Definició d'estratègies i prioritats: Cap a una renovació de la dinamització lingüística
Dilluns 16 de març de 2026. Aula Magna. Edifici Històric de la Universitat de Barcelona
CAP A UNA RENOVACIÓ DE LA DINAMITZACIÓ LINGÜÍSTICA
Com cal revisar i repensar les estratègies de dinamització lingüística, per tal d’adaptar-les a les noves realitats socials i dotar-les d’eines, perfils professionals i recursos adequats per incidir de manera efectiva en les pràctiques i actituds lingüístiques de la comunitat universitària.
Quins mecanismes poden ajudar a intervenir sobre les actituds lingüístiques per frenar el retrocés del català, prevenir resistències i reforçar la consciència lingüística mitjançant estratègies de formació, protecció de drets i corresponsabilitat col·lectiva.
· Jordi Matas Dalmases, catedràtic de Ciència Política i assessor en política lingüística de la UB.
· José Antonio Moreno Villanueva, comissionat de Política Lingüística i Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
· Marta de Blas Abante, cap del Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
· Robert Escolano López, sotsdirector del Serveis de Llengües de la Universitat d’Alacant (UA).
· Marina Massaguer Comes, directora de l’Àmbit de Formació i Foment del Consorci per a la Normalització Lingüística.
· Moderador: Hèctor Càmara i Sempere, director del Secretariat de Llengües de la UA
L’any 2021, les universitats de la Xarxa Vives van celebrar una jornada de reflexió estratègica sobre la política lingüística universitària amb l’objectiu de compartir diagnòstics, consensuar conceptes i avançar cap a un marc comú d’actuació en favor del català com a llengua acadèmica. Aquella trobada partia d’un context de convergència progressiva entre les realitats sociolingüístiques dels diferents territoris, d’una voluntat d’homogeneïtzar criteris i d’un escenari marcat per canvis profunds en els àmbits tecnològic, educatiu i social, així com per l’impacte de la pandèmia i els processos d’internacionalització universitària.
Cinc anys després, el context ha evolucionat de manera significativa. Tot i reconèixer els avenços assolits des del Fòrum Vives de Política Lingüística Universitària de 2021, la situació sociolingüística als territoris de parla catalana ha empitjorat fins al punt de poder parlar obertament d’una emergència lingüística. El retrocés de l’ús social del català, les resistències creixents en determinats àmbits i la consolidació de dinàmiques de substitució lingüística plantegen nous reptes que interpel·len directament la universitat com a institució clau de formació, recerca i transferència de coneixement.
En aquest escenari, la universitat no pot limitar-se a preservar marcs normatius existents, sinó que ha d’assumir una responsabilitat activa en la defensa de la diversitat lingüística, en coherència amb la seua funció social i amb els valors d’una educació inclusiva i de qualitat. La trobada de 2026 es planteja com un espai per revisar críticament què s’ha aconseguit des de 2021, identificar les limitacions actuals de les polítiques lingüístiques universitàries i redefinir prioritats i estratègies adaptades a la conjuntura present.
Més informació i programa: https://www.vives.org/forum-vives/trobada-forum-vives-de-politica-linguistica-universitaria/
