L’aufrany (Neophron percnopterus) és una espècie amenaçada a nivell mundial, sent la península Ibèrica una de les àrees on es troben una de les seves poblacions més importants. En aquesta àrea, les seves poblacions han disminuït dràsticament en les darreres dècades a causa de la disminució de la ramaderia extensiva i la mort per esquers enverinats, persecució i accidents amb infraestructures. A Catalunya, la població de l’espècie està en increment a les darreres dècades, recolonitzant antics territoris i colonitzant àrees on històricament no és coneguda la seva presencia i, per tant, forneix una bona oportunitat d’estudi i conservació. El projecte de recerca “Aplicació de noves tecnologies per a conèixer els efectes del canvi global i local en les poblacions ibèriques d’aufrany. Aplicacions a la conservació” (1) té per objectiu estudiar quines són les causes que determinades poblacions estiguin en augment, per així poder tenir informació per aplicar a la conservació per aquelles que es troben en declivi o molt amenaçades. El projecte consisteix en l’estudi d’un nucli a Catalunya (el més oriental de la península Ibèrica), amb uns 30 territoris, on es realitza un seguiment dels seus paràmetres demogràfics (reproducció, taxes de supervivència), la interacció tròfica per mitja de tècniques moleculars, la fisiologia i finalment l’estudi de la dependència i ús dels recursos tròfics i moviments per mitjà d’emissors GPS.

De 2018 a 2020 s’han capturat 4 juvenils, 11 subadults i 7 adults els quals se’ls hi col·locat emissors GPS-GSM solars que han permès tenir informació valuosa, des de la migració i llocs d’hivernada fins a les àrees de cria estivals, així com de la mortalitat. 3 joves varen morir durant la migració a la península un per tret, un altre per electrocució, indicant encara greus problemes de conservació. Els emissors han mostrat com hivernen a Mali, Mauritània i Senegal en àrees algunes molt desèrtiques i altres més sabanoides, i que els joves passen allà tot el seu primer any de vida. En el cas dels subadults, s’ha observat una forta itinerància a les àrees estivals fent centenars de quilòmetres i fins i tot alguns travessant la frontera vers al nord a França. En quan als reproductors que s’han començat a estudiar s’observa que poden fer grans desplaçaments diaris per a obtenir el seu aliment i caldrà veure de quins recursos depenen i quins perills potencials tenen per aplicar mesures de conservació adients. Ara s’obre un nou període d’estudi i d’anàlisi on la col·laboració amb altres equips investigadors de l’espècie i gestors serà clau per a treure el màxim d’informació adient per a la conservació d’aquesta magnífica espècie.

El present projecte (1) que porta a terme l’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona i IRBIO, té l’ajut de Red Electrica de España SAU, la Fundació Catalunya-La Pedrera i la Diputació de Barcelona. Aquest projecte ha rebut el premi del Delta Birding Festival esponsoritzat per l’ICO, Oryx i Fundació Catalunya-La Pedrera. Les tasques de captura i marcatge s’han realitzat gràcies als tècnics de la Subdirección General de la Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica.  El Grup de Naturalistes d’Osona, GACO han donat un suport logístic indispensable juntament amb Ferrovial. El Servei de de Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya ha proporcionat les autoritzacions i ajudat en situacions logístiques.

error: Content is protected !!

Pin It on Pinterest