Dory Sontheimer va néixer a Barcelona el 1946 i va ser educada com a catòlica a l’Espanya franquista. El seu avi patern era el propietari de la fàbrica Lehmann, que tenia filial a Barcelona, on els seus pares es van conèixer i es van casar el 1936. Havien fugit de l’Alemanya antisemita de la preguerra i aquí es van trobar amb una dictadura. Per sobreviure van haver de negar el seu origen jueu, canviar-se el nom i convertir-se al catolicisme. Fins als divuit anys, en ple franquisme, no va saber que els seus orígens eren jueus, i encara viuria molts anys més sense conèixer res de l’horror que havia viscut la seva família. Es va graduar en Farmàcia i Òptica a la UB i va exercir com a farmacèutica i empresària, fins que el 2002, després de la mort de la mare, va descobrir a l’altell de la seva habitació de soltera set misterioses caixes que revelaven una història colpidora. «Als 57 anys vaig descobrir que els nazis havien exterminat trenta-sis membres de la meva família», explica. Aleshores va iniciar una investigació sobre els seus orígens que l’ha portat a viatjar per mig món fins a retrobar-se amb més d’una vintena de familiars. Un periple que ha posat per escrit en dos llibres —Les set caixes (Angle Editorial, 2014) i La vuitena caixa (Capital Books, 2017)— i en un documental sobre la seva vida, titulat Les 7 caixes (Carles Canet i David Fontseca). Sontheimer va visitar la UB per presentar aquest documental, convidada pel vicerector d’Arts, Cultura i Patrimoni, Salvador García Fortes.

Més