Skip to main content

Gènere, violència i representació. Els textos de creació en la premsa femenina peninsular (1848-1918)

Referència
PID2020-113138GB-I00
Programa
Proyectos I+D Generación de conocimiento
Institució
Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades / Agencia Estatal de Investigación - MCIN/AEI/ 10.13039/501100011033
Durada
2021-2024
Projectes de recerca
IP
Elena Losada Soler
(ADHUC-Universitat de Barcelona)
,
María Xesús Lama López
(ADHUC-Universitat de Barcelona)
Investigadors/es
Francesco Ardolino
(Universitat de Barcelona)
,
Susana Bardavío Estevan (Universidad de Burgos)
(Universidad de Burgos)
,
Santiago Díaz Lage
(UNED)
,
José Manuel González Herrán
(Universidade de Santiago de Compostela)
,
Cèlia Nadal Pasqual
(Università per Stranieri di Siena)
,
Antonio Pedrós-Gascón
(Colorado State University)
,
Robin Ragan
(Knox College)
,
Donatella Siviero
(Università di Messina)
,
Akiko Tsuchiua
(Washington University in St. Louis)
,
Aurelie Vialette
(Stony Brook University)
Personal en formació predoctoral
Carolina Dutra Carrijo
(Universitat de Barcelona)
,
Catalina Mir Jaume
(Universitat de Barcelona)
Resum

El projecte Gènere, violència i representació. Els textos de creació en la premsa femenina peninsular (1848-1918)(GenViPreF) es proposa analitzar les formes de violència representades i implícites en un corpus d'obres de creació publicades en algunes capçaleres seleccionades i representatives de la premsa femenina peninsular entre 1848 i 1918.

Pretenem detectar les representacions de violències estructurals o simbòliques, intensament naturalitzades i interioritzades en aquest període. Els textos d'aquest període publicats a revistes femenines ens permetran documentar en quina mesura i per quins motius les dones amb freqüència s'erigeixen en transmissores de la moral imperant, difonent el model de l'“àngel de la llar”, que amb freqüència entra en contradicció amb les seves pròpies actituds i pràctiques vitals. Ens proposem estudiar aquestes contradiccions i “impostures” que s'observen entre el discurs públic i la realitat biogràfica d'algunes dones que exercien un paper social molt diferent del que l'habitus requeria. Estudiarem des de la perspectiva dels estudis feministes, de gènere i de literatura de dona, els factors que propicien la formulació de reivindicacions i denúncies que donen pas a la representació d'una realitat silenciada especialment significativa a la vida de les dones, com és la violència de gènere. L'evolució del discurs de la modèstia a les actituds reivindicatives i a la denúncia de certs mecanismes de sotmetiment s'obre pas a la producció cultural de les dones i genera un debat en l'espai públic que es reb a vegades amb reaccions violentes tant a l'esfera pública com a la privada, generant textos argumentatius amb estratègies diverses. El nostre objectiu consisteix a analitzar en quina mesura les dones que escriuen amb la consciència de dirigir-se a un públic femení representen als seus textos aquestes tensions i aconsegueixen desvelar una problemàtica social oculta que a poc a poc anirà sortint a la llum també com a tema a la ficció. 

El corpus objecte d'estudi inclou una selecció de revistes publicades entre 1848 i 1918 a la Península Ibèrica com, per exemple, El Correo de la ModaLa Ilustración de la Mujer, Almanach das senhoras o Feminal

 

Objectius

  1. Estudiarà la representació literària de les violències contra les dones en una selecció de capçaleres de premsa femenina peninsular entre 1848 i 1918, les contradiccions entre la representació dels models de feminitat marcats pels usos socials en textos d’autoria femenina i els canvis en la vida de les dones que es produeixen en aquest període.
  2. S’analitzaran les violències estructurals que experimenten les dones en un temps de canvis i com es representen en els seus textos de ficció que publiquen en la premsa dirigida a un públic femení. Farem una revisió de las revistes seleccionades per localitzar les col·laboracions de ficció d’autoria femenina per analitzar com la selecció de públic receptor condiciona l’enfocament de temes o les formes de representació de la realitat.
  3. S’elaborarà una base de dades que recollirà el resultat de la localització i recopilació de los textos amb una fitxa descriptiva a una plataforma oberta per facilitar l’accés de la comunitat científica a uns materials dispersos a les publicacions periòdiques.