Gestió d’àrees cremades i conill

Els incendis forestals són un fenomen natural dels ecosistemes mediterranis. En les darreres dècades, però, la repetició i l’extensió dels incendis s’han convertit en un factor important a tenir en compte des del punt de vista econòmic i social, com també en relació amb la conservació de la biodiversitat. L’abandonament de les activitats agrícoles, ramaderes i d’explotació tradicional dels boscos ha propiciat especialment la dinàmica dels focs actuals. Després d’un incendi, als boscos afectats s’hi solen fer actuacions per extreure’n la fusta cremada de més port (grans arbres), que té un cert valor comercial, mentre que es deixa al mateix lloc el brancatge dels arbres talats, així com els arbres sense valor comercial i els arbustos. Normalment aquestes accions postincendi reben subvenció de les administracions, tot i que es desconeix fins a quin punt aquesta tècnica de deixar el brancatge cremat al terra influeix en el manteniment de la productivitat forestal posterior i en la conservació de la biodiversitat.

Per tal de conèixer fins a quin punt els incendis i els tractaments forestals que es fan actualment després d’un foc poden influir en la conservació de la biodiversitat, l’Equip de Biologia de la Conservació va dur a terme un projecte específic amb el suport de la Diputació de Barcelona sobre l’evolució de la població de conill en una àrea incendiada el 2003 al massís de Sant Llorenç del Munt i que va afectar unes 4.600 ha. Per fer-ho, es van realitzar seguiments de les poblacions de conill durant el període 2006-2008 en 40 parcel·les amb diferents tipologies de gestió forestal postincendi: a) àrees naturals no incendiades, b) àrees incendiades on s’havia deixat el brancatge cremat al terra, c) àrees on s’havia retirat el brancatge cremat (parcel·les experimentals), i d) àrees amb una baixa cobertura vegetal abans de l’incendi. Les actuacions a les parcel·les experimentals es van executar gràcies a la col·laboració de diversos col·lectius de voluntaris i al suport de l’Obra Social “La Caixa”.

Els resultats obtinguts van mostrar que a les àrees incendiades el conill va ser més abundant que a les àrees que no havien patit el foc. D’altra banda, a les parcel·les incendiades on s’havia retirat el brancatge cremat, el conill va augmentar més ràpidament que a les àrees on el brancatge s’havia deixat a terra. Per acabar, es va trobar que, a més cobertura del sòl de vegetació i de llenya cremada, menys abundància hi havia de conill, i a l’inrevés, en sòls més descoberts i extensions cobertes de pastures el conill era més abundant. Les raons d’aquests resultats rauen, en primer lloc, en el fet que els incendis produeixen una obertura del paisatge, i en els primers estadis després de l’incendi s’afavoreix la presència d’herbes i pastures d’alta riquesa alimentària per al conill, de manera que aquesta espècie es pot reproduir adequadament. En segon lloc, el brancatge cremat abandonat al terra, a més d’impedir el moviment i trànsit del conill, dificulta la presència de plantes d’alt valor nutritiu per a ell.

Així doncs, retirar la fusta cremada dels boscos incendiats podria contribuir a la recuperació de poblacions de conill, aspecte essencial per a la conservació d’espècies molt amenaçades i del patrimoni de biodiversitat mediterrània. Els incendis i les cremes prescrites també poden esdevenir una bona eina de millora i recuperació de les poblacions de conill.