En la filosofia de Kant, trobem el terme noümen, adaptació del mot grec noumenon. En català, és un mot de tres síl·labes: no-ü-men. S’assembla a mots com paüra, saüquer o llaütista, en què la dièresi sobre la u té la funció de trencar el diftong ou.  En el cas de noümen, com en el de paüra, la síl·laba tònica recau sobre la ü.

no-ü-men

El plural de noümen és noúmens, a diferència del plural anglès noumena. L’adjectiu derivat de noümen és noümènic o noümenal.

(Apunt aparegut al blog Vocabulària)