Avaluació i mitigació de l’impacte de les línies elèctriques sobre l’avifauna

Els accidents amb línies elèctriques, col·lisió i electrocució, són una de les principals causes de mortalitat per moltes espècies d’aus. En el cas concret de l’electrocució en suports elèctrics de distribució, s’estima que al nostre país moren anualment unes 3.000 aus per aquesta causa. Es coneix també que l’electrocució és la principal causa de mortalitat de l’àliga perdiguera a Catalunya, i que millorar la supervivència dels individus territorials sembla l’estratègia més eficient per millorar l’estat de conservació d’aquesta espècie.

Per aquests motius, durant el període 2000-2007 i en el marc d’un conveni de col·laboració amb l’empresa Endesa i la Diputació de Barcelona, l’Equip de Biologia de la Conservació va poder desenvolupar un protocol d’actuació per mitigar l’impacte negatiu de l’electrocució sobre la població catalana d’àliga perdiguera. Per fer-ho, es va seleccionar una àrea pilot de 1.056 km² a la Serralada Prelitoral de la província de Barcelona on es trobaven tres territoris ocupats amb una baixa supervivència i una elevada taxa mortalitat per electrocució. Dins d’aquesta àrea pilot, es va realitzar el radioseguiment d’exemplars d’aquests tres territoris per tal de determinar les àrees més utilitzades per les àligues. Dins d’aquesta àrea pilot també es va desenvolupar model predictiu del risc d’electrocució dels suports obtingut a partir de la caracterització de 3.869 suports i que té en compte el disseny del suport així com altres característiques ambientals. Posteriorment, es va caracteritzar el risc d’electrocució de tots els suports dins les àrees més utilitzades per les àligues i es van classificar els suports segons diferents categories de prioritat de correcció. Segons aquest model predictiu, modificant només els suports de la categoria de risc més elevada (un 6% del total), la mortalitat de les aus es redueix fins a un 70 %. Seguidament, amb la col·laboració d’empreses elèctriques, es van aplicar mesures de correcció en bona part dels suports de més perillositat predits pel model, mesures que van resultar del tot efectives per mitigar l’electrocució d’aus; no es van produir més electrocucions en els suports corregits i la supervivència adulta de les parelles d’àligues d’aquests tres territoris es va incrementar a partir de l’inici de les correccions.

En un estudi posterior es va utilitzar informació procedent del marcatge de polls amb anelles de lectura a distància i el seu posterior reavistament de la població francesa d’àliga perdiguera durant el període 1990-2009 per tal d’estimar l’impacte de les correccions sobre els paràmetres demogràfics. Els resultats van mostrar que la probabilitat de supervivència s’incrementa en totes les classes d’edat després d’implementar-se les correccions, degut a una disminució de la mortalitat per electrocució, i que com a conseqüència, es produeix un increment del creixement previst de la població, demostrant així l’efectivitat de les correccions. L’aplicació d’aquest protocol, doncs, permet focalitzar l’esforç de correcció en els punts negres, és a dir, aquells suports presents en territoris on l’electrocució té un major impacte i que potencialment acumulen més electrocucions, optimitzant així els recursos dedicats a la correcció (diners i temps), i a la vegada obtenint uns efectes molt positius sobre les àligues. La mitigació de l’impacte negatiu de l’electrocució sobre la població catalana d’àliga perdiguera passa, doncs, per seguir aplicant aquest protocol d’actuació en noves àrees.

Per altra banda, la col·lisió d’aus amb línies elèctriques de transport no és tan coneguda com l’electrocució, i és més difícil de detectar perquè té lloc al llarg de tot el traçat de la línia elèctrica. Amb la finalitat de conèixer millor els factors que intervenen en la col·lisió en territoris d’àliga perdiguera, es va utilitzar informació sobre els moviments de 18 exemplars d’àliga perdiguera de 12 territoris diferents obtinguda mitjançant radioseguiment realitzat durant el període 2002-2006. Aquest estudi, realitzat gràcies al suport de Red Eléctrica de España – S.A.U., la Diputació de Barcelona i el Ministerio de Educación y Ciencia, presenta un model predictiu per determinar quins són els trams i les línies amb més risc de col·lisió, i descriu les estratègies més efectives per reduir el nombre d’accidents amb els trams de línies de transport.

Amb aquests treballs, aportem una eina estratègica al servei d’entitats públiques i privades implicades en la gestió del medi natural en regions afectades per l’impacte del traçat elèctric sobre l’avifauna, una problemàtica mediambiental que recullen el Conveni d’espècies migratòries (Conveni de Bonn, 2002) i diverses directives de conservació de la Unió Europea, així com el decret sobre línies elèctriques de l’Estat espanyol.