Companyonia

Divendres, dos quarts de cinc de la matinada,

Martina, amb la seva faldilla ajustada de color vermell, els seus talons negres de 20 centímetres amb els que té un control admirable a l’hora de caminar i la seva breu brusa d’un color blanc calat, en la que es deixa veure sutilment un sostenidor brodat de llenceria, camp privilegiat d’erotisme i sexualitat. Puja per les escales estretes i arrodonides del desgast de la seva utilització durant tants anys, del edifici en el que viu i abans d’arribar al primer replà es creua amb en Juli, nou veí de fa un parell de setmanes, és un jove alt, moreno amb una mirada trista i una actitud abatuda, baixa les escales amb una rapidesa i habilitat de rècord, desesperat, amb dos nens a coll, un d’ells, el més gran, uns 5 anys, plora espantat i l’altre, d’uns dos anys, té greus dificultats per respirar. Continua llegint →

Tenim Dret a la Vida i a Viure-la en Llibertat

La normalització deriva de la paraula norma, entenent aquesta com a regla, per tant, lo normal requereix el compliment de la norma, tot el que sobrepassi a aquesta deixa de ser normal i majoritàriament passa a estar malament o a ser desviat.

Es així com es crea una normalitat o un nivell de normalització, sense tenir en compte que no és més normal el que millor fa les coses, sinó el que més respecta les normes, no es tracta de identificar el bé o el mal encara que interioritzem que lo normal es lo bo, el bé. Continua llegint →