Skip to main content

El llegat oblidat de Juliana Morell

Retrat de Juliana Morell (ca. 1626-1674). Biblioteca Nacional de España, IH/6182/1.
Retrat de Juliana Morell (ca. 1626-1674). Biblioteca Nacional de España, IH/6182/1.
Data de inici
01/07/2021
Data de finalització
31/12/2022
Ampliat
31/12/2024
Referència
Fundació Bosch i Gimpera, contracte núm. 311272
Institució
Fundació Privada MIR-PUIG
Projectes de recerca
IP
Georgina Rabassó
(Seminari Filosofia i Gènere, ADHUC—Universitat de Barcelona)
Equip investigador
Rosa Rius Gatell
(Seminari Filosofia i Gènere, ADHUC—Universitat de Barcelona)
Comitè assessor
Mercè Gras i Casanova
(Universitat Pompeu Fabra)
Resum

ADHUC–Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat (Universitat de Barcelona), la Fundació Mir-Puig i la Fundació Bosch i Gimpera (Universitat de Barcelona) col·laboren per dur a terme una recerca al voltant del llegat oblidat de Juliana Morell (Barcelona, 1594 – Avinyó, França, 1653).

 

Humanista i icona de la Renaixença, Juliana Morell és una de les dues dones que apareixen al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Se li han dedicat espais públics a Catalunya i la seva biografia ha estat força difosa; tanmateix, la seva obra i el seu pensament romanen desconeguts. Provinent d’una família d’origen jueu, filla del banquer i comerciant Joan Antoni Morell i òrfena de mare des de ben petita, la seva infància va transcórrer al carrer de la Cendra (actual Raval) i al monestir de Montsió. Tenia instructors humanistes a casa i estudiava pràcticament tota la jornada; al monestir, rebia una educació cristiana. Tant la seva identitat com la seva escriptura estan marcades per la intersecció de diversos sabers, així com pel seu poliglotisme: als 12 anys dominava el llatí, el grec, l’hebreu, l’arameu, el francès i l’italià, a més del català i el castellà. Fugint d’unes greus acusacions envers Antoni, pare i filla s’establiren a Lyon, on al 1608 Juliana va defensar tesis orals en filosofia. Aquest acte la convertí en una de les primeres doctores de la història i la seva fama com a “prodigi” es va estendre arreu d’Europa. Morell es va formar en teologia a Lyon, i en jurisprudència i música (tocava l’orgue, el clavicèmbal i el llaüt) a Avinyó. Sobtadament, als 16 anys deixà aquesta trajectòria i ingressà al monestir dominic de Santa Pràxedes d’Avinyó. Allí va exercir els càrrecs de priora i mestra de novícies i va participar activament en la reforma catòlica a França amb autoritat intel·lectual i religiosa. Entre el judaisme i el cristianisme, l’acadèmia i el monestir, el racionalisme i el fideisme, les paradoxes que acompanyen el llegat de Juliana Morell són el reflex d’una època i, alhora, un calidoscopi de la seva singular i interessantíssima personalitat.

https://www.ub.edu/adhuc/ca/node/5615