EIX 2 - EL MONESTIR I EL SEU ENTORN

Paisatge espiritual a la Nàpols medieval


1. Implantació de monestirs masculins i femenins
Fig. 1. Monestirs femenins i masculins a la ciutat de Nàpols (segles XI-XV)

Aquest mapa és una finestra de GIS. Està constituït per diverses capes que geoposicionen sobre un ortofotomapa actual de la ciutat de Nàpols els monestirs femenins i masculins documentats entre els segles XI i XV. A través de l’eina “Map & Tools” que trobareu a la part superior-dreta, podreu accedir i seleccionar les capes visibles, ja siguin de punts (els monestirs femenins o masculins de cadascun dels ordes monàstics) o de línies (les muralles de la ciutat). La selecció de les capes desitjades us permetrà acostar a l’evolució del paisatge espiritual de la ciutat de Nàpols al llarg de l’Edat Mitjana.

2. Evolució i cronologia

Amb l’ajuda dels textos medievals, les fonts arqueològiques i la cartografia històrica hem pogut acostar-nos tant a la successiva implantació de monestirs a la ciutat de Nàpols, com al seu impacte sobre la topografia urbana de la ciutat medieval. Ho hem fet mitjançant un treball de geoposicionament amb GIS, a través del qual hem elaborat un seguit de cartografies diacròniques sobre l’evolució del paisatge monàstic napolità.

Fig. 2. Implantació de monestirs femenins i masculins a la ciutat de Nàpols (segles XI-XV)

Els mapes anteriors mostren el procés d’implantació de monestirs masculins i femenins a la ciutat de Nàpols entre els segles XI i XV. Del seu anàlisi territorial se n’extreu que jugaven un paper significatiu en la vida espiritual, però també econòmica, social i cultural de la ciutat.

A través de l’observació dels mapes detectem l’existència de diversos models d’implantació. Les comunitats agustines i carmelites construeixen els seus monestirs adossats a la muralla de la ciutat. Una cosa similar ocorre amb els monestirs franciscans, que s’ubiquen inicialment extramurs, tot i que posteriorment es traslladen a l’interior de la ciutat. Els convents dominics, en canvi, ho fan al centre del recinte murat. Uns i altres, esdevenen espais de polarització religiosa, urbanística i social.

Fig. 3. Perimetració de l’espai monàstic medieval a la ciutat de Nàpols (segles XI-XV)

La perimetració de l’espai que ocupava cada monestir a l’interior del recinte urbà, ens permet quantificar la magnitud del paisatge monàstic napolità a l’època medieval.

Login