg. 221-223.

Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, cap. xviii.

Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 3,  §23.3 i cap. 29.
Darrera actualització: 4-11-2021
Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Gerundi» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=556> [consulta: 5 octubre 2024].
Pujar al principi de la pàgina