Mil nou-cents noranta-quatre

Tot i que pugui semblar mentida, fa relativament poc em vaig preguntar què volia dir “viure” i quants significats tenia per a mi. Per aquest motiu i per aquesta coincidència, decideixo compartir les meves idees amb els lectors.

En la meva opinió, la paraula vida és sinònima a la paraula amor. Sense amor no hi ha vida, i sense vida no hi ha amor. Són paraules molt relacionades que per a mi defineixen l’ésser humà i les accions que aquest realitza. La vida és allò que ens fa viure i l’amor allò que ens manté vius. Les dues coses sumades passen a ser la dignitat de l’ésser humà.
Com bé va dir Paulo Coelho “viure és experimentar i no passar-te l’estona rumiant el sentit de la vida”. Aquesta magnífica frase em fa pensar en moltes coses, entre elles, en el fet de no planejar els nostres dies: no podem tenir un guió de com actuar perquè existeixen els imprevistos, que, de fet, són aquells que ens obliguen a fer front a una situació determinada i, per tant, ens ajuden a coneixèr-nos més a nosaltres mateixos. Continua llegint →