Dilluns 16 de març de 2026. Aula Magna. Edifici Històric de la Universitat de Barcelona

BENVINGUDA INSTITUCIONAL

· Miquel Soriano Ibáñez, director general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya.
· Francesc Xavier Vila i Moreno, conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
· Joan Guàrdia i Olmos, vicepresident IV de la Xarxa Vives d’Universitats i rector de la Universitat de Barcelona.

LES UNIVERSITATS COM A MOTOR DE LA POLÍTICA LINGÜÍSTICA

QUÈ CAL QUE FACEN LES UNIVERSITATS PER REVERTIR LA MINORITZACIÓ DEL CATALÀ?

Enfocament inicial per fixar què es demana a la universitat: què poden i han de fer els equips de govern, els òrgans de política lingüística i els serveis lingüístics per reafirmar la responsabilitat institucional de lesuniversitats en la promoció de la llengua pròpia.Com es pot intervenir sobre les actituds lingüístiques per frenar el retrocés del català, prevenir resistències i reforçar la consciència lingüística mitjançant estratègies de formació, protecció de drets i corresponsabilitat col·lectiva.
· Àxel Broch Masana, representant de l’estudiantat al Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra.
· Eloi Bellés Boeta, professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
· Rut Carandell i Rieradevall, directora de Plataforma per la Llengua.
· Rosanna Martínez i Ferrándiz, presidenta d’Escola Valenciana.
· Esteve Valls i Alecha, professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona (UB).
· Moderador: Josep Monserrat Molas, vicerector de Política Lingüística de la UB.

L’any 2021, les universitats de la Xarxa Vives van celebrar una jornada de reflexió estratègica sobre la política lingüística universitària amb l’objectiu de compartir diagnòstics, consensuar conceptes i avançar cap a un marc comú d’actuació en favor del català com a llengua acadèmica. Aquella trobada partia d’un context de convergència progressiva entre les realitats sociolingüístiques dels diferents territoris, d’una voluntat d’homogeneïtzar criteris i d’un escenari marcat per canvis profunds en els àmbits tecnològic, educatiu i social, així com per l’impacte de la pandèmia i els processos d’internacionalització universitària.

Cinc anys després, el context ha evolucionat de manera significativa. Tot i reconèixer els avenços assolits des del Fòrum Vives de Política Lingüística Universitària de 2021, la situació sociolingüística als territoris de parla catalana ha empitjorat fins al punt de poder parlar obertament d’una emergència lingüística. El retrocés de l’ús social del català, les resistències creixents en determinats àmbits i la consolidació de dinàmiques de substitució lingüística plantegen nous reptes que interpel·len directament la universitat com a institució clau de formació, recerca i transferència de coneixement.

En aquest escenari, la universitat no pot limitar-se a preservar marcs normatius existents, sinó que ha d’assumir una responsabilitat activa en la defensa de la diversitat lingüística, en coherència amb la seua funció social i amb els valors d’una educació inclusiva i de qualitat. La trobada de 2026 es planteja com un espai per revisar críticament què s’ha aconseguit des de 2021, identificar les limitacions actuals de les polítiques lingüístiques universitàries i redefinir prioritats i estratègies adaptades a la conjuntura present.

Més informació i programa: https://www.vives.org/forum-vives/trobada-forum-vives-de-politica-linguistica-universitaria/