Portes obertes

No és complicat conèixer una persona. De fet, només cal mirar-li els ulls i ja en tindríem prou per entendre les seves pors, les seves penes o les seves alegries. Hi ha qui té els ulls arrugats i no per els anys de vida, sinó perquè el camí que ha recorregut ha estat tant amarg que la mirada se li esvaeix i els ulls se li acluquen, com si d’alguna manera, només volgués veure allò indispensable i necessari per sobreviure. Hi ha persones amb ulls nets, “tabula rasa”, que mantenen una mirada freda però que en el fons es troben inquiets per nodrir-se de qualsevol cosa que pugui aferrar-los a la vida. També existeixen aquells ulls tendres i dolços, són aquelles mirades que amb un segon ja en tens prou per sentir-te com a casa. Continua llegint →