El 5 de setembre del 2017 els agents rurals van trobar exhaust un jove d’aufrany al Ripollès i que recentment havia abandonat el niu. Aquest poll batejat amb el nom d’Orís, havia estat anellat el 19 de juliol per l’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona (EBC-UB) en el decurs del projecte de seguiment de la població d’aufrany a Catalunya, essent un dels dos germans del mateix niu.
L’Orís es traslladà ràpidament al Centre de Fauna de Torreferrussa de la Generalitat de Catalunya on ingressà molt depauperat. Després de les atencions d’urgència i de superar la desnutrició, el poll que encara pràcticament no sabia volar va ser instal·lat en un gabial més gran per tal que comencés a exercitar-se. Al novembre i un cop recuperat es plantejà l’alliberament de l’Orís a la natura. Donat que per l’època que era, els aufranys ja són a l’Africa i la seva adaptació no tenia garanties de ser exitosa, doncs no podria emprendre la migració tot sol, els responsables i investigadors va pensar de tenir-lo en captivitat fins a la primavera quan vinguessin de nou els aufranys. L’Orís passà l’hivern entre reixes, però ben alimentat, “fondón” segons els seus excel·lents cuidadors, fins que al mes de març de 2018 van arribar ja els primers aufranys de l’Africa. Durant el mes d’abril es va creure que era hora d’alliberar-lo; la qüestió era on i com, donat que l’Orís no havia pràcticament fet el seu procés d’emancipació, sabia volar molt poc i probablement tampoc sabia buscar aliment per si mateix. Aconsellats pel Grup d’Anellament de Calldetenes, es decidí triar un indret on es concentren els aufranys i a més aquest Grup hi porta aliment amb regularitat. Allà es disposà un gabial ja existent per tal que l’Orís hi restés uns dies, es familiaritzés amb l’entorn i altres possibles congèneres abans del seu alliberament definitiu. El 23 d’abril s’examinà l’estat de l’Orís, se’l mesurà i se li col·locà un emissor GPS gràcies a Víctor García Matarranz, tècnic del Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente (MAPAMA), que es desplaçà especialment per a la tasca. L’emissor permetria conèixer els seus moviments amb molta precisió en el marc del projecte de recerca que l’EBC té amb Red Eléctrica de España – S.A.U. i la Fundació Catalunya la Pedrera entre d’altres entitats, sent finalment traslladat a la gàbia d’aclimatació. Al cap d’uns dies i veient que l’Orís es trobava en bon estat, es decidí obrir la gàbia deixant però que l’Orís decidís per ell mateix què fer. Un cop oberta la porta, poc a poc l’Orís va sortir caminant i amb promptitud emprengué un curt vol batut allunyant-se unes desenes de metres (veieu el vídeo), on immediatament fou empaitat per altres aufranys probablement considerant-lo un competidor i desaparegué ràpidament del lloc.
Al dia següent i gràcies a l’emissor, els investigadors van poder determinar que l’Orís s’havia desplaçat a uns 1.000 metres del lloc d’alliberament. L’emissor indicava aquella posició dia rere dia. Passat uns dies i veient que regularment les localitzacions eren al mateix indret i que el darrer dia l’emissor tampoc havia transmès, els investigadors es van témer el pitjor. Armats amb un receptor terrestre VHF dos investigadors es van desplaçar al lloc per intentar localitzar-lo. Després de triangular en vàries ocasions el receptor sempre donava al mateix lloc, no massa bons auguris. Era moment d’escombrar la zona, matoll rere matoll. En arribar a una carena herbosa on pasturaven vaques, amb alegria els investigadors van veure que l’Orís era viu i caminava entre aquestes. Ara el que no sabien és si estava en bones condicions. Un acostament va fer que l’Orís sortís bategant coordinadament i després planegés amb elegància. Observat de prop es va veure que aquest probablement s’havia estat alimentant d’excrements de les vaques que hi pasturen, aliment força comú en els aufranys, doncs els hi proporciona vitamines i probablement altres nutrients. A la vista de la situació els investigadors van decidir portar-hi determinats carnussos i restes en el mateix punt. Per satisfacció de tots, als propers dies l’emissor va donar posicions al lloc on se li va deixar el menjar i també es van observar altres aufranys. A partir d’ara caldrà veure si l’Orís es capaç per si sol de buscar aliment i conèixer quins moviments i aventures li deparen els propers mesos. Us tindrem informats!
