Xerrada debat amb el títol «Dona i filosofia», a càrrec dels professors de la Facultat Margarita Boladeras, Fina Birulés i Josep Macià. Continua llegint →
Author Archives: CDLCF
Els connectors textuals
Els connectors són paraules o grups de paraules que donen cohesió al text i n’afavoreixen la comprensió i llegibilitat. Continua llegint →
wittgensteinianes o wittgenstenianes?
L’adjectiu derivat del nom propi Wittgenstein és wittgensteinià -ana, i no pas wittgenstenià, que no respecta la grafia original del nom propi. Un cas similar és el del nom Einstein i l’adjectiu einsteinià -ana (i no pas einstenià) que trobem documentat al DIEC. (Apunt publicat anteriorment a Sens Dubte)
«FiloXarxa: Diccionari Enciclopèdic de Filosofia» en línia
Un diccionari enciclopèdic molt consultat pels estudiants de filosofia. Aquest web està fet per Jordi Cortés Morató.
una anàlisi filosòfica ben feta
Cal tenir present que el mot anàlisi és femení (una anàlisi filosòfica) i que en el plural cal afegir una -s: les anàlisis filosòfiques.
Continua llegint →
«Stanford Encyclopedia of Philosophy» en línia
Esteu estudiant l’ètica platònica, per exemple…
Entreu a la Stanford Encyclopedia of Philosophy i busqueu-hi l’aspecte que voleu estudiar a fons: Plato’s Ethic.
A banda de les entrades generals sobre el tema, trobareu un glossari anglès-grec.
Blog de la Societat Catalana de Filosofia
Coneixeu el blog de la Societat Catalana de Filosofia?
XVII Premi Pensa d’assaig filosòfic
Es convoca el premi Pensa d’assaig filosòfic en llengua catalana per a estudiants de la Facultat de Filosofia. Consulteu les bases de la convocatòria a l’enllaç següent Bases i terminis
El termini d’admissió d’originals acaba el 9 de setembre de 2015.
Apujar nota o pujar nota?
Els verbs pujar (o baixar) i apujar (o abaixar) poden expressar augment (o disminució) de grau o nivell, però s’utilitza l’un o l’altre verb segons si el que varia fa de subjecte o de complement directe de l’oració. Així, per exemple, podem dir que els preus pugen i els sous baixen (aquí els preus i els sous fan de subjecte) o podem dir que l’empresa ha apujat els preus i ha abaixat els sous (aquí els preus i els sous són complement directe).
Quan aquests verbs s’apliquen a les notes, podem dir coses com ara que la nota de tall ha pujat (perquè és més alta que la de l’any passat; aquí la nota és subjecte), però direm que qui vulgui apujar nota haurà de treballar més (aquí nota és complement directe).
En certes construccions, també és possible usar la perífrasi fer pujar (o fer baixar) en lloc de apujar (o abaixar). Així, podem dir que l’assistència a classe fa pujar nota o bé que l’assistència a classe apuja nota.
Una qüestió subtil
En català, i d’acord amb el diccionari normatiu (DIEC2), no és el mateix una qüestió que una pregunta. Una qüestió és un punt per aclarir, per tractar o per discutir; una pregunta és l’acció de demanar a una persona informació sobre alguna cosa.
En anglès, la paraula question pot tenir tots dos significats i, per influència d’aquesta llengua, a vegades s’usa qüestió en el sentit de pregunta. La cosa s’embolica encara més quan hi ha pel mig la paraula qüestionari, que és un conjunt de preguntes, i no pas un conjunt de qüestions.
Vegem-ne uns exemples que il·lustren l’ús d’aquests mots: Fer una pregunta sobre una qüestió controvertida. Totes les preguntes d’aquest qüestionari exploren diferents aspectes relacionats amb el que ara se’n diu pobresa energètica. No és qüestió de vida o mort, però no val a badar!


