En els darrers anys i en especial a Catalunya s’ha incrementat l’explotació forestal a causa de la revalorització de llenya i fusta, de les noves polítiques que han promocionat la biomassa i de les mesures de prevenció d’incendis. Les intervencions forestals han estat especialment dràstiques als boscos mediterranis (pinedes i alzinars), que tenen un creixement lent i que feia dècades que molts d’ells no s’explotaven. L’impacte d’aquestes activitats en la biodiversitat y especialment als boscos mediterranis és poc conegut, i encara menys en les espècies de fauna amenaçades. En els boscos boreals americans i nord d’europeus és conegut que l’astor és un indicador de la presencia de boscos vells i estructurats i que aquesta espècie és considerada “paraigües” als boscos on viu, essent els que tenen més biodiversitat i més ben conservats, per la qual cosa s’empra en la planificació forestal i estratègies de conservació.
En el cas dels ecosistemes mediterranis, la selecció d’hàbitat per part de l’astor no és coneguda i menys el seu possible paper d’indicador de boscos vells. L’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona-IRBIO, juntament amb els tècnics del Parc natural de Sant Llorenç del Munt de la Diputació de Barcelona, ha realitzat un estudi que ha permès dilucidar quins arbres selecciona l’astor per a criar així com els seus rodals forestals i territori. Els resultats han estat molt aclaridors. L’astor empra preferentment pinàcies de gran port per a fer el niu, aquelles més altes, de més diàmetre i amb més superfície foliar i que usualment ultrapassen el centenar d’anys. Escull per a criar aquells rodals forestals que tenen més pins vells i madurs, que a més tenen una elevada coberta arbrada així com de sotabosc, és a dir més espessos en els diferents estrats de vegetació. També que en aquests rodals no hi sol haver pistes forestals i estan lliures de presencia humana fixe. L’explicació és que l’astor selecciona aquells arbres on té més facilitat per a construir-hi els nius i boscos que li donen protecció dels depredadors i dels humans, on probablement al tenir menys alteracions hi tenen també més aliment. A nivell de territori (l’escala espacial més gran) s’observa que els astors seleccionen aquells que tenen més superfície de pinedes velles, sovint barrejades amb alzinars, i que tenen menys pistes forestals i estan més lluny d’àrees habitades i carreteres.
Els requeriments de l’astor confirmen que aquest és un indicador dels boscos vells mediterranis. A més, es dóna el cas que els arbres i boscos que majoritàriament selecciona són els de pinassa Pinus nigra salzmanni i pi roig Pinus sylvestris (també de P.halepensis), que són espècies prioritàries de conservació per la Directiva Hàbitats. Així doncs, la conservació dels astors significa la conservació de boscos vells i amenaçats i que per tant la seva presència és molt útil en les polítiques silvícoles.
A nivell de conservació i gestió forestal, aquests resultats indiquen que per a la conservació de l’espècie no cal únicament no tallar l’arbre del niu (encara que sigui fora de l’època reproductora) sinó que cal conservar els rodals i territoris de pinedes velles de forma integral. Futurs estudis determinaran si, com en el cas dels ecosistemes boreals, la presencia dels astors també indica una més gran biodiversitat en els seus llocs de cria i territoris.
Fotografies: Jordi Baucells (imatge destacada) i Toni Mampel.
Publicacions relacionades
A54.- ROSICH, J., PERIS, A., MAMPEL, T., HERNÁNDEZ-MATÍAS, A., MIÑO, A., REAL, J. 2021. Northern Goshawk breeding sites indicate the presence of mature forest in Mediterranean pinewoods. Forest Ecology and Management, 479. https://doi.org/10.1016/j.foreco.2020.118602