La Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona es classifica entre les cinquanta primeres del món en els rànquings QS de 2015. Continua llegint →
Author Archives: CDLCF
instàncies del jo
L’adjectiu castellà “yoico”, que no està recollit en obres lexicogràfiques de referència en castellà, s’usa com a adjectiu de “yo” en textos de filosofia o de psicologia. Aquesta forma adjectival sembla que no existeix en altres llengües, com ara l’anglès, on s’usa la forma ego avantposada (corresponent al terme filosòfic “yo”, com es pot veure al Cercaterm). Així, al costat de la forma castellana estructura “yoica” tenim l’expressió anglesa “ego structure”. Pel que fa al català, tampoc no hi ha disponible un adjectiu derivat de jo, per la qual cosa cal usar el sintagma preposicional del jo (estructura del jo, instàncies del jo, etc.). (Apunt publicat anteriorment a Sens Dubte)
ipseïtat
Com es diu “mismidad” en català?
En català el terme castellà “mismidad” es correspon al terme català ipseït, format a partir del llatí ipse ‘un mateix’.
El DRAE defineix el terme ‘mismidad’ de la manera següent:
1. f. Fil. Condición de ser uno mismo.
2. f. Fil. Aquello por lo cual se es uno mismo.
3. f. Fil. Identidad personal
El GDLC recull el terme ‘ipseïtat’ amb la definició següent:
f FILOS Principi d’individuació o conjunt de propietats que caracteritzen un ésser en la seva individualitat única.
Una fitxa de filosofia del Cercaterm relaciona tots dos termes:
ca ipseïtat, f
es mismidad
fr mêmeté
it medesimezza
it medesimità
de Selbstheit
(Apunt publicat anteriorment a Sens Dubte)
Perseus Digital Library
Segons la Viquipèdia, «el Projecte Perseus, en anglès “Perseus Project”, és un projecte de biblioteca digital de la Universitat Tufts que reuneix una col·lecció digital de fonts de les Humanitats, presentada pel Departament de Clàssiques. L’editor principal del projecte des de la seva fundació és Gregory Crane, catedràtic de la mencionada universitat. Continua llegint →
coneix-te tu mateix /coneix-te a tu mateix
En català, les construccions en què el complement directe s’expressa en forma de pronom personal fort (mi, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells, etc.) és un dels pocs casos en què el complement directe s’ha de construir precedit de la preposició a. A més a més, aquestes construccions presenten la característica que el complement directe apareix duplicat, ja que a banda d’aparèixer com a pronom personal fort obligatòriament ha d’aparèixer en forma de pronom feble:
Elles no hi eren, només ens ha vist a nosaltres
En el cas d’una construcció del tipus Coneix-te a tu mateix o Coneix-te tu mateix cal dir que ambdues construccions són perfectament possibles. El que canvia de l’una a l’altra és la remarca del punt de vista. En una construcció reflexiva d’aquest tipus, en què l’actor (subjecte) i l’objecte (complement directe) concorden podem centrar-nos o bé en l’actor —Coneix-te tu mateix, en què tu mateix és el subjecte de la frase— o bé en l’objecte —Coneix-te a tu mateix, en què a tu mateix és el complement directe.
(Apunt publicat anteriorment a Sens Dubte)
bijectabilitat
Bijectabilitat és un derivat de bijectable, que es troba documentat en un vocabulari de lògica de la UAB. No hi ha definició, però és una entrada diferent de bijectiu. Per Internet hi ha pàgines web que defineixen un conjunt infinit com un conjunt bijectable amb algun subconjunt propi. De tot plegat es pot deduir que una cosa és la bijectivitat i una altra la bijectabilitat. (Apunt publicat anteriorment a Sens Dubte)
eliminativisme
Terme filosòfic i probablement calc de l’anglès ‘eliminativism’. També rep el nom de eliminative materialism (materialisme eliminatiu en català; materialismo eliminativo en castellà). Qualsevol de les dues formes no presenta cap problema en català o en castellà llevat del fet que l’adjectiu eliminatiu (eliminativo, en castellà) no està recollit en cap obra lexicogràfica. No obstant això, es pot entendre que és una creació culta analògica sobre el participi llatí eliminatus -a -um, com passa amb molts altres adjectius acabats en –iu, que, o bé ja existien en llatí, o es van crear en llatí tardà, o s’han creat més recentment per analogia amb les formes cultes, com és el cas dels adjectius: educatiu, conductiu, revulsiu, etc. (Apunt publicat anteriorment a Sens Dubte)
De Hegel o l’apostrofació
Davant de paraules que comencen amb hac aspirada, la major part de les quals provenen d’altres llengües com ara l’anglès, l’alemany o l’àrab, l’article el, l’article la i la preposició de no s’apostrofen.
Hi ha casos concrets que necessiten remarcar-se més enllà de la norma general. En aquests criteris es pot consultar com s’han d’apostrofar les sigles, les abreviatures, els símbols (especialment les xifres i les lletres), les paraules començades per hac aspirada, les començades per un grup consonàntic inicial, les paraules en cursiva, en negreta o entre cometes, i els noms comercials.
analogon
La forma analogon es troba usada en textos alemanys de caràcter filosòfic. Com que la influència de l’alemany en filosofia és molt important, no és estrany que trobem terminologia alemanya en textos filosòfics catalans. A més, és possible que el terme filosòfic analogon no sigui un sinònim de la forma catalana anàleg, encara que etimològicament es tracti de la mateixa paraula. Per tant, davant del dubte és preferible de deixar la forma analogon. (Apunt publicat anteriorment a Sens Dubte)
El treball acadèmic (treball final de màster, tesi)
Els treballs acadèmics comparteixen molts trets, tot i la variabilitat que hi pot haver segons el tipus de treball i l’àmbit d’especialitat a què pertanyi. Cal tenir en compte que aquests tipus de textos sovint s’han d’ajustar a normatives internes de cada centre (TFG) o màster (TFM), o generals de la UB (tesis).