Dimarts 17 de març de 2026. Aula Magna. Edifici Històric de la Universitat de Barcelona

GRAUS ESTRATÈGICS I IMPACTE SOCIAL. QUINS CANVIS S’HAN D’INTRODUIR ALS
PLANS D’ESTUDIS?
Anàlisi de l’abast de les competències atribuïdes tant a les universitats com a les diferents administracions públiques en aquesta matèria, avaluar de manera sistemàtica els resultats de les polítiques lingüístiques implementades fins ara i, a partir d’aquesta diagnosi, establir uns objectius estratègics i realistes a mitjà termini que permetin garantir professionals formats adequadament.
Integració de l’atenció a les actituds en els graus estratègics, des de la perspectiva de “transferir” consciència lingüística a futurs professionals.

ÀREA D’EDUCACIÓ
· Elga Cremades Cortiella, professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB.
· Jordi Antolí Martínez, professor del Departament de Filologia Catalana de la UA.
· Marta Bertrán Tarrés, degana de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
· Moderador: Nadia Azzouz Boudadi, coordinadora del Servei de Programes Internacionals de la Universitat d’Andorra (UdA).

ÀREA DE SALUT
· Lluís Mont Girbau, cardiòleg, cap de la Unitat de Cardiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i impulsor de “Salut pel Català”.
· Anna Casanovas Llorens, degana de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida (UdL)
· Joan-Ramon Masclans Enviz, degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra.
· Joan Santanach Suñol, secretari general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
· Moderador: Laura Santamaria, vicerectora de Cultura i Política Lingüística de la UAB

CONCLUSIONS
· Ferran Isabel i Vilar, director del Servei de Llengües de la UA.
· Andreu Pulido Bazaga, cap de l’Institut de Ciències de l’Educació - Servei d’Aprenentatge i Innovació Docent de la UdG.
· Conxa Planas Planas, assessora de Política Lingüística de la Xarxa Vives d’Universitats.
· Oriol Portell Torres, coordinador de Serveis Lingüístics de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya.
· Marta Estella Clota, directora del Servei de Llengües de la UAB.
· Sergi Linares de Terán, cap del Servei de Promoció i Normalització Lingüística de la Universitat Politècnica de València.
· Nadia Azzouz, coordinadora del Servei de Programes Internacionals de la UdA.

CLOENDA
· Josep Monserrat Molas, vicerector de Política Lingüística de la UB.
· Joan Santanach Suñol, secretari general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
· Núria Montserrat Pulido, consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.

L’any 2021, les universitats de la Xarxa Vives van celebrar una jornada de reflexió estratègica sobre la política lingüística universitària amb l’objectiu de compartir diagnòstics, consensuar conceptes i avançar cap a un marc comú d’actuació en favor del català com a llengua acadèmica. Aquella trobada partia d’un context de convergència progressiva entre les realitats sociolingüístiques dels diferents territoris, d’una voluntat d’homogeneïtzar criteris i d’un escenari marcat per canvis profunds en els àmbits tecnològic, educatiu i social, així com per l’impacte de la pandèmia i els processos d’internacionalització universitària.

Cinc anys després, el context ha evolucionat de manera significativa. Tot i reconèixer els avenços assolits des del Fòrum Vives de Política Lingüística Universitària de 2021, la situació sociolingüística als territoris de parla catalana ha empitjorat fins al punt de poder parlar obertament d’una emergència lingüística. El retrocés de l’ús social del català, les resistències creixents en determinats àmbits i la consolidació de dinàmiques de substitució lingüística plantegen nous reptes que interpel·len directament la universitat com a institució clau de formació, recerca i transferència de coneixement.

En aquest escenari, la universitat no pot limitar-se a preservar marcs normatius existents, sinó que ha d’assumir una responsabilitat activa en la defensa de la diversitat lingüística, en coherència amb la seua funció social i amb els valors d’una educació inclusiva i de qualitat. La trobada de 2026 es planteja com un espai per revisar críticament què s’ha aconseguit des de 2021, identificar les limitacions actuals de les polítiques lingüístiques universitàries i redefinir prioritats i estratègies adaptades a la conjuntura present.

Més informació i programa: https://www.vives.org/forum-vives/trobada-forum-vives-de-politica-linguistica-universitaria/