Viure, sense saber el perquè ho fas, caminar, sense saber cap a on vas, i parlar, sense saber el que dius, però sobretot sense saber a qui li dius.
M’agradaria emprendre un viatge, per fugir del que em passa, pujar a un tren, oblidar el passat i baixar en qualsevol parada.
Aleshores, començar de nou, tornar a néixer, buscant un nou sentit a tot allò perfecte.
Sense enyorar el que em feia feliç, però que vaig allunyar de mi, com amb tot el que em feia por, però no sabia com afrontar.
I canviar, sobretot canviar, canviar aquest sentiment de rebuig, canviar aquesta immensa por a canviar, i canviar les ganes de ser gran.