Category Archives: Termes i expressions

El principialisme és un corrent filosòfic de la bioètica, desenvolupat a la Universitat de Georgetown, i que consta de quatre principis que han de guiar la pràctica mèdica: beneficència, no maleficència, autonomia i justícia.

El mot principialisme és un derivat de principi a partir probablement d’un adjectiu principial (‘relatiu o pertanyent al principi o als principis’), que podem entendre que és una forma creada modernament (principi + al) o que ha estat manllevada del llatí (principialis; veg. Gaffiot). (Apunt publicat anteriorment a Sens Dubte)

L’adjectiu castellà “yoico”, que no està recollit en obres lexicogràfiques de referència en castellà, s’usa com a adjectiu de “yo” en textos de filosofia o de psicologia. Aquesta forma adjectival sembla que no existeix en altres llengües, com ara l’anglès, on s’usa la forma ego avantposada (corresponent al terme filosòfic “yo”, com es pot veure al Cercaterm). Així, al costat de la forma castellana estructura “yoica” tenim l’expressió anglesa “ego structure”. Pel que fa al català, tampoc no hi ha disponible un adjectiu derivat de jo, per la qual cosa cal usar el sintagma preposicional del jo (estructura del jo, instàncies del jo, etc.). (Apunt publicat anteriorment a Sens Dubte)

Bijectabilitat és un derivat de bijectable, que es troba documentat en un vocabulari de lògica de la UAB. No hi ha definició, però és una entrada diferent de bijectiu. Per Internet hi ha pàgines web que defineixen un conjunt infinit com un conjunt bijectable amb algun subconjunt propi. De tot plegat es pot deduir que una cosa és la bijectivitat i una altra la bijectabilitat. (Apunt publicat anteriorment a Sens Dubte)

Terme filosòfic i probablement calc de l’anglès ‘eliminativism’. També rep el nom de eliminative materialism (materialisme eliminatiu en català; materialismo eliminativo en castellà). Qualsevol de les dues formes no presenta cap problema en català o en castellà llevat del fet que l’adjectiu eliminatiu (eliminativo, en castellà) no està recollit en cap obra lexicogràfica. No obstant això, es pot entendre que és una creació culta analògica sobre el participi llatí eliminatus -a -um, com passa amb molts altres adjectius acabats en –iu, que, o bé ja existien en llatí, o es van crear en llatí tardà, o s’han creat més recentment per analogia amb les formes cultes, com és el cas dels adjectius: educatiu, conductiu, revulsiu, etc. (Apunt publicat anteriorment a Sens Dubte)

La forma analogon es troba usada en textos alemanys de caràcter filosòfic. Com que la influència de l’alemany en filosofia és molt important, no és estrany que trobem terminologia alemanya en textos filosòfics catalans. A més, és possible que el terme filosòfic analogon no sigui un sinònim de la forma catalana anàleg, encara que etimològicament es tracti de la mateixa paraula. Per tant, davant del dubte és preferible de deixar la forma analogon. (Apunt publicat anteriorment a Sens Dubte)