En aquesta conferència s’analitza la Universitat de Cervera més enllà dels tòpics que tradicionalment l’han envoltada. S’expliquen els motius reals de la seva fundació, allunyant-la de la idea de càstig borbònic pel suport català al bàndol austriacista i situant-la en el context més ampli del reformisme il·lustrat impulsat pels Borbons, que va transformar el mapa institucional i educatiu del país. La sessió revisa el desenvolupament del projecte universitari al llarg del segle XVIII, els partidaris i detractors que va generar, les tensions internes que en van marcar l’evolució, així com el paper de l’Església i de les elits econòmiques i intel·lectuals catalanes en aquest procés.

També s’aborda un dels grans tòpics associats al centre: el paper dels jesuïtes. La seva entrada a la universitat, la influència que hi van adquirir i com aquest pes institucional va frenar part de les reformes projectades. Alhora, s’exposa la resposta creixent davant aquest conservadorisme en un moment en què noves idees i corrents intel·lectuals començaven a obrir pas a un model universitari més modern i receptiu als canvis del segle XVIII.

Finalment, la conferència situa aquest conjunt de qüestions dins la problemàtica historiogràfica del segle XIX, marcada per l’enfrontament ideològic entre liberals i conservadors a l’hora d’interpretar el sentit i la funció de la Universitat de Cervera. També es comenten les tensions internes de la cort felipista, el paper de l’Església i els conflictes que aquesta institució va generar a Catalunya. Una aproximació que permetrà entendre la Universitat de Cervera en el seu context real, lluny de visions esbiaixades o mitificades.